5.6.6 Equipament de reproducció

5.6.6.1 Hi ha dos enfocaments fonamentalment diferents per a la reproducció de les fonts de CD d'àudio i de DVD: la reproducció tradicional basada en equips de reproducció de format específic, o l'extracció d'àudio digital (en anglès “Digital Audio Extraction, DAE), mitjançant una unitat de lectura no especialitzada de CD-ROM i DVD-ROM. Aquest sistema d’extracció de les dades es coneix també amb la denominació anglesa de ripping o grabbing. El principal avantatge del mètode de captura de dades o d'extracció és la velocitat, ja que mentre la reproducció tradicional requereix la transferència en temps real, l’extracció mitjançant una unitat d'alta velocitat pot transferir fàcilment dades d'àudio en menys d'una desena part del temps real de reproducció.

5.6.6.2 Extracció d'àudio digital. El principal desavantatge del mètode de descàrrega és el control d'errors. Els programaris de descàrrega més simples no tenen la capacitat de correcció d'errors. Els sistemes més sofisticats tenen algun intent de gestió d'errors, però no pas la funcionalitat necessària per a aplicar plenament les comprovacions, correccions i ocultacions d'errors indispensables per a una transferència correcta incloses en els equips per a formats específics. Els sistemes professionals d'alta gamma prometen un tractament d'errors equivalent a l'enfocament de format específic, però pocs l’han dut a la pràctica amb precisió.

5.6.6.3 La reproducció a velocitats significativament més ràpides que el temps real són desitjables en el sentit que redueixen la quantitat de recursos necessaris per a transferir material d'àudio al sistema d'arxiu de destinació. Si el sistema de descàrrega es pot automatitzar, tindrà l'avantatge d'alliberar els recursos de personal per a les tasques de conversió d'àudio analògic a digital que necessiten recursos humans més intensius. Els sistemes automatitzats es poden utilitzar adequadament si no hi ha pèrdua de precisió en el procés de transferència. De fet, en els millors sistemes hi ha menys perill d'incoherències en les dades, en particular les que afecten les metadades, i possiblement també les que afecten el contingut en si.

5.6.6.4 La reproducció de dades d'àudio digital sempre ha d'estar acompanyada d'una detecció d'errors precisa i un sistema de reconeixement que descrigui i identifiqui exactament el tipus i el nombre d'errors específicament del CD, i els associï amb metadades específiques del fitxer d’àudio en qüestió. Això és encara més crític quan el procés emprat per a obtenir les dades és automatitzat i més ràpid que en temps real.

5.6.6.5 La reproducció d'un CD d'àudio és un procés únic per al qual cal prendre una decisió relativament subjectiva sobre l'èxit, o el fracàs, del procés de transferència. A diferència d’una transferència d'arxius de dades d'àudio, aquesta decisió només es pot realitzar si es considera el protocol d'errors. Els formats de dades, com ara .wav o BWF, es poden comprovar objectivament comparant el fitxer nou i l’original bit per bit. Però el CD d'àudio no és un arxiu digital sinó un flux codificat de dades d'àudio, una diferència prou significativa quan es tracta d'administrar la integritat de l'àudio.

5.6.6.6 Hi ha sistemes disponibles al mercat, generalment destinats als arxius, que garanteixen la detecció i el reconeixement d'errors, incloent-hi protocols d'error, per a transferències a velocitats fins a 12 vegades superiors a la reproducció a temps real.

5.6.6.7 El requisit mínim per a sistemes d’extracció (DAE) destinats a arxius és la capacitat de detecció i alerta de l'operador sobre qualsevol error d'àudio digital.

5.6.6.8 Enfocament de reproducció en format específic: Per a la transferència d’un CD codificat en format CD-Àudio es pot utilitzar un reproductor de CD autònom. L'equip de reproducció requerit és un reproductor de CD amb sortida digital, per a la ingestió de la seqüència de bits d'àudio a través de l’entrada digital d’una estació de treball d’àudio digital (targeta de so). El format d’interfície preferit per a la transmissió d'àudio digital és l’AES EBU. L'ús de la interfície S/PDIF pot proporcionar els mateixos resultats, però la longitud del cable ha ser menor. Qualsevol conversió entre AES/EBU i S/PDIF ha de tenir en compte les diferències entre els dos estàndards, en particular l'ús diferent dels bits d'estat que porten banderes d'èmfasi i drets d'autor (Rumsey i Watkinson, 1993). El desavantatge d'aquest enfocament en temps de reproducció real és que és molt lent, i no hi ha constància de correccions d'error en el registre de metadades.

5.6.6.9 Les targetes de so per a la ingestió de CD d'àudio han de ser capaces d’acceptar dos canals de 16 bits a 44,1 KHz; l’equip de reproducció ha de ser de qualitat comercial. Cal tenir cura de garantir una posició estable i lliure de vibracions per al reproductor, a fi d’obtenir la màxima fiabilitat en la reproducció.

5.6.6.10 El reproductor de CD ha d'estar en bones condicions. En particular, és obligatori que el làser tingui la potència òptima; cal netejar la lent amb regularitat. Dispositius com ara discs sintonitzadors no són de cap utilitat per a la reproducció dels CD. S'aconsella no utilitzar làmines de protecció (anomenades CDfenders / DVDfenders), ja que podrien sortir-se del disc i danyar la unitat²⁸.

²⁸ “CD  aus dem Kühlschrank”. Funkschau núm. 23, 1994, p.36-39. L'efecte  de millorar la qualitat de reproducció dels CD o DVD refredant-los  a la nevera és tan petit que, si bé es va demostrar en teoria  (matemàticament), mai no s'ha mostrat a la pràctica.

 ____________________________

<--anterior    SUMARI    següent-->

                   CAP. 5.6