Top menu

3.3 Infraestructura

3.3.1 No necessitem un estàndard de "metadades discogràfiques": tota solució específica per a un cert domini significa una limitació poc pràctica. Necessitem una infraestructura de metadades que disposi d'un nucli de components compartit amb altres dominis, cadascun dels quals pugui al seu torn acollir variacions locals (mitjançant extensions de l'esquema, per exemple) aplicables a les tasques d'arxius audiovisuals concrets. Algunes de les qualitats essencials per a definir els requisits estructurals i funcionals de les metadades són les següents:

3.3.1.1 Versatilitat. Amb relació a les metadades, el sistema ha de ser capaç d'ingressar, fusionar, indexar, ressaltar i presentar a l'usuari metadades provinents d'una varietat de fonts descriptores d'una varietat d'objectes. Ha de ser també capaç de definir estructures físiques i lògiques, on l'estructura lògica representa entitats intel·lectuals —com són col·leccions o obres— i l'estructura física representa els mitjans o suports físics que constitueixen la font dels objectes digitalitzats. El sistema no ha d'estar subjugat a un sol esquema de metadades particular: ha de poder barrejar esquemes amb perfils d'aplicació (vegeu 3.9.10) ajustats a les demandes de cada arxiu en particular, sense comprometre'n la interoperabilitat. El repte està a construir un sistema que pugui adaptar-se a aquesta diversitat, sense complicacions innecessàries per als usuari de baix perfil, alhora que permeti accions complexes als usuaris que volen més marge de maniobra.
 
3.3.1.2 Extensibilitat. Habilitat per a encabir un ample espectre de matèries, tipus de documents (com imatges i arxius de text) i entitats de negoci (identificació d'usuaris, llicències d'ús, polítiques d'adquisició, etc.). S'han de poder aplicar, desenvolupar o ignorar extensions de metadades sense posar en risc el conjunt del sistema. En altres paraules, atès que la implementació de metadades continua essent una ciència immadura, ha de ser possible l'experimentació.

3.3.1.3 Sostenibilitat. Capacitat de migració, manteniment rendible, usabilitat, rellevància i disponibilitat en el temps.

3.3.1.4 Modularitat. Els sistemes emprats per a crear, ingerir, fusionar, indexar o exportar metadades han de ser modulars per a facilitar la substitució d’alguns components que realitzen funcions concretes per altres, sense malbaratar per això el conjunt del sistema.

3.3.1.5 Granularitat. Les metadades han de presentar prou granularitat per a permetre tots els usos i propòsits determinats. Fàcilment les metadades poden ser insuficientment granulars, mentre que és estrany què el nivell de granularitat resulti excessiu per a permetre un cert propòsit.

3.3.1.6 Liquiditat. Concepte de «una escriptura, molts usos»5. El concepte de liquiditat s'aplica als objectes digitals i a les seves representacions capaces d'autodocumentar-se a través del temps, de manera que les metadades aportin més valor en entorns en xarxa i atorguin més rendiment a la inversió inicial en temps i diners.

3.3.1.7 Obertura i transparència. El sistema de metadades ha de permetre la interoperabilitat amb altres sistemes. Per a facilitar-ne l'extensibilitat, els estàndards, protocols i programari incorporats han de ser tan oberts i transparents com sigui possible.

3.3.1.8 Estructura relacional (jerarquia / seqüència / procedència). El sistema ha d'expressar les relacions de dependència jeràrquica que corresponguin (per exemple, en les escenes d'una representació teatral i altres derivades). En el cas d'objectes digitals, ha de mantenir i mapar adequadament als arxius digitals les instanciacions6 d'informació sobre els suports originals de dades i el contingut intel·lectual. Tot això permet assegurar l'autenticitat de l'objecte arxivat (Tennant, 2004).

3.3.2 Aquesta recepta basada en la diversitat és al seu torn una forma d'obertura. L’aposta per un estàndard obert proposat pel W3C (World Wide Web Consortium) com XML (Extensible Markup Language), un llenguatge de marques àmpliament adoptat, no ha de ser obstacle per a implementacions particulars que incloguin una mescla d'estàndards d'intercanvi com ara MXF (Material Exchange Format) i AAF (Microsoft's Advanced Authoring Format).

3.3.3 Tot i ser un estàndard obert, la inclusió pràctica de metadades en el format MXF (Material Exchange Format) es realitza habitualment d'una manera propietària7. MXF aporta avantatges per a la indústria de la radiodifusió perquè es pot usar per a la transmissió professional de contingut a temps real (streaming) mentre que altres contenidors permeten únicament la descàrrega completa de l'arxiu. L'ús de MXF com a contenidor de dades i metadades és acceptable com a mitjà d'emmagatzematge només després de la substitució d'aquelles metadades descrites mitjançant formats propietaris per altres de descrites en estàndards oberts.

3.3.4 S'ha escrit tant sobre el format XML que podria resultar fàcil considerar-lo una panacea. L’XML no és una solució per se encara que sí que és un excel·lent mètode d'aproximació a l'organització i reutilització de continguts, donada la seva enorme capacitat en combinació amb una inesgotable llista d'eines i tecnologies aportades per tercers en benefici del reciclatge econòmic i la reutilització de dades. Com a tal, l’XML s'ha convertit en l'estàndard de facto per a la representació de metadades associades a recursos disponibles a Internet. Una dècada d'eufòria al voltant de l’XML ve avui dia acompanyada pel continu desenvolupament d'eines obertes i també comercials d'edició del contingut generat en XML.

3.3.5 Tot i que el capítol present inclogui referències a formats específics de metadades d'ús comú o que prometen ser-ho en el futur, no pretenen en cap cas ser prescriptives. L'observança de les qualitats clau enumerades en la secció 3.3.1 i l'arxiu i el manteniment detallat, explícit i unívoc de tots els detalls tècnics, creació de dades, política de canvis, dates i responsables associats, etc. haurà de permetre futures migracions i translacions sense canvis substancials en la infraestructura de base. Una infraestructura de metadades robusta ha de ser capaç d'acomodar nous formats de metadades mitjançant la creació o l’aplicació d'eines específiques d'aquest format, com taules d'equivalència o crosswalks8, o bé algorismes per a la traducció de metadades d'un esquema de codificació a un altre de manera efectiva i precisa. Hi ha un bon nombre de taules d'equivalència entre formats com MARC, MODS, MPEG-7 Path, SMPTE i Dublin Core. L'ús de taules d'equivalència va més enllà de la translació de metadades d'un format a un altre. Poden ser utilitzades com a base per a fusionar dos o més formats de metadades en un tercer, o en un conjunt d'índexs de cerca. Donat un format contenidor o de transferència apropiat, com és el METS, gairebé qualsevol format de metadades com MARC-XML, Dublin Core, MODS, SMPTE, etc. pot ser-hi acomodat. A més, aquesta infraestructura oberta permetrà als arxius absorbir, en part o del tot, catàlegs discogràfics provinents de sistemes informàtics heretats (antiquats però encara en ús) alhora que podrà oferir nous serveis basats en aquests arxius, per exemple, i farà ús de les metadades heretades per a la seva collita (metadata harvesting - vegeu OAI-PMH, Open Archives Initiative Protocol for Metadata Harvesting).

 

 

5  Usos o lectures a partir de l'anglès WORM –Write Once, Read Many. (n. dels t.)

6  Anglicisme de l'àmbit informàtic que es refereix a la creació d'un objecte, cas o exemple concret derivat d'una classe o model general de dades. (N. del T.)

7  Expressió de l'àmbit informàtic que fa referència a solucions no obertes, és a dir, solucions desenvolupades per companyies privades amb un ús regulat per llicència i amb cert cost econòmic. (n. dels t.)

8  Aplicat a metadades, el concepte de schema crosswalk es refereix a una taula d'equivalències entre elements o camps propis d'esquemes de bases de dades diferents. (n. dels t.)

 

_____________________________

<--anterior    SUMARI    següent-->

                    CAP. 3