3.6 Disseny. Codificació i esquemes

3.6.1 De la mateixa manera que els senyals d'àudio es codifiquen en un fitxer WAV, l'especificació del qual és coneguda, el conjunt d’elements s’ha de codificar:. el format XML, potser combinat amb RDF, és la recomanació més adequada. Cal declarar aquesta especificació a la primera línia de qualsevol instància de metadades com a <?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>. Aquesta línia aporta per si mateixa poc valor informatiu (és com si indiquéssim a un hipotètic usuari que el llibret del CD que està llegint està fet de paper i ha de ser agafat d'una certa manera). Les línies que segueixen aportaran informació, tant per a màquines com per a usuaris humans, sobre els patrons previsibles i la semàntica de les dades de la resta del fitxer. Després d'aquesta primera línia, doncs, la resta de la capçalera del fitxer de metadades consisteix, típicament, en una seqüència d’espais de noms per a altres estàndards i esquemes (sovint coneguts com a esquemes d'extensió) invocats pel disseny de metadades.

<mets:mets xmlns:mets=”http://www.loc.gov/standards/mets/” xmlns:xsi=”http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance” xmlns:dc=”http://dublincore.org/documents/dces/” xmlns:xlink=”http://www.w3.org/TR/xlink” xmlns:dcterms=”http://dublincore.org/documents/dcmi-terms/” xmlns:dcmitype=”http://purl.org/dc/dcmitype” xmlns:tel=”http://www.theeuropeanlibrary.org/metadatahandbook/telterms.html” xmlns:mods=”http://www.loc.gov/mods” xmlns:cld=”http://www.ukoln.ac.uk/metadata/rslp/schema/” xmlns:blap=”http://labs.bl.uk/metadata/blap/terms.html” xmlns:marcrel=”http://www.loc.gov/loc.terms/relators/” xmlns:rdf=”http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#type” xmlns:blapsi=”http://sounds.bl.uk/blapsi.xml” xmlns:namespace-prefix=”blapsi”>

Figura 2: Conjunt d’espais de noms emprats en el perfil METS de la British Library per a registres sonors

3.6.2 Aquestes especificacions intel·ligents o metallenguatges s'engloben en XML amb el metallenguatge anomenat XML schema (esquema XML)¹¹ , successor del metallenguatge DTD (Definition Type Document). Encara és fàcil trobar exemples de DVD atesa la relativa simplicitat de la seva compilació. L'esquema XML es defineix en un fitxer propi amb extensió *.xsd (XML Schema Definition) i haurà de tenir el seu propi espai de nom al qual es poden referir les diferents operacions i implementacions. Els esquemes requereixen coneixement expert per a la seva compilació. Sortosament hi ha eines de codi obert que permeten inferir automàticament un esquema a partir d'un document XML ben estructurat. També hi ha eines que converteixen fitxers XML en altres formats habituals com PDF o RTF (Word), i viceversa. D'altra banda, els fitxers XSLT permeten visualitzar esquemes XML de manera idealitzada. Els esquemes i dominis d'identificadors corresponents a metadades descriptives són analitzats amb detall en l'apartat 3.9. «Metadades descriptives. Perfils d'aplicació, Dublin Core (DC)».

3.6.3 Com a resum de tot l'anterior, podem dir que un esquema XML o DTD descriu una estructura XML que etiqueta o marca contingut textual en el format propi d'un fitxer codificat en XML. El fitxer (o instància) contindrà un o més dominis de noms o identificadors que representaran l'esquema estès, responsable al seu torn d'ampliar l'estructura XML desenvolupable.

¹¹  Un esquema XML defineix la sintaxi de qualsevol llenguatge basat en XML. (n. dels t.)

____________________________

<--anterior     Sumari    següent-->

                    CAP. 3