Agustí Bartra, el poeta de totes les cares

1. La construcció d’una veu Bartra va tenir certes dificultats a consolidar la seva veu literària, dificultats com el desencaix entre ell i la societat literària del seu temps, la devastació de la guerra, el desconcert de l’exili... De fet, Bartra va iniciar formalment la seva obra dues vegades, una vegada abans de la guerra i una segona vegada des de l’exili. Quan va reprendre la seva obra a Mèxic a la dècada dels anys 40 va refusar els dos llibres que havia publicat a Barcelona abans.
2. Un creador dedicat Bartra tenia Friedrich Hölderlin i Rainer Maria Rilke com a referents literaris indispensables. Els dos poetes en llengua alemanya representaven per Bartra l’intent de fusionar l’art i l’existència, l’obra i la vida. Per Bartra la vida i l’obra formaven un tot indestriable perquè l’obra sorgia de la vida i la vida girava a l’entorn de l’obra. Bartra vivia intensament la seva vida obra i era un creador molt dedicat, molt treballador, molt perfeccionista. 
3. El poeta El nucli central de l’obra de Bartra és la poesia. La seva obra poètica és molt extensa perquè consta de 15 poemaris publicats entre 1946 i 1982. Al llarg de la seva carrera Bartra va conrear, de manera alternada, el poema líric breu i el poema llarg d’impuls èpic. Vista en conjunt, l’obra poètica de Bartra va significar un esforç per renovar la lírica i l’èpica, modernitzant i actualitzant les dues formes. 
4. El narrador i el dramaturg Com a narrador Bartra ens va deixar un recull de relats i tres novel·les. La seva obra narrativa va aportar moltes novetats temàtiques i formals a la literatura catalana. Només cal recordar que va ser dels primers autors en el món a parlar dels camps de concentració i l’exili, i el primer autor català a utilitzar les tècniques narratives de Faulkner. La seva producció dramàtica consta de cinc obres originals. Bartra va voler apostar sempre per un teatre experimental de molta substància, un teatre en la línia de Beckett i Sartre. 
5. El traductor i el crític Bartra sempre va actuar de pont entre les cultures, entre la cultura catalana i les grans cultures del món. Estava plenament convençut de la vàlua indiscutible de la llengua catalana com a vehicle de la creació literària. I aquesta funció de pont i aquest convenciment de la vàlua del català es noten sobretot en la seva obra en el camp de la traducció i de la crítica literària. Com a traductor va ser l’introductor de la lírica nord-americana del segle XX a Catalunya. I com a crític va elaborar una obra teòrica de gran importància. 
6. El memorialista Bartra també és autor d’una nodrida correspondència que malauradament nosaltres coneixem només de manera parcial. Bartra escrivia les cartes amb molt cura perquè considerava la correspondència com una part integral de la seva obra literària.