5.2.9 Sistemes de dictat d’oficina

5.2.9.1 La tecnologia d'enregistrament de so ha estat comercialitzada i utilitzada com una eina de treball pràcticament des de la seva creació. Es poden definir tres grans categories de formats de dictat mecànic: cilindres, discs i cintes (vegeu 5.4.15 per als formats de dictat magnètics).

5.2.9.2 Els primers cilindres i equips d'enregistrament destinats a l’ús d'oficina foren en general els mateixos que els emprats per a altres fins, i els enregistraments resultants es troben dins l'estàndard de cilindres de 105 mm (4 1/8 polzades) de longitud (vegeu 5.2.4.3). Tanmateix, durant molts anys es van produir formats de cilindre dissenyats específicament per a ús d'oficina, tant per part de Columbia (més tard Dictaphone) com d’ Edison, ambdós productors de cilindres d’aproximadament 155 mm (6 1/8 polzades) de llargada amb 160 i 150 solcs per polzada respectivament (Klinger, 2002). Més tard, alguns cilindres per a dictat es van enregistrar elèctricament, però avui se sap poc o gens sobre la preèmfasi aplicada.

5.2.9.3 Altres formats de disc solcats aparegueren sobretot després de la Segona Guerra Mundial, com per exemple el Voicewriter d’Edison i el Gray Audograph. Mentre que molts d’aquests formats requereixen un equip especialitzat per a la reproducció, els disquets flexibles de set polzades Voicewriter poden reproduir-se en un giradiscs estàndard utilitzant un adaptador d’eix de tipus americà i una agulla de microsolc. Les velocitats d'enregistrament d'aquests discs van ser en general inferiors a 33 1/3 rpm.

5.2.9.4 A partir de la dècada de 1940 van aparèixer diversos formats d'enregistrament en cinta. Es tractava essencialment de cilindres de plàstic flexible, col·locats sobre tambors dobles per a l'enregistrament i la reproducció. Potser el més conegut és el Dictabelt de Dictaphone. La seva flexibilitat els permetia ser aplanats per a l'emmagatzematge i repartiment de la mateixa manera que els papers d'oficina, però això sovint va fer que els plecs esdevinguessin permanents, cosa que dificulta la tasca de l'enginyer de reproducció. Un remei conegut consisteix a incrementar suaument i amb molta cura la temperatura de la cinta i l’equip de reproducció, encara que la forma adequada dependrà, entre altres coses, del plàstic usat en la cinta. Els formats de reproducció de cinta requereixen equips especialitzats de reproducció.

 ____________________________

<--anterior    SUMARI    següent-->

                   CAP. 5.2