Aquests dies podem veure l’exposició “Música i estudi”[1] dedicada a aquest art de les muses i al seu aprofundiment mitjançant la investigació científica que, precisament, van portar, ara fa cent anys, a la creació de la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya. El recorregut expositiu mostra un conjunt de documents provinents de col·leccions i fons personals adquirits, que esdevenen els veritables protagonistes.

Molts dels documents procedents d’aquests fons evidencien reiterats da capo musicals, és a dir, retorns a l’inici, que han traçat el camí a seguir per incrementar, complementar i completar el nostre patrimoni musical. Seria el cas de donants de fons personals que inclouen obres o documents d’altres autors, com per exemple els documents de Cristòfor Taltabull recopilats pel seu deixeble Josep Soler i que complementen el fons del mestre, o les galerades d’alguns volums de l’opera omnia de Tomás Luís de Victoria, amb correccions autògrafes del mestre Pedrell, que Soler localitzà a Alemanya. També una partitura autògrafa d’Antoni Massana oferta per Jordi Cervelló que no es trobava dins el fons Massana; la incorporació de nous materials Albéniz, que guardava la seva filla Laura, o els documents de Robert Gerhard, que conservava el seu deixeble i amic Joaquim Homs.

La presència de col·leccions i fons personals, familiars i d’entitats, ha sigut una constant en el fons de la Biblioteca. Recordem que els fons fundacionals de la Secció de Música van ser, per una banda, la col·lecció musical del compositor i bibliòfil Joan Carreras Dagas i, per l’altra, la biblioteca i l’arxiu personal del musicòleg, compositor i pedagog Felip Pedrell; deu anys més tard, el 1927, ingressava el fons del compositor i pianista Isaac Albéniz; tres grans tresors musicals.

El nombre d’aquests fons s’ha incrementat considerablement a tombants del segle XXI. Només en els darrers disset anys han ingressat més fons i col·leccions musicals que en tots els anys anteriors, fins assolir la xifra de cent seixanta fons.

El fons del compositor Robert Gerhard i Ottenwaelder (Valls, 1896 – Cambridge, 1970), qui va ser bibliotecari de la Secció de Música durant els anys 1934-1938, pot ser un bon exemple per il·lustrar el món complex dels fons personals, els lligams entre ells i la importància de no limitar la cerca a fons musicals contemporanis.

Antecedents

Gerhard deixà una col·lecció de documents personals i professionals a la Biblioteca de Catalunya -com algunes proves d’impremta de La Merope de Domènec Terradellas-, després d’abandonar Barcelona el 1939, rumb a l’exili que el portà a Cambridge. Els successors de Gerhard a la Secció de Música van anar compilant els seus papers i crearen aquesta col·lecció, conformant un fons heterogeni amb afegits posteriors i que, per tant, comprèn pocs autògrafs.

Introducció als fons i col·leccions amb documents Gerhard

No trobarem els autògrafs de Gerhard o documents relacionats amb ell dins la col·lecció fictícia que porta el seu nom; evidentment que no. 

Hi ha molts fons i col·leccions que comprenen documents Gerhard; per exemple, en trobem -en la seva majoria programes de concert- dins el fons de la musicòloga Maria Ester-Sala, la col·lecció de l’Orquestra Pau Casals, els fons dels compositors Nadal Puig i Eric Ribó, o el de la mezzosoprano Anna Ricci, entre d’altres. 

Tampoc podem oblidar els fons custodiats per la Secció de Manuscrits, molts dels quals inclouen documents de temàtica musical. Aquest seria el cas del fons del psiquiatre Ramon Sarró, amic íntim de Robert Gerhard, amb qui va mantenir correspondència, o del col·leccionista d’autògrafs Ramon Borràs, que recopilà correspondència del compositor amb l’agent cultural Manuel Clausells.

Ens centrarem però, en els vint-i-dos fons i col·leccions que comprenen manuscrits autògrafs i originals seus. A grans trets, el conjunt de tots aquests fons i col·leccions permeten resseguir la biografia del compositor:

Els primers anys, que inclouen la seva relació amb el mestre Pedrell -de qui fou deixeble-, l’ingrés com a bibliotecari a la Secció de Música i la seva participació en la cultura catalana en general, es troben en els fons de Pedrell, Anglès i l’arxiu administratiu de la BC. Destaca especialment la d’Higini Anglès per conservar la correspondència produïda arran del 3r Congrés de la Societat Internacional de Musicologia (S.I.M.) i el 14è Festival de la Societat Internacional de Música Contemporània (S.I.M.C.) que tingueren lloc a Barcelona, l’abril de 1936.

L’ambient i les relacions d’abans de la guerra els trobem als fons Badia, Barberà, Borràs, Homs, Mompou, Pena, Sarró i Segura.

Durant la Guerra Civil, destaquen els fons Blancafort, Homs, Trueta, Boix i Selva i Valls, on s’entreveu l’ambient durant la dictadura, tant des de Barcelona com de fora el país; i els fons Homs i Valls, que aporten dades sobre el funcionament dels festivals internacionals, entre altres. 

Com a testimoni de l’ambient musical dels anys quaranta i cinquanta, trobem els documents dels fons Albet, Bartomeu, Gomis i Bertrand, Lamaña i Soler; i per als anys posteriors, els del fons Trueta i, especialment, el d’Homs.

Destaquem el fons de la soprano Conxita Badia, que comprèn el repertori de la cantatriu en partitures -inclòs un conjunt de partitures hològrafes de Gerhard com L’infantament meravellós de Schahrazada, per citar-ne alguna-, enregistraments sonors, correspondència, programes, documentació professional, retalls de premsa, etc.

Sens dubte però, el fons del compositor Joaquim Homs, deixeble i amic de Gerhard, és el que compta amb més documents Gerhard o associats directament a ell, i que esdevé un valuós testimoni en tot el seu conjunt. Trobem la correspondència[2], publicada el 2015, partitures manuscrites i impreses, esborranys, escrits manuscrits i impresos, retalls de premsa, documentació, publicacions periòdiques i llibres. 

Les edicions musicals de l’obra de Gerhard, amb una cinquantena d’exemplars[3], i els enregistraments[4], que arriben quasi a la xifra de dos-cents, es troben descrits al catàleg general de la Biblioteca. 

Relació de fons i col·leccions amb documents Gerhard

Amb motiu del Second Internacional Roberto Gerhard Conference, que va tenir lloc al Conservatori del Liceu de Barcelona el 2012, la Biblioteca de Catalunya va aportar una relació dels diferents fons amb materials Gerhard, presentada i actualitzada seguidament:

També va preparar una exposició monogràfica sota el títol Benvolgut Robert Gerhard que significava tota una voluntat d’intencions: “benvolgut”, per ser una fórmula emprada en les capçaleres de les cartes, per voler dir “estimat” i, alhora, “desitjat”.

A tall de conclusió,

Podem afirmar que, com passa amb la resta de músics, a banda de consultar el fons del propi protagonista, sempre cal tenir en compte els fons personals de coetanis, així com col·leccions de diferents temàtiques i èpoques.

En aquests darrers anys, s’han incorporat fonts rellevants de Robert Gerhard i sobre ell que ens permeten aprofundir i apropar-nos a la seva persona i a la seva obra. Per tant, són molts els fons oberts i mai es pot donar per tancada una consulta en qualsevol biblioteca, arxiu o museu. Per aquest motiu, és recomanable que, a banda de consultar els diferents catàlegs i inventaris, es demani assessorament al personal de la institució.

Benvolguts músics i famílies, la Secció de Música vol compartir tots aquests tresors que ens heu confiat durant aquests cent anys. Es fa impossible anomenar-los tots. Cadascun d’ells aporta el seu gra de sorra a la història musical i musicològica del país. Els lligams creats entre molts d’aquests compositors, intèrprets, musicòlegs, ballarins, pedagogs, crítics musicals i col·leccionistes, conflueixen en la Biblioteca i comporten consultes creuades entre els fons diversos. Aquest fet reafirma la complexitat de la descripció i el processament d’aquesta tipologia documental, així com la necessitat de garantir el reagrupament de documents dispersos per tal de donar resposta a investigacions futures.

Aprofitem l’avinentesa per recordar a la Dra. Rosemary Summers, marmessora de Robert Gerhard, que malauradament ens va deixar el 12 de gener d’aquest 2017, a qui admirem i agraïm el seu compromís, fidelitat i generositat vers el compositor i tot el què ha representat.

Bona diada de Santa Cecília, patrona dels músics!

Rosa Montalt
Secció de Música

[1]  http://www.bnc.cat/Exposicions/Musica-i-Estudi

[2]  Robert Gerhard, Joaquim Homs: correspondència. Edició a cura de Ramon Ribé, Pietat Homs. Valls: Cossetània, 2015.

[3]  Partitures de Robert Gerhard al catàleg de la BC 

[4]  Enregistraments de Robert Gerhard al catàleg de la BC