5.4.10 Equalització de reproducció

5.4.10.1 La representació del senyal en la majoria de formats d'àudio analògic és deliberadament no lineal en termes de resposta de freqüència. La correcta reproducció, per tant, requereix equalització de la resposta de freqüència.

5.4.10.2 Els estàndards més comuns de compensació per a la reproducció d'àudio de cinta analògica s’enumeren a continuació (Taula 1, secció 5.4). Cal assenyalar que els estàndards s’han desenvolupat al llarg del temps. Les normes actuals es donen en negreta, juntament amb la data de la seva introducció. Cal reproduir els enregistraments antics aplicant els respectius estàndards històrics, i es poden utilitzar circuits simples addicionals. A l’hora de decidir, s’han de tenir en compte possibles superposicions de normes antigues i noves per cintes enregistrades en èpoques de transició. Prèviament hi havia una gran varietat d’estàndards.

Taula 1 Secció 5.4 Equalitzacions comunes per a reproducció de cinta magnètica analògica²¹

5.4.10.3 A 15 i 7,5 ips hi ha dues opcions pel que fa a l’equalització de reproducció de cintes en magnetòfon, fins i tot per a cintes enregistrades recentment d'acord amb les normes vigents. Com que aquestes són les dues velocitats d’enregistrament més comunes, cal escollir amb cura l’equalització de reproducció per a assegurar-se que correspon a l’equalització d’enregistrament. A part de les normes esmentades a la Taula 1, Secció 5.4, hi ha un petit nombre d’estàndards més recents que intenten aconseguir un millor rendiment, però que no són àmpliament acceptats. Per exemple, a 15 ips els magnetòfons Nagra disposen de l'opció d'emprar una equalització especial anomenada NagraMaster; la versió dels EUA de NagraMaster té constants de temps de 3150 i 13,5 µs, mentre que la versió europea és de ∞ i 13 µs. Des del 1958 fins a pocs anys després, Ampex utilitzà Ampex Master Equalization (AME), també per a 15 ips però oficialment només en magnetòfons de masterització de mitja polzada (MRL, 2001). Els enregistradors de dades i alguns equips portàtils populars semiprofessionals poden enregistrar a una velocitat molt lenta de 15/16 IPS (2,38 cm/s), però sembla no existir un estàndard per a l'intercanvi d'aquestes cintes, i qualsevol equalització hauria utilitzat normes propietàries (convencions no estandarditzades).

5.4.10.4 De vegades la manca de documentació pot obligar l'operador a prendre decisions auditives sobre l’equalització de reproducció. L’equalització per a reproduir cassets correspon al tipus de cinta, i cal tenir cura de garantir que s’utilitzi la correcta. Molts enregistraments en cinta, sobretot enregistraments privats o fets en institucions culturals o de recerca que no disposaven de suport tècnic, s'han realitzat en magnetòfons no alineats. Llevat que hi hagi l’evidència objectiva que permeti una configuració alternativa, pel que fa a l’equalització cal assumir que les cintes són alineades correctament.

²¹  IEC es refereix a IEC Pub 60094-1, quarta edició (1981); NAB, a l’estàndard de 1965 per a magnetòfons (IEC2), o l’estàndard per a casset de 1973; DIN es refereix a DIN 45 513-3 o 45 513-4; AES a AES-1971; i BS a l’estàndard britànic (BS 1568). S’agraeix a Friedrich Emgel, Richard L. Hess i Jay McKnight la informació generosament proveïda sobre equalització de cintes.

____________________________

<--anterior    SUMARI    següent-->

                   CAP. 5.4