5.2.5 Velocitat

5.2.5.1 Tot i ser coneguts en anglès com a 78s, molt sovint els discs de goma laca (pissarra o pedra) de solc ample no es van enregistrar precisament a 78 revolucions per minut (rpm), sobretot en enregistraments d’abans de mitjan dècada de 1920. Les empreses van establir diverses velocitats oficials al llarg del temps, i àdhuc aquestes eren modificades pels enginyers de so, fins i tot de vegades durant les mateixes sessions d’enregistrament. No hi ha prou espai aquí per a descriure els detalls concrets, però altres fonts les detallen (vegeu, per exemple Copeland, 2008, capítol 5).

5.2.5.2 A l’hora de fer la transferència cal que el disc es reprodueixi a la velocitat més propera possible a la de l’enregistrament original, per a recuperar l'esdeveniment de so enregistrat originalment el més fidelment i objectivament possible. No obstant això, sovint cal prendre decisions subjectives, i per això qualsevol coneixement del contingut enregistrat o del context en què es va realitzar l’enregistrament pot ser útil. Cal documentar la velocitat de reproducció triada en les metadades adjuntes; això és particularment important quan encara hi hagi dubtes sobre la velocitat d’enregistrament real.

5.2.5.3 Les velocitats d'enregistrament dels cilindres comercials duplicats es van normalitzar a 160 rpm cap al 1902, encara que anteriorment Edison, si més no, va utilitzar altres estàndards de velocitat durant un temps (tots menors que 160 rpm, vegeu Copeland, 2008, capítol 5). Tot i que sovint s’enregistraven a unes 160 rpm o menys, s'han trobat cilindres instantanis amb velocitats d’enregistrament que van des de menys de 50 revolucions per minut a més de 300. A manca d'un to de referència enregistrat al mateix cilindre (ocasionalment proveït per alguns dels primers equips enregistradors), la velocitat s’haurà d’establir d'oïda, documentada com correspon.

5.2.5.4 La reproducció d'un disc o un cilindre a velocitat reduïda pot millorar la capacitat de seguiment amb precisió dels solcs d’un suport danyat. Hi ha moltes maneres d’intentar-ho en funció del material disponible, tenint present en tot moment l'efecte que això tindrà en la freqüència de mostreig del fitxer digital, que caldrà ajustar adequadament  per compensar el canvi de velocitat aplicat. La meitat de la velocitat normal de reproducció pot ser l'opció més simple d'utilitzar, ja que el fitxer resultant es podrà reproduir al doble de la freqüència de mostreig original per a compensar la disminució de la velocitat amb un mínim de distorsió. Cal assenyalar que la velocitat de reproducció és només una de les moltes tècniques que es poden emprar per a resoldre problemes de seguiment. És útil començar per altres procediments com ara ajustar la força d'anti-lliscament (anti-skate) per contrarestar el sentit dels salts de l'agulla, o l'ús de més o menys força de seguiment (tracking force) per a mantenir l'agulla en els solcs.

5.2.5.5 Encara que la reproducció a velocitat reduïda pugui generar més soroll de superfície que a velocitat original, es dóna en canvi el cas en què l'acció d'un equalitzador o filtre, digital o no, resulta més eficaç. La reproducció a velocitat reduïda significa que el senyal d'alta freqüència es redueix a la meitat de la seva freqüència inicial, mentre que el temps de pujada o de resposta (rise time⁴) del soroll impulsional no desitjat causat per danys en la superfície segueix essent el mateix⁵. Aleshores pot resultar més fàcil distingir⁶ el senyal del soroll. Tanmateix, alguns equips sofisticats de filtratge predictiu poden ser menys eficaços a velocitats no originals. Tota transferència a baixa velocitat haurà de ser plana, és a dir, sense equalització, que caldrà aplicar després si és el cas (vegeu 5.2.6).

⁴  Per a un senyal o sistema electrònic, temps de resposta necessari per a passar d'un estat, nivell o valor baix a un d'alt, o viceversa. Es mesura sovint amb relació a la resposta del sistema a l'impuls o a l'esglaó, canvi sobtat en què idealment s'espera un temps de resposta infintèsim. (n. dels t.) 

⁵  Mentre que l'agulla segueix normalment el solc cisellat del senyal en funció de la velocitat de reproducció, cau lliurement d'una cota a un altra davant de talls, esquerdes o altres danys de caire impulsional que presenti la superfície, fet que es transdueix en soroll elèctric impulsional. (n. dels t.) 

⁶  Freqüencialment, i per tant, a efectes de filtratge. (n. dels t.)

  ____________________________

<--anterior    SUMARI    següent-->

                   CAP. 5.2