La paraula calendari s’aplica a l’organització dels dies de l’any en mesos i setmanes, imposant un ritme a la societat en consideració als canvis de la lluna, la litúrgia o la política.
Els almanacs són calendaris amb dades astronòmiques, pronòstics meteorològics i informacions diverses.
Els calendaris i els almanacs són publicacions efímeres que porten implícita la data de caducitat, de consulta reiterada i quotidiana. La bibliografia sobre el tema és molt escassa i, en ser un objecte d’ús, se’n conserven pocs i han estat molt poc estudiats.
El Tapís de la Creació, de Girona, de l’any 1100, basat en un calendari, podria ser el més antic conegut a Catalunya.
En els s. XV-XVI es popularitzen els petits impresos; de calendaris, però, se’n conserven molt pocs. A Catalunya, el més famós és el de Bernat de Granollacs.
Durant els s. XVII-XVIII són molt coneguts els almanacs de Diego Torres Villarroel, continuats pel seu nebot Judas Tadeo Ortiz Gallardo y Villarroel.
En el s. XIX tenen llarga vida i difusió: a Catalunya, el Calendari de l’ermità; a Mallorca, el Calendario general en las Islas Baleares, i al País Valencià, el Calendari dels brillants.
Apareixen almanacs especialitzats; es divulguen els agrícoles, com el Calendari del Pagès i el Calendari dels Pagesos; alguns dels quals encara es publiquen.
A finals del s. XIX i començaments del s. XX moltes revistes editen almanacs com a número extraordinari: l’Almanac de l’Esquella de la Torratxa i l’Almanach de la Campana de Gràcia, en són un exemple. Igualment es publiquen almanacs literaris que no són vinculats a cap revista, com l’Almanach dels noucentistes.
A finals del s. XX i començaments del s. XXI hi ha un esclat de noves tipologies de calendaris.
Facebook de la biblioteca Twitter de la biblioteca Flickr de la biblioteca Tagpacker de la biblioteca Canal Youtube de la biblioteca Pinterest de la biblioteca Instagram de la biblioteca