El 1993 arribà a la Biblioteca de Catalunya el fons del compositor, organista i director Nadal Puig Busquets (Balaguer, 1901 - Barcelona, 1996) de la mà de la seva neboda Anna M. Bosch i Prats. El fons està format per documentació familiar, civil i laboral, entre la que s’inclouen quaderns, diplomes, distincions, programes de mà, dibuixos, fotografies i  correspondència, a més de partitures, tant manuscrites com impreses, de música religiosa, litúrgica o profana que formaven part del seu arxiu. També inclou documentació sobre el violinista holandès Theodor Werner (Amsterdam, 1863-Lleida, 1927), amb qui va mantenir amistat.

Nadal Puig^[1] s’inicià en els estudis musicals amb el seu oncle Nadal Puig i Bellera, que era prevere i mestre de capella de la Parròquia de Santa Maria de Balaguer. Entre 1909 i 1914 estudià a l’escolania de Montserrat i, al retornar a la seva ciutat natal, va ser nomenat organista de l’Església de la Mare de Déu del Miracle de Balaguer.

A Balaguer, fundà i dirigí les entitats musicals Choral Bergusiana, Cultural Bergusiana, Banda Municipal, Banda Popular, i la cobla La Comtal Bergusiana, on fou instrumentista de tible.

Ja des dels seus inicis compaginà la interpretació amb la composició, en la que creà un repertori extens tant de música religiosa com profana. La seva obra està formada per més de 300 composicions, entre les quals destaquen les obres religioses amb el protagonisme de l’orgue, valsos, lieder i sardanes. També va destacar en la instrumentació per a cobla d’un bon nombre de ballets populars. Obtingué nombrosos premis i guardons i algunes de les seves obres foren enregistrades. Signà habitualment com a Nadal Puig, si bé també utilitzà el pseudònim Xmas Ugpi per algunes de les seves composicions.^[2]

L’any 1928 la Compañía Transmediterránia va introduir nous vaixells que feien la línia de la Península a Canàries. Eren vaixells destinats al transport de passatgers i mercaderies, sobretot plàtans.

"El salón restaurante, el de fumar y el de música, así como el veranda bar, son verdaderos modelos entre los de su clase y estan decorados con verdadera elegancia."^[3]

Durant els trajectes s’organitzaven concerts pels passatgers i s’interpretaren obres de Nadal Puig com ara Flors al vent, L’Atlàntida, La bella Itàlia, Quan la Verge plora, Zahara, Les primeres violes o Records de festa major.^[4]

El 1929 es traslladà a Barcelona. Allí compaginà la tasca de compositor amb la de mestre de capella i organista, primer a la Reial Capella del Palau del P.P. Jesuïtes i posteriorment, a la Parròquia de la Puríssima Concepció, on va continuar fins el 1986 any en què es va jubilar. ^[5].

Reprenent el tema de les ulleres que apareixen al títol de l’article, si bé Nadal Puig duia ulleres no les conservem. Les de la fotografia de la capçalera pertanyen al seu amic Theodor Werner i es troben dins el Fons Nadal Puig, juntament amb altres efectes personals. I com és que les ulleres del músic holandès han arribat a formar part del fons de Nadal Puig?

Quan el violinista Werner va arribar a Catalunya ja havia realitzat concerts per tota Europa i Amèrica. Havia actuat a Anglaterra (al Crystal Palace i al Palau de Buckingham a Londres), a Alemanya (al palau de l’emperador Frederic III) així com davant de la Reina Guillermina d’Holanda, que sembla ser li va regalar un violí marca Guadagnini que utilitzà durant els seus recitals per Catalunya. En la seva estada americana va ser el primer professor de violí del Conservatori de Filadèlfia.

Durant els anys que va durar la Primera Guerra Mundial, Theodor Werner va fer concerts a moltes ciutats espanyoles: València (1917 i 1918), Madrid (concert davant dels Reis d’Espanya i per a la infanta Isabel, i el juny de 1918 va actuar a l’hotel Ritz de Madrid).

La relació entre Werner i el músic balaguerí va començar el 1919 quan Nadal era un jove de 18 anys i l’holandès ja era un músic reconegut.

Durant el més de juny de 1919 el violinista es trobava a Balaguer per actuar al Teatre Principal, i més tard a Cervera i Mollerussa, amb Nadal Puig Busquets com a pianista acompanyant. Des d’aquests moments es convertí en un dels grans amics de Werner.

Posteriorment a la seva estada a Balaguer el músic holandès es traslladà a Vilanova i la Geltrú i Sitges, on va viure una vida bohèmia. Allí va conèixer altres artistes, entre ells  el pintor Joaquim Mir que li va fer un retrat. A Sitges també va fer va fer alguns concerts.

“Comunican de Villanueva y Geltrú que desde hace días llamaba la atención en aquella población la presencia de un individuo harapiento y de aspecto extranjero, que dormía en la playa debajo de las barcas, A varias personas que le interrogaron dijo ser el violinista holandés Werner, que recorría España y que hacía de vagabundo. En efecto; ante algún público dio un concierto, en el que demostró ser un verdadero artista. El vecindario hace objeto de grandes atenciones al viajero” ^[6]

A partir de 1926, Werner, ja malalt i sense recursos retornà a Balaguer. El seu amic Nadal Puig va organitzar concerts^[7], i una subscripció popular per recaptar fons en benefici del músic holandès^[8].

Va ser el músic lleidatà qui el va ajudar fins el moment de la mort en un hospital de Lleida  l’agost de 1927^[9] i qui posteriorment es va fer càrrec dels seus pocs efectes personals (les ulleres, una cartera de pell i el violí). A la BC només en conservem les ulleres i la cartera.

Aquestes ulleres són un exemple de què si bé un fons personal està format principalment per documents d’un o sobre un compositor o intèrpret, també poden conservar documentació, partitures i fins i tot objectes personals d’altres compositors o intèrprets que ha arribat a formar-ne part arran de les seves relacions familiars, d’amistat o laborals.

Pilar Estrada Bonell
 Unitat Bibliogràfica. Secció de Música

1. Bosch i Prats, Anna M.  Dades biogràfiques del compositor Nadal Puig i Busquets. Sense data. Mecanoscrit. TOP: M 5352/1

 2.  Nadal Puig jugava amb el seu nom: Zahara : paso-doble / X' mas UGPI. TOP: 2006-4-C 1/50  

3. “M/N Ciudad de Sevilla”. La CompañiaTransmediterránia a través de sus buques

4. Programa del concert que tingué lloc al Vaixell “Infanta Beatriz” el 24 de desembre de 1928 Interpretada Flors al vent, de Nadal Puig. TOP: M 5427/6

 5. Nomenament fet per Santiago Oliveras, rector, de N. Puig com a organista i mestre de capella Església de la Puríssima Concepció de Maria. Barcelona, 1 d’octubre de 1950. TOP: M 5354/3 

 6. Diari de Tarragona, 13/7/1923, p. 2 <https://web.tarragona.cat/pandora/cgi-bin/Pandora> 

 7. Subscripció per les despeses del recital de violí i piano a càrrec de Th. Werner i N. Puig amb motiu del primer centenari de la mort de Beethoven. Balaguer, març de 1926. TOP: M 5357/1

8. Subscripció a favor de Theodor Werner, que es trobava sense recursos per poder marxar de Balaguer. 15 de juliol de 1927. TOP: M 5357/2

 9. "El violinista Werner mor a l’hospital” dins: La Veu de Catalunya, 24 d’agost de 1927. TOP: M 5409/23