6.1.4 Aspectes pràctics de les estratègies de protecció de dades

6.1.4.1 Per a gestionar dades emmagatzemades a llarg termini es poden utilitzar una sèrie d'estratègies estàndard raonables que, majoritàriament, assumeixen que només les dades necessiten ser preservades, i no pas els suports. Els següents punts es fan ressò de part d'aquestes estratègies.

6.1.4.2 Assignació de la responsabilitat. Algú haurà d'assumir clarament la responsabilitat de la gestió de l'emmagatzematge i protecció de les dades. Es tracta d'una responsabilitat de caràcter tècnic que requereix certes capacitats i coneixements, a més d'experiència en gestió. Per a poder tirar endavant l'emmagatzematge i la protecció de les dades cal disposar de recursos específics, treballar en funció d'un pla apropiat i respondre de les estratègies adoptades, independentment de la mida de la col·lecció; fins i tot  col·leccions més petites han de tenir accés als coneixements necessaris i tenir una persona responsable dedicada a aquesta tasca.

6.1.4.3 Infraestructura tècnica apropiada per a realitzar la tasca. L'emmagatzematge i la gestió de les dades s'ha de fer amb sistemes apropiats utilitzant els suports més convenients. Hi ha sistemes de gestió d'actius digitals o sistemes d'emmagatzematge d'objectes digitals que responen als requisits dels programes de preservació. Un cop determinats, cal discutir els requisits detingudament amb els possibles proveïdors. Els diferents sistemes i suports es preveuen per a respondre a necessitats diverses, de manera que cada programa de preservació ha de triar el que millor s'adapti al seu propòsit. 

6.1.4.4 El sistema complet ha de disposar de capacitats adequades, és a dir:

6.1.4.5 Capacitat d'emmagatzematge suficient. La capacitat d'emmagatzematge es pot anar incrementant amb el pas del temps, però el sistema ha de poder gestionar la quantitat de dades prevista durant el seu cicle de vida.

6.1.4.6 Capacitat indispensable per duplicar les dades en funció de la demanda sense que es produeixin pèrdues i per transferir-les a un suport nou o refrescat sense perdre tampoc elements.

6.1.4.7 Fiabilitat demostrada i suport tècnic per a respondre ràpidament als problemes.

6.1.4.8 Capacitat per a mapar els noms de fitxers en un sistema de denominació de fitxers adaptat a la seva arquitectura d'emmagatzematge. Els sistemes d'emmagatzematge es formen al voltant d’objectes que porten un nom i, segons les seves característiques, utilitzen arquitectures diferents per a organitzar els objectes, fet que pot imposar certes limitacions a la seva denominació dins de l'emmagatzematge. Per exemple, els sistemes de discs poden imposar una estructura jeràrquica de directori als noms de fitxers existents diferent de la que s'utilitzaria en un sistema de cinta. El sistema ha de permetre —o preferentment mapar ell mateix— els noms de fitxers assignats pel sistema i els identificadors existents.

6.1.4.9 Capacitat per a realitzar la gestió de l'emmagatzematge redundant. Atès que els mitjans digitals mostren un petit, tot i que significatiu grau d'error, es necessiten còpies redundants dels fitxers en qualsevol estadi de la preservació, especialment durant la fase final d'emmagatzematge.

6.1.4.10 Control d'errors. La majoria dels sistemes d'emmagatzematge tenen un cert nivell automàtic de comprovació d’errors. Com que els materials del patrimoni audiovisual s'han de conservar durant llargs períodes de temps, sovint gairebé sense ser consultats per usuaris, el sistema ha de ser capaç de detectar els canvis o pèrdues de dades i prendre les mesures apropiades. La més simple de les estratègies ha de ser capaç d'alertar als gestors del patrimoni de problemes potencials, amb temps suficient per a poder adoptar les mesures necessàries.

6.1.4.11 La infraestructura tècnica ha de disposar també de mitjans per a emmagatzemar metadades i enllaçar-les de manera fiable amb els objectes digitals emmagatzemats. Sovint, per a grans quantitats de dades, cal instaurar sistemes de gestió d'objectes digitals enllaçats amb el sistema d'emmagatzematge digital massiu, però separats del sistema, per poder fer front als nombrosos processos necessaris i permetre que les metadades i les interfícies de treball canviïn sense haver de canviar el sistema d'emmagatzematge massiu.

_____________________________

<--anterior    SUMARI    següent-->

                   CAP. 6