El fons de la Unitat Gràfica de la BC conserva una gran col·lecció de “Nadales d’oficis”, felicitacions de Nadal que els treballadors dels diferents gremis entregaven a la població a l’espera de rebre una gratificació per la feina realitzada al llarg de l’any.

La col·lecció comprèn més de 700 felicitacions o targetes de Nadal de gairebé 30 professions diferents. Consisteixen, generalment, en una reproducció d’un determinat ofici decorada amb garlandes, motius nadalencs i una breu felicitació. A la part posterior, s’imprimia un poema de Nadal o dècima acompanyat d’una referència als mateixos serveis prestats; sovint amb la petició d’una estrena o propina, el que coneixem en castellà com a “aguinaldo”.

L’objectiu d’aquestes nadales era doble: per una banda, expressaven els millors desitjos del treballador, però per l’altra s’esperava una compensació econòmica que ajudaria a passar millor les festes; sobretot en el cas dels oficis voluntaris que no tenien una gratificació assegurada, com podien ser els serenos.

Característiques de la col·lecció

Entre els oficis representats podem trobar: aprenents, botones, carboners, carreters, cobradors, dependents, electricistes i engrassadors, escolans, escombraires, carters, espiters i farolers, forners, fusters, jardiners, lampistes i manyans, rentadors de cotxes, lleters, modistes, porters, mossos, conserges, ordenances, repartidors de diaris, serenos, sastres, treballadors de telègraf, vigilants i xofers.

La majoria d’aquestes felicitacions són cromolitografies que els treballadors compraven als llibreters. La facilitat d’estampació d’aquesta tècnica, patentada la dècada de 1830, però popularitzada a finals del segle XIX, així com l’abaratiment dels costos postals a partir de 1860, en facilitava la difusió. Generalment, no portaven l’any imprès, perquè fos més fàcils reutilitzar-les. Els poemes i la iconografia compartien molts trets similars, i de vegades es repetia la mateixa dècima per a diferents oficis.

La llengua de la impressió depenia de l’època política, dins la nostra col·lecció la majoria són en castellà i gairebé un centenar en llengua catalana. Pel que fa a l’abast cronològic, és de finals del segle XIX fins a finals del segle XX, gairebé cent anys recollits en nadales d’oficis.

L’origen: els repartidors de diaris

La majoria de les fonts consultades indiquen que aquesta tradició va començar l’any 1831, amb l’estampació d’una litografia per part del Diario de Barcelona, adreçada als seus subscriptors.

A la BC no disposem d’aquesta nadala, però entre les més antigues trobem una del mateix Diari de Barcelona de la dècada de 1890, una felicitació del Correo Catalán de l’any 1878 sense il·lustracions, que consisteix només en un breu text, i una felicitació sense data de la revista L’art del pagès, publicació que es va començar a editar l’any 1877.

Entre tots els oficis que tenim representats, les nadales dels repartidors de diaris són les més abundants, gairebé dues-centes targetes de les més de set-centes que tenim. Són molt variades en relació amb el seu format i el tipus d’iconografia representada. Un exemple en són les reproduccions del diari en miniatura, com aquestes del Diari de Barcelona i de La Vanguardia:

Aquesta gran diversitat que trobem dins les nadales d’aquest gremi ens permet contrastar les il·lustracions més clàssiques i antigues, com algunes del Diario de Barcelona, amb les més recents i modernes d’altres publicacions. Destaquen per la seva originalitat les de la Revista de Plásticos i la Revista Nacional de Arquitectura.

Però no tots els motius escollits pels diaris eren nadalencs, es felicitava també amb altres temes de caràcter polític i popular, i més representatius de la cultura catalana.

Entre tota aquesta varietat, no podem deixar de destacar les nadales dels repartidors de La Veu de Catalunya. Aquí en podem veure una selecció, destaquem la que inclou el nom del repartidor imprès, la qual cosa era menys habitual.

El gènere dels oficis

La gran majoria de les nadales representen figures masculines. En algun cas, apareixen també figures femenines caracteritzades de manera secundària, com una minyona que obre la porta al carboner. Hi ha algunes professions en què la representació d’homes i dones és equitativa, com és el cas dels lleters i les lleteres. De les vuit nadales d’aquest ofici que conservem, quatre són femenines i quatre masculines.

Hi ha algunes professions on la representació és clarament femenina, com és el cas de les dependentes, modistes i porteres. Entre les nadales de la BC trobem principalment dependentes del Cafè de Catalunya, del Gran Cafè de la Lonja, diverses perruqueries (Peluqueria del Sr. Yter, del S. Moncada)  i llibreries, com la de D. Francisco Puig. També hi ha botigues com la Casa Jaime Martí i la de Juan Marquet.

A banda de la lletera que veiem reflectida, moltes d’aquestes nadales representen figures femenines sense cap vincle amb l’ofici de qui les donava ni amb el Nadal.

Els oficis desapareguts

A través d’aquestes nadales podem fer també un seguiment dels oficis ja desapareguts, com el de sereno; i també dels que s’han integrat en altres professions, com el de l’espiter i el faroler.

Si ens fixem en les imatges superiors, podem veure la representació d’alguns edificis emblemàtics de Barcelona, com ara la Plaça de la Universitat o el Palau Nacional, element bastant recurrent en les nadales d’oficis.

Altres curiositats

No totes les nadales representaven l’ofici d’aquell que l’entregava. A banda de les figures femenines que ja hem esmentat, també en tenim moltes que consisteixen senzillament en imatges nadalenques -o no- i un petit text escrit al darrere o el segell de l’empresa.

Altres vegades, s’aprofitava la nadala per fer publicitat del servei comercial, com era molt habitual en el cas dels repartidors de Correus. Una nadala podia ser un petit llibret amb les tarifes i preus dels diferents serveis, però també un calendari, com el cas d’aquesta nadala amb la imatge del forn de Sant Jaume.

                                                                 Nadala per una banda, calendari per l’altra (1927)

El principi de la fi de les nadales

La popularització d’aquestes nadales va ser una de les principals causes de la seva desaparició. La tradició va esdevenir gairebé obligació, i les monedes que les famílies guardaven en safates al rebedor, es van tornar insuficients per acontentar mestres, oficials, i sobretot aprenents dels diferents oficis que passaven a recitar la dècima i demanar la gratificació.  

El bon costum de donar una estrena al treballador eficient que havia fet un bon servei, va passar a percebre's com a picaresca per tal d'obtenir diners per part de qui no havia prestat mai cap servei. En aquest article que apareix a les pàgines 9 i 10 del Suplemento Ilustrado del Diluvio, del 31 de desembre del 1909, Fray Gerundio, -pseudònim de l’escriptor Albinio Juste- descriu com començava a afartar-se la gent:

També ironitzen sobre l’allau de felicitacions en aquesta portada encara més antiga de l’Esquella de la Torratxa, de 1897.

Amb el pas del temps, la instauració de la paga extra per Nadal l’any 1944 i posteriorment les millores laborals promogudes amb l’arribada de la Democràcia, van contribuir a la fi d’aquest costum. La felicitació més recent que conservem és d’un escombrariaire l’any 1987, però en la qual ja no consta cap text demanant diners a canvi.

Per sort, encara que la tradició hagi desaparegut, les fantàstiques il·lustracions que conservem d’autors com Opisso, A. Sala, Ramon Miret o Carlos Busquets entre molts d’altres, en guarden testimoni.

Salomé Cerezuela

Secció de Material Menor

Unitat Gràfica

Bibliografia

Algunes nadales d'oficis al catàleg de la BC

L’art de felicitar el Nadal / Exposiciones / Visítanos / Inicio - Biblioteca de Catalunya

De les estrenes a les felicitacions nadalenques a l'Arxiu Joan Amades

Dels oficis que felicitaven el Nadal

Felicitaciones de Navidad de oficios | Biblioteca Nacional de España

Les postals de Nadal / Pòdcast de la BC

El Tranvía 48: Las felicitaciones navideñas de oficios en Barcelona