6.3.13 Costos

6.3.13.1 El cost de l'emmagatzematge de dades en cinta es reparteix típicament en quatre àrees
• fungibles de cinta: disponibilitat i recanvi del mitjà cinta principal i de còpia de seguretat cada 3-5 anys
• unitats de cinta: disponibilitat i recanvi cada 1-5 anys, amb servei d'assistència tècnica o garantia
• llibreria robotitzada: adquisició i manteniment amb cicle de vida d'uns 10 anys
• programari: adquisició, desenvolupament, integració i manteniment

6.3.13.2 En un sistema manual els costos d'emmagatzematge en prestatgeria resulten menors, encara que l'espai requerit per a la plantilla de treballadors és major, com ho és el cost de recuperació i revisió manual de les dades. En un sistema automàtic robotitzat, gran part dels costos per intervenció humana queden compensats per la despesa inicial en maquinari i programari. Les llibreries robotitzades de cintes a gran escala poden ser adquirides de forma modular per a distribuir així el cost entre diversos anys, en paral·lel amb la demanda de creixement. Durant la vida útil d'una llibreria robotitzada, components individuals com ara les unitats de cinta hauran de ser substituïts per nova tecnologia cada tres o cinc anys. Si l'accés al contingut d'un arxiu és continuat, la vida útil de les unitats de cinta pot escurçar-se considerablement, fins a arribar a ser d'un any o potser menys. Els fungibles i unitats velles poden arribar a servir con a sistema de redundància si esdevé necessari. Si el creixement d'un arxiu no és molt ràpid, podrà donar-se la coexistència de dues generacions de cintes i unitats —la present i l'anterior— mentre duri la migració del contingut del fons de l'arxiu cap a la nova generació tecnològica. Si l'arxiu creix a un ritme continuat, pot resultar econòmicament efectiu dimensionar la llibreria per emmagatzemar només la quantitat de contingut que serà dipositada durant el temps de vida útil d'aquesta tecnologia, per adquirir posteriorment una nova llibreria més gran capaç d'acollir tant el nou contingut com el vell provinent de la necessària migració a la nova tecnologia. Aquesta última opció serà també necessària si les tecnologies vella i nova no poden coexistir en la mateixa unitat.

6.3.13.3 És una bona pràctica empresarial mantenir almenys una còpia redundant de dades externalitzada o geogràficament distant. Un radi de 20 a 50 km és típicament suficient per a protegir-se de desastres naturals o ocasionats per la mà de l'home i, alhora, permetre la recuperació manual de les dades en qüestió d'hores. Per a reduir encara més el risc, caldria guardar còpies redundants en diferents lots o tipus de mitjans, o fins i tot en diferents tecnologies. Algunes cintes de dades són producte d'un sol fabricant, de manera que el risc d'un error puntual reiterat s'incrementa. Tres còpies de dades són més segures que dues, i encara que els costos de fungible s'incrementin, els de programari i maquinari creixen només lleugerament amb relació als propis de la primera còpia.

_____________________________

<--anterior    SUMARI    següent-->

                   CAP. 6.3