5.7.4 Aproximació a l'enregistrament

5.7.4.1 El propòsit de l’enregistrament i les regles pròpies d'aquesta disciplina determinaran molts dels seus aspectes, siguin tècnics (en microfonia, per exemple) o d'altra naturalesa. Hi ha, però, una sèrie d'objectius i preocupacions coincidents.

5.7.4.2 Els enregistraments de camp acostumen a documentar una situació donada, de manera que la dinàmica original de l'acció documentada s’hauria de respectar també en l’enregistrament. El nivell d'entrada del preamplificador s'hauria d'ajustar al nivell de senyal de l’objecte sonor que volem enregistrar, i no al nivell del soroll de fons. Qualsevol ajustament del guany durant el procés mateix de l’enregistrament s'hauria de fer, si cal, de manera discreta i assenyada. No es recomana l'ús de funcions de control automàtic de guany atesa la seva tendència a falsejar la dinàmica original mitjançant la compensació del nivell en passatges fluixos, perquè aleshores s’incrementa el soroll de fons. De la mateixa manera els limitadors s’han d’aplicar amb molta reserva. Un limitador ben ajustat pot salvar un enregistrament si es produeix un senyal de nivell inesperadament alt, però ha de ser absolutament transparent durant la resta de l’enregistrament, és a dir, que no es pugui activar mentre els senyals no superin la dinàmica màxima pròpia del sistema d'enregistrament. Ben al contrari, un limitador mal ajustat pot indicar un nivell òptim en els vúmetres d'enregistrament, mentre que en realitat el micròfon mateix es pot trobar saturat davant l'excessiu senyal d'entrada. Sempre que sigui possible, es s’ha de preferir un control de nivell manual. Cal ajustar tot limitador de manera que no tingui cap impacte sobre un senyal de dinàmica normal i s'activi només quan es sobrepassi el nivell òptim de senyal.

5.7.4.3 En situacions d’enregistrament en què el senyal es troba integrat en un entorn sorollós, el recurs de les tècniques estàndard de captació estèreo pot resultar avantatjós. S'han documentat moltes tècniques sobre aquest tema encara que només es consideraran aquí tècniques coincidents o quasicoincidents com l'ORTF (Office de radiodiffusion Télévision Française), el parell creuat XY, el parell paral·lel AB i la tècnica MS (Mid-Side).

5.7.4.4 La tècnica ORTF resulta especialment útil allà on l'anàlisi i avaluació de l'enregistrament documental és un punt important. En aquesta tècnica les càpsules microfòniques estan separades una distància de 17 cm i angulades en 110 º. Un enregistrament ORTF, analitzat amb auriculars, realça l'habilitat de l'oïda i el cervell per a rastrejar i localitzar un senyal desitjat entre el soroll que l'envolta. Es tracta de l'anomenat efecte de festa de còctel. El sistema microfònic binaural, relacionat amb les dimensions estàndard del cap humà, aporta la informació extra que permetrà identificar el senyal desitjat enmig d'entorns sorollosos. L'especificació microfònica de la tècnica ORTF pot ser fàcilment replicada de manera estàndard.

5.7.4.5 L'estàndard de parell creuat XY s'implementa de manera que les càpsules se situïn al més a prop possible l’una de l'altra amb una angulació mínima entre elles de 90 º. Ambdues càpsules registraran intensitats diferents, però idealment sense diferències de fase. Aquesta tècnica genera un enregistrament que es reprodueix correctament sobre altaveus, però no aporta tanta informació de separació espacial com altres tècniques. La tècnica AB (parell en paral·lel) utilitza dos micròfons omnidireccionals en posició paral·lela separats uns 50 cm. Adequada en entorns amb bona acústica, rarament produeix resultats acceptables en entorns molt sorollosos. Produeix un cert grau de cancel·lacions de fase quan el parell es suma a mono.

5.7.4.6 La tècnica MS (Mid-Side o frontal-lateral) situa un micròfon bidireccional —en figura de 8— a 90 º respecte de la font sonora, i alhora un micròfon amb diagrama polar cardioide (o de vegades omnidireccional) apuntant directament a la mateixa font. Tots dos senyals es poden manipular més tard per a produir un enregistrament estereofònic plenament compatible en mono (M+S, M-S). L'enregistrament en MS permet la manipulació de la imatge estèreo després de l'esdeveniment, per a aportar un control simulat sobre el grau de distància o angulació entre els dos micròfons.

5.7.4.7 En algunes situacions en què es desconeix la naturalesa exacta de l'esdeveniment que es vol enregistrar pot resultar avantatjós l'ús de micròfons direccionals mòbils, tècniques multimicrofòniques i enregistrament multipista. En entrevistes individuals es poden apuntar els micròfons a l'entrevistador i l'entrevistat, amb bons resultats. Els micròfons de solapa són de vegades menys útils, atesa la seva facilitat per a captar soroll no desitjat provinent de moviments corporals, fregament amb roba, complements de joieria, soroll de respiració, etc. mentre capten molt poca o nul·la informació sobre el so ambiental de l'entorn en què es realitza l'enregistrament, un factor sovint integral i necessari en un enregistrament de camp.

5.7.4.8 Les tècniques microfòniques contribueixen a la qualitat del contingut enregistrat i aquesta breu ressenya significa només una guia entre el conjunt de possibilitats. Es recomana a tots aquells interessats en l'enregistrament de camp que adquireixin la suficient familiaritat amb les possibilitats que ofereixen les tècniques microfòniques més habituals abans de dur a terme enregistraments d'importància.

____________________________

<--anterior    SUMARI    següent-->

                   CAP. 5.7