5.2.4 Equips de reproducció

5.2.4.1 Els enregistraments en solc es realitzaven  amb la intenció de ser reproduïts amb agulla i càpsula. Tot i que la tecnologia òptica té avantatges especials que s'examinen a continuació (vegeu la secció 5.2.4.14), i encara que els avenços en la reproducció òptica l’apropen a la possibilitat d'un sistema pràctic que no requereixi contacte físic, actualment l’enfocament millor i més rendible per a recuperar el contingut d'àudio d'un enregistrament és amb una agulla adient. Per a les gravacions laterals és essencial disposar d’una sèrie d'agulles amb diferents radis, des de 38 micres a 102 micres (1,5 a 4 mil·lèsimes de polzada), amb una particular atenció al voltant de les 76 micres (3 mil·lèsimes) i 65 micres (2,6 mil·lèsimes) per als primers i els darrers enregistraments elèctrics, respectivament. L'agulla adequada al solc particular assegura la millor reproducció possible gràcies a l’adaptació correcta a l'àrea de reproducció, tot evitant seccions de la paret del solc desgastades o malmeses. Els discs en bones condicions es reprodueixen amb més precisió i menys soroll amb agulles de punta el·líptica; registres en condicions visualment pobres es poden beneficiar d’agulles amb punta cònica. El desgast a causa d'un ús anterior pot estar confinat a una regió particular de la paret del solc, deixant altres àrees en bon estat. La tria de la mida i la forma de la punta adequades permetrà que aquests sectors es puguin reproduir tot evitant les distorsions causades per les seccions danyades. Una agulla truncada evitarà millor la zona danyada del fons del solc. Cal tenir cura en la reproducció de discs de Pathé laterals, ja que acostumen a tenir solcs d’amplada més gran que requereixen agulles amb major radi de punta si es volen evitar danys al fons del solc.

5.2.4.2 Tot i que existeixen càpsules fonocaptores mono actuals, és més comú l'ús de càpsules estèreo, ja que permeten la captura per separat de cada paret del solc. Les càpsules amb transducció de bobina mòbil (MC) acostumen a ser molt apreciades per la seva millor resposta als transitoris, la qual cosa ajuda en la segregació del soroll respecte al senyal d'àudio. Tot i així, el ventall disponible de mides d’agulles per a càpsules de bobina mòbil no és tan ampli com el d’agulles per a càpsules d'imant mòbil (MM), les agulles són part integral de la càpsula de bobina mòbil i les que es poden obtenir són al voltant de quatre cops més cares que no pas les d'imant mòbil. La reproducció amb càpsula d’imant mòbil és més habitual, més robusta i de menor cost, i en general més que acceptable. A l’hora de reproduir discs de goma laca (pissarra o pedra) sol ser adient una força de seguiment al voltant dels 30-50 mN (3-5 grams). Es recomana aplicar una força de seguiment menor per als discs de laca. Un dels avantatges d’utilitzar una càpsula estèreo és el fet de permetre que els dos canals resultants s'emmagatzemin per separat; això possibilita la futura selecció o processament dels canals individuals. Per a escoltar els dos canals es poden combinar en fase per gravacions laterals, i en contrafase (pel que fa a la càpsula) per a una gravació vertical.

5.2.4.3 La selecció d'una agulla adequada per als enregistraments verticals es regeix per criteris diferents dels d’enregistraments laterals. En lloc de triar una agulla que s’ubica en un espai particular de les parets laterals del solc, la reproducció dels cilindres i altres enregistraments de tall vertical requereix una agulla més adequada que se situa al fons del solc. Això és crític en cilindres instantanis, on fins i tot forces de tracció molt lleugeres poden causar danys si es tria l’agulla incorrecta. En general, es prefereix una agulla de punta esfèrica, sobretot si la superfície està danyada, tot i que una agulla el·líptica podria possiblement evitar errors tangencials de freqüència variable. Les mides típiques són entre 230 i 300 micres (9 a 11,8 mil·lèsimes de polzada) per a cilindres estàndard (de 100 solcs per polzada) i entre 115 i 150 micres (4,5 a 5,9 mil·lèsimes de polzada) per a cilindres de 200 solcs per polzada. Convé reproduir els cilindres amb una agulla amb radi de punta lleugerament menor que el radi de fons del solc. Una agulla truncada farà malbé el solc perquè el seguiment es durà a terme al costat i no al fons, exercint més pressió en aquesta part del solc.

5.2.4.4 Quan es tracta de prendre decisions sobre quin tipus d'equip adquirir, el coneixement del contingut d'una col·lecció en particular serà la guia principal per a determinar-ne el necessari. Diferents tipus de suports requereixen diferents dispositius de reproducció, però fins i tot entre suports similars poden sorgir algunes necessitats especialitzades.

5.2.4.5 En general no s’han d’utilitzar equips històrics, principalment pel seu pobre rendiment pel que fa a vibracions de baixa freqüència, i en el cas dels fonògrafs per a cilindres, per l’elevada força necessària per a la reproducció en comparació amb equips moderns equivalents. Però alguns cilindres problemàtics no es poden reproduir amb equips moderns, ja que els braços d’aquest tipus de reproductors acostumen a seguir la pista dels solcs automàticament per inèrcia. Quan s’utilitza aquesta configuració és pràcticament impossible seguir el cilindre correctament si hi ha solcs tancats, o ratllades gairebé paral·leles al solc. Aquests problemes es poden resoldre mitjançant l'ús d'un reproductor modern amb moviment de braç fix, o un fonògraf històric modificat.

5.2.4.6 Els discs de transcripció de ràdio acostumen a tenir un diàmetre de 16 polzades (40 cm). Si aquest tipus de discs es troben en una col·lecció, serà necessari comptar amb un plat, braç i càpsula fonocaptora per a discs d’aquesta mida. Per a discs estàndard de fins a 12 polzades (30 cm) cal en general un tocadiscs modern de precisió, modificat per a permetre una gran gamma de variació contínua de velocitat.

5.2.4.7 Els negatius de metall utilitzats per a estampar en massa els discs comercials es poden reproduir amb una agulla bifurcada o d’estrep. Aquest tipus d’agulla es munta a cavall de la cresta (que és una impressió negativa del solc del disc) i s'ha de col·locar amb molta cura perquè no caigui entre els pics adjacents. Com que el disc estampador té una espiral inversa a la dels discs duplicats, s'ha de fer girar cap a l'esquerra, és a dir, en sentit contrari al d’un disc duplicat, per a reproduir-lo de principi a fi. Perquè això funcioni caldrà un braç muntat totalment a la inversa. Molt més simple i igualment eficaç resulta reproduir el disc estampador des del final al principi en un plat giratori en direcció estàndard, per després invertir la transferència digital resultant, utilitzant qualsevol programari modern d'edició d'àudio d’alta qualitat.

5.2.4.8 Actualment les agulles de punta bifurcada són molt difícils d'obtenir i es divideixen en dues categories: de baixa i alta compliància². Les del primer tipus estan dissenyades per a reparar defectes de fabricació de matrius de metall i per tant no són ideals per a treballs de transferència d'arxius. Les del segon tipus, que empren una força de seguiment molt més lleugera, estan dissenyades per a la reproducció sonora, no per a modificar l’estampador físicament, i per tant es poden considerar més adequades.

5.2.4.9 Els plats tocadiscs i els fonògrafs de cilindre per a fer transferències d’arxiu han de ser aparells mecànics de precisió per a reduir al mínim la transmissió de vibracions no desitjades cap a la superfície del disc, que actua com un diafragma de recepció per a la càpsula fonogràfica. Les vibracions de baixa freqüència s’anomenen ronc (rumble, en anglès), i aquestes vibracions sovint tenen un component vertical considerable. Per reduir el ronc generat per vibracions externes, l'aparell de reproducció ha d’estar col·locat sobre una base estable que no pugui transmetre vibracions estructurals. L’equip reproductor ha de tenir una precisió de velocitat d'almenys 0,1 per cent; fluctuació de velocitat causant de ploricó i tremolor (de l'anglès wow and flutter) (amb ponderació DIN 45507) de menys del 0,01 per cent, i un ronc no ponderat de menys de 50 dB. El tocadiscs pot ser de tracció directa o per corretja; els tocadiscs de fricció no es recomanen, ja que amb aquests aparells no és possible obtenir la precisió de velocitat adequada ni un nivell baix de ronc.

5.2.4.10 Tot el cablejat d'alimentació i el motor elèctric han d'estar elèctricament blindats (gàbia de Faraday) per a evitar la injecció de pertorbacions elèctriques en el circuit de reproducció. Si cal, es poden utilitzar plaques addicionals de mu-metall³ per a protegir la càpsula de la interferència del motor. El cable de connexió al preamplificador ha de respectar les especificacions d’impedància de càrrega de la càpsula. La instal·lació ha de complir amb els millors estàndards analògics, i s’han de respectar els procediments adequats de presa de terra per garantir que no s’està agregant soroll al senyal d'àudio. Tots els suggeriments i les especificacions han de ser quantificats mitjançant l'anàlisi de la sortida resultant de la reproducció de discs de prova (vegeu 5.2.8).

5.2.4.11 Tant els reproductors de discs com els de cilindres han d’ésser capaços de variar la velocitat de reproducció –la possibilitat de reproduir a la meitat de velocitat és particularment convenient (vegeu 5.2.5.4)— i han de comptar amb una lectura de la velocitat capaç de permetre la documentació, si és possible en forma de senyal adequat per al registre automàtic de metadades. El braç fonocaptor s’ha d’assentar sobre una base ajustable no només pel que fa a distància al centre del plat, sinó també a l’alçada.

5.2.4.12 Per a avaluar i decidir sobre l'equip i la configuració més adequats, s’han de comparar les diferents opcions. Això s'aconsegueix millor a través de comparacions simultànies o A/B, i s’ha de triar un programa d’edició d’àudio que permeti comparar diversos fitxers d'àudio alhora. La transferència de parts d'un mateix enregistrament amb diferents paràmetres i el posterior alineament dels diferents fitxers d'àudio mitjançant un programari editor permet una comparació auditiva directa, i redueix al mínim la subjectivitat inherent en el procés.

5.2.4.13 Abans del procés de digitalització caldrà decidir sobre l'aplicació d'una corba d'equalització (vegeu 5.2.6 Equalització de reproducció). Quan això sigui desitjable es requerirà un preamplificador adequat, ajustable en tots els paràmetres necessaris.

5.2.4.14 Com a alternativa als sistemes tradicionals de reproducció per contacte, es pot escanejar o fotografiar en alta resolució la superfície completa d'un disc o un cilindre per  a convertir-la després en so. Alguns projectes s'han desenvolupat fins a un nivell (quasi) comercial: ELP LaserTurntable; IRENE per Carl Haber, Vitaliy Fadéyev i altres; VisualAudio per Ottar Johnsen, Stefano S. Cavaglieri i altres; i Sound Archive Project per P.J. Boltryk, J.W. McBride, M. Hill, A.J. Nascè, Z. Zhao i C. Maul. Tanmateix, totes les tècniques investigades fins ara tenen certes limitacions (resolució òptica, processament d'imatges, etc.) i donen com a resultat una qualitat de so pobra comparada amb els resultats de l'ús estàndard dels aparells mecànics. Una aplicació típica de la tecnologia òptica de recuperació seria per a suports el mal estat del quals provoca que els aparells mecànics fallin, o per a gravacions tan fràgils que el procés de reproducció tradicional hi causaria danys inacceptables.

² La compliància és la facilitat que ofereix un cos elàstic per a ser deformat per acció d'una força aplicada. Esdevé el contrari de la rigidesa. (n. dels t.) 

³ El mu-metall és un aliatge de níquel i ferro, eficaç per a la detecció i atenuació de camps magnètics estàtics o de baixa freqüència. (n. dels t.)

____________________________

<--anterior    SUMARI    següent-->

                   CAP. 5.2