5.6.1 Introducció

5.6.1.1 Des de la seva introducció l'any 1982, el suport de disc òptic replicat s'ha convertit en la tecnologia dominant per a la distribució d'enregistraments publicats d'àudio. Els formats de disc òptic enregistrables, disponibles a partir de la dècada de 1980²⁷, han jugat un paper important en la distribució i l’emmagatzematge d'àudio inèdit. Comercialitzat inicialment com a permanent, s'ha fet evident que la vida útil del disc òptic és limitada i que caldrà fer un esforç per a copiar i preservar el seu contingut de dades. Aquest és especialment el cas dels suports enregistrables en disc, que no només són menys fiables que els seus homònims replicats sinó que a més a més tenen més probabilitats de contenir material únic. Si no s'enregistren i gestionen en condicions especials (vegeu la secció 6.6 Discs òptics: CD/DVD enregistrable), els suports enregistrables en disc representen un risc inacceptable per als materials d’una col·lecció. Aquesta secció s'ocupa de la còpia exacta i eficient dels suports de CD i DVD de disc òptic a sistemes d'emmagatzematge més permanents. CD és l'abreviatura de Compact Disc (disc compacte), DVD significava inicialment Digital Video Disc (disc de vídeo digital) i després Digital Versatile Disc (disc versàtil digital), però avui dia les sigles s'utilitzen sense fer referència a cap paraula específica.

5.6.1.2 La família del CD d'àudio pot incloure, en format CD-DA, els CD manufacturats, CD-R, CD-RW, i en aquesta forma es caracteritzen per la resolució de 16 bits digitals, freqüència de mostreig de 44,1 KHz i longitud d'ona del làser de lectura de 780 nm. El format DVD Àudio inclou els formats SACD i DVD-A. Els formats de dades com ara .wav i BWF poden enregistrar-se com a fitxers en CD-ROM i DVD-ROM. El DVD es caracteritza per emprar un làser blau de longitud d'ona de 350-450 nm per a la masterització en vidre i un làser de longitud d'ona de 635 a 650 nm per a la reproducció. Els formats DVD+R i DVD-R (ambdós per a la creació) utilitzen làsers de 650 nm i 635 nm, repectivament. El disc Blu-Ray (BD) és un format d'alta definició de vídeo i dades en un disc de la mateixa mida que el DVD i CD (12 cm de diàmetre). L'ús d'un làser blau de 405 nm permet emmagatzemar 25 GB de dades per capa.

5.6.1.3 Capacitats d’enregistrament, reenregistrament, esborrament i accessibilitat:

5.6.1.3.1 Els discs CD i DVD (CD-DVD-A, CD-ROM i DVD-ROM) són preenregistrats (premsats i modelats), només per a lectura. No es poden ni enregistrar ni esborrar.

5.6.1.3.2 Els discs CD-R, DVD-R i DVD+R es fabriquen amb una base de colorant enregistrable (una sola escriptura), però no es poden esborrar.

5.6.1.3.3 Els discs CD-RW, DVD-RW i DVD+RW estan basats en un canvi de fase i es poden enregistrar múltiples vegades. Permeten l'esborrament de dades anteriors i l’enregistrament de noves dades a la mateixa ubicació del disc.

5.6.1.3.4 Els discs DVD-RAM són reenregistrables i basats en un canvi de fase amb format d'accés aleatori (no lineal), com en un disc dur d'ordinador.

5.6.1.4 La taula següent (taula 1, secció 5.6) proporciona una llista dels tipus de discs CD i DVD disponibles al mercat.

Taula 1 Secció 5.6 Tipus de discs CD/DVD disponibles comercialment

SS= cara única, SL=capa única, DS=cara doble, DL=capa doble

5.6.1.5 En condicions òptimes els discs digitals poden produir una còpia sense modificació del senyal enregistrat. Tanmateix, en el cas d'enregistraments específicament d'àudio, qualsevol error no corregit en el procés de reproducció quedarà enregistrat de manera permanent en la nova còpia o s'incorporaran de vegades interpolacions innecessàries en les dades arxivades. Cap d'aquestes situacions no és desitjable. L’optimització del procés de transferència ha d'assegurar que les dades transferides siguin al més idèntiques possible a la informació continguda en el suport original. Com a principi general, els originals s’han de mantenir indefinidament per a una possible futura consulta. Tanmateix, per dues raons senzilles i pràctiques, qualsevol transferència ha d'intentar extreure el senyal òptim de l'original. En primer lloc, el suport original es pot deteriorar, i la reproducció futura podria no assolir la mateixa qualitat, o esdevenir impossible, i en segon lloc, l'extracció de senyal és un esforç que requereix tant de temps que les consideracions financeres aconsellen optimitzar-ho en el primer intent.

²⁷ El primer sistema funcional de CD-R, el Yamaha PDS (Programmable Disc System), data del 1988. [Malgrat que els formats de disc òptic enregistrables segueixen tenint el seu paper en la distribució i l'emmagatzematge d'àudio inèdit, la seva importància va decreixent (n. dels t.)].

 ____________________________

<--anterior    SUMARI    següent-->

                   CAP. 5.6