Top menu

4.4 Característiques de l'identificador

4.4.1 En el desenvolupament d'un esquema de noms cal considerar les següents característiques:

4.4.1.1 Unicitat. Cal que l'esquema de noms sigui únic en el context dels recursos digitals de l'organització i, si és necessari, també des d'una perspectiva global.

4.4.1.2 Compromís de persistència. Cal que l'organització es comprometi a mantenir l'associació del PID amb la ubicació actual del recurs (URL).

4.4.1.3 El sistema d'identificació serà més efectiu si és capaç d'acomodar els requisits especials associats a diferents tipus de materials o col·leccions.

4.4.1.4 Encara que no sigui absolutament crític ni essencial per a identificadors persistents generats de manera automàtica (per màquines), un sistema tindrà  en general més èxit si resulta fàcil d'entendre i aplicar i si afavoreix l'existència de cites curtes i fàcils.

4.4.1.5 L'identificador hauria de ser capaç de distingir parts d'un document o objecte, així com les versions i rols que l'objecte digital pugui tenir. Confiar exclusivament en l'extensió del fitxer per distingir una còpia d'accés  d'un màster és una pràctica no recomanable, ja que el format pot canviar amb el temps, mentre que el rol seguirà essent el mateix (Dack, 1999).

4.4.1.6 L'identificador ha de permetre processos per lots3 com ara el canvi automatitzat de noms per a l'ingrés de dades en diferents sistemes de gestió de continguts.

 

3   Es troba molt estesa l'expressió en anglès d'aquest concepte, processos en mode batch. (n. dels t.)

 

_____________________________

<--anterior    SUMARI    següent-->

                    CAP. 4