El promotor més entusiasta de l'ex-libris modern català, l'artista capaç d'oxigenar-lo en els inicis i de mantenir-ne la supervivència fins ben entrada la tercera dècada del segle XX, va ser Josep Triadó (Barcelona, 10-II-1870 / 19-III-1929), autor de 294 marques de biblioteca entre 1900 i 1926, la qual cosa el converteix en l'exlibrista català més prolífic de l'època.
Josep Triadó, protagonista casual dels orígens de l'anomenat "renaixement exlibrístic", immediatament es va adonar del paper que podia assolir si dedicava part dels seus esforços a "emprendre l'apostolat", com deia ell, a favor de l'ex-libris. I és que, a trenta anys, Triadó ja era conscient de les pròpies limitacions pictòriques, alhora que coneixia les seves habilitats com a il·lustrador, malgrat que s'havia format com a pintor tant a l'Escola de Belles Arts de Llotja (1885-89), com a Madrid (1890-91), on completà els estudis de l'especialitat en obtenir una beca concedida per la Diputació de Barcelona.
Durant l'última dècada del segle XIX, l'activitat de Josep Triadó s'havia anat decantant progressivament de la pintura a la il·lustració, en especial en el camp de les arts del llibre, però també en l'elaboració de cartells, portades de revistes, dissenys per a petits impresos, etc. En aquest àmbit, on hi havia una competència notable, sobretot en l'especialitat del cartell, va obtenir alguns èxits en els diferents concursos i exposicions col·lectives en què va participar.
La vida de Josep Triadó, que fou un home pràctic i perseverant, va començar a canviar amb l'entrada del nou segle, tant des del punt de vista professional com personal. A partir d'aleshores va poder fruir d'una còmoda situació econòmica gràcies al seu treball com a dibuixant i com a docent en el mateix centre on s'havia format, l'Escola de Llotja; primer va ser nomenat professor de dibuix artístic (1901); més endavant, professor auxiliar en substitució d'Antoni Caba (1906) i, anys més tard, professor titular (1915). L'any 1924 va arribar a ser-ne el secretari.
A tot això cal afegir l'encàrrec que va rebre l'agost de 1900 per dibuixar un primer ex-libris a nom de la "Compañía General de Tabacos de Filipinas". La comanda va ser transcendental per a la projecció artística i creativa d'un Josep Triadó sabedor que, en aquesta nova especialitat, hi podia brillar més i ocupar un lloc preeminent.
Segons va reconèixer el propi Triadó l'any 1917, el disseny d'aquella primera marca de biblioteca li va ser confiat per "l'editor Ermengol Miralles", el qual va introduir-lo en una especialitat fins aleshores desconeguda per ell. Molt probablement la comanda no era d'"Ermengol" Miralles, sinó d'Ermenegild Miralles, director de la revista Hispania (1899-1900), en la qual Josep Triadó havia publicat algunes il·lustracions. En qualsevol cas, la seva confessió és important, especialment perquè Josep Triadó sempre defensà que ell havia estat l'iniciador del moviment exlibrístic català, argumentant que el seu primer dibuix també va ser el primer ex-libris d'entre els moderns catalans, que els quatre que publicà a la Revista de Bibliografia Catalana (juny de 1901) foren els primers a veure la llum pública i que, en definitiva, arran d'aquest article molts artistes, inclòs Alexandre de Riquer, van començar a fer marques de biblioteca.
Entre els destinataris dels seus primers ex-libris (1900-1901), hi trobem titulars relacionats amb la referida companyia tabaquera, com el vicepresident, Climent Miralles, o el conseller Víctor Balaguer, a més de l'esmentat Ermenegild Miralles, que havia fet alguns treballs litogràfics per a l'empresa; també hi ha alguns juristes i polítics, com Julián Valon, Victorí Bisbal, Ildefons Sunyol, Josep Pella o Pau Font de Rubinat i, sobretot, crítics d'art, que, sense excepció, li van correspondre amb la publicació d'escrits referenciant la seva obra exlibrística o centrant-s'hi de manera exclusiva: Antoni Garcia Llansó, a La Ilustración artística (1903); Manuel Conrotte, a la berlinesa Zeitschrift für Bucherzeichen (1903); Marc-Jesús Bertran, al Boletín de la revista postal ilustrada (1902), i Manuel Rodríguez Codolà, a la Revista Ibérica de Exlibris (1905).
Alguns d'aquests titulars també van ser fundadors, com ell, de la Revista Ibérica de Exlibris (1903-1906), de la qual va ser-ne el director artístic i, com a tal, es responsabilitzà del disseny de la capçalera, l'enquadernació, les guardes, l'alfabet (inicials i monogrames), etc. amb un resultat esplèndid. Josep Triadó també va ser-ne el director literari dels dos últims volums de la revista en substitució de Ramon Miquel i Planas, que va deixar el càrrec per desavinences encara no aclarides del tot. El cert és que el canvi de projecció va ser immediat i en la presentació del tercer volum ja s'anunciava que l'equip de redacció ampliaria els continguts a les arts gràfiques en general. Com a conseqüència, la temàtica exlibrística va cedir l'espai a articles promocionals o de presentació dels llibres impresos per Oliva de Vilanova, els editats per Ramon Miquel i Planas o els premis obtinguts, els projectes i els llibres il·lustrats per Josep Triadó, inclosos els dos volums que el 1906 va editar la pròpia Revista Ibérica de Exlibris amb textos introductoris de Miquel i Planas i il·lustracions de Triadó: Primer llibre d'exlibris d'en Triadó i Dafnis y Cloe.
Gairebé tots els fundadors i col·laboradors de la Revista Ibérica de Exlibris van ser titulars d'ex-libris o marques personals de Josep Triadó: Ramon Miquel i Planas (3), Frederic J. Miracle (6), Pau Font de Rubinat (6), Eduard Puig i Valls (2), Manuel Conrotte (1), Fidel Giró (1), M. Guarro (1), Pablo González-Amezúa Muñoz (2), Manuel Marinel·lo (1), Emilio Orduña (1), etc. La major part d'aquests dibuixos segurament no van ser encàrrecs, sinó deferències del mateix artista, com els més de cinquanta ex-libris que va dedicar a membres de la seva pròpia família, comptant els vint que va fer al seu nom.
La desaparició de la Revista Ibérica de Exlibris és el testimoni d'una desacceleració generalitzada en l'activitat exlibrística que també va afectar Josep Triadó, el qual havia dibuixat cent sis marques de biblioteca fins al 1906, però només en va fer deu en els set anys següents. Una altra mostra d'aquest desinterès és la nul·la participació que va suscitar el concurs d'ex-libris per a la "Biblioteca de l'Observatori Fabra", promogut a finals de l'any 1909 pel Foment de les Arts Decorartives (FAD) a instàncies del propi Triadó, que n'era el vicepresident.
El FAD, que havia estat fundat l'any 1903 i que va tenir com a primer president el també professor de Llotja Manuel Rodríguez Codolà, va ser, pocs anys després, el lloc des del qual Josep Triadó va intentar de reactivar l'afició per l'ex-libris.
El 1915, sota la presidència de Dionís Renart, el FAD va crear la biblioteca de l'entitat. Josep Triadó, que aleshores formava part de la junta directiva, va proposar de convocar un concurs per a la realització d'un ex-libris institucional. El concurs es va fer públic el mes d'abril de 1916 i s'hi van presentar 36 originals; Josep Triadó, que també formava part del jurat, va obtenir el segon premi, a més d'un accèssit amb menció honorífica.
Durant l'any 1916 Josep Triadó també va publicar la primera sèrie dels seus ex-libris fotogravats. Fins al 1924 van sortir un total d'onze sèries amb vint-i-cinc ex-libris cada sobre. El mes d'octubre d'aquell mateix any, i també a proposta de Josep Triadó, es va crear la "Unió d'Exlibristes Ibèrics" com a secció del FAD. Inicialment la van integrar, a més de Triadó, alguns dels col·leccionistes més rellevants de la dècada, tots ells posseïdors d'ex-libris fotogravats i calcogràfics seus: Bartomeu Sigalés (2), Hugo Sanner (4), Josep Fabregat (3), Pablo González-Amezúa Muñoz (2) i Antoni Dalmau (2).
Molts altres socis del FAD i col·legues de Llotja o d'altres Escoles de Belles Arts també van disposar d'ex-libris dibuixats per ell, com Manuel Vega March, Joan Furnells, Francesc Llorens, Josep Albiol, Ramon Teixé, Josep Domènec, Joan Soldevila, Josep M. Soler Nolla, Paulina Cassan, Constance Titz, etc. i fins i tot el mateix FAD, per al qual va projectar un total de vuit ex-libris diferents.
El bienni 1918-1919 va ser el més productiu en la trajectòria exlibrística de Josep Triadó; durant aquest període va arribar a fer quasi vuitanta ex-libris. El conjunt de la seva obra era ja tan important que Constance Titz, conservadora de les col·leccions del Cercle d'exlibristes belga ABCDE, el desembre de 1919 va organitzar a Brussel·les una exposició individual dedicada a Josep Triadó: "Les 200 ex-libris de Triadó". Aquell mateix any Josep Triadó havia estat nomenat conservador del museu del FAD i director artístic de l'Anuari del FAD, on va publicar alguns articles de tema exlibrístic. El 1923 va ser designat director de la institució.
La contemplació del conjunt de l'obra exlibrística de Josep Triadó ens revela el seu bon ofici com a il·lustrador, la seva formació acadèmica, alhora que el poc coratge per deixar emergir i transmetre la pròpia personalitat. Triadó, que va actuar durant el modernisme i l'incipient noucentisme, mai no es va impregnar de cap dels dos moviments, i, menys encara, de les propostes d'avanguarda; no obstant això, va ser permeable al llenguatge propi de cada moment, fins al punt d'esdevenir un referent fonamental de l'ex-libris modernista. La reaparició del Triadó exlibrista durant la segona dècada del segle, en canvi, no va ser tan reeixida i la seva imatge va anar perdent pes de forma progressiva, atès que el seu llenguatge no havia canviat substancialment i perquè va apostar clarament per una línia productiva massa supeditada a la quantitat; amb tot, cal remarcar la qualitat dels set ex-libris calcogràfics de gran format que va tallar durant aquest període.
Josep Triadó projectà ex-libris d'inspiració diversa: hel·lènica, medieval, gòtica, renaixentista, barroca, romàntica, modernista, etc. La seva capacitat d'adaptació també és molt evident en els ex-libris que intercanvià amb altres artistes, com Eulogio Varela, en el qual Triadó s'apropià de la personalitat expressiva del dibuixant andalús.
El referent més important en Josep Triadó, reconegut per ell mateix, van ser els exlibristes i il·lustradors germànics, tot i que en els seus primers ex-libris és fàcil d'identificar propostes ornamentals molt lligades al gust de William Morris. L'ornamentació és gairebé obsessiva en les marques de biblioteca de Josep Triadó, com ho són l'ordre i l'equilibri compositiu. En general, la simetria domina uns espais escènics ocupats per figures sovint sense ànima, també ornamentals, que representen els papers simbòlics ajustats a cada destinatari.
Passats setanta-quatre anys de la seva desaparició, Josep Triadó no ha rebut cap homenatge públic ni ha estat organitzada cap exposició centrada exclusivament en la seva obra, ni tan sols va ser recordat amb motiu del centenari del naixement. Amb tot, en els cercles d'exlibristes actuals el reconeixement a Triadó és unànime i les seves marques de biblioteca, sobretot les calcogràfiques, són molt cotitzades arreu del món.
Joan-Lluís de Yebra
Bibliografia:
ALBERT, Lluís. "L'ex-libris de Víctor Català", Avui, any 16, n. 5099, Barcelona : dissabte, 11 de gener de 1992, Supl. setmanal: Cultura, p. 3.
CADENA, J.M. "Josep Triadó, uno de nuestros grandes ex libristas", Diario de Barcelona, domingo 7 de febrero de 1971, p. 31.
CONROTTE, Manuel. "Triado's Exlibris". Zeitschrift für Bücherzeichen- Bibliothekenkunde und Gelehrtengeschichte, v. XIII, Berlin, 1903, p. 31-36.
DOMÈNEC, Rafael. "El renacimiento del exlibris en España : Riquer y Triadó". Revista Ibérica de Exlibris, v. III, n. 2, Barcelona : 1905, p. 33-37.
ESTIARTE, Juan. "Recordando a un gran artista [Triadó]", Circular de la Asociación de exlibristas de Barcelona, v. I, n. 8, Barcelona : diciembre 1954, p. 118-119.
MIQUEL i PLANAS, Ramon. "Les 'ex libris' en Espagne : José Triadó", Schweizerische Blätter für Ex libris-Sammler, v. II, n. 6, Zürich : septembre 1903, p. 99-102.
MIQUEL i PLANAS, Ramon. "L'exlibris d'En Marc Jesús Bertran, per Triadó", Revista Ibérica de Exlibris, v. II, n. 1, Barcelona : 1904, p. 19-20.
MIQUEL i PLANAS, Ramon. Primer llibre d'exlibris d'en Triadó. Barcelona : Revista Ibérica de Exlibris, 1906.
OLIVA, VÍCTOR. "Joseph Triadó : dibuixant" dins Anuari Oliva. Vilanova : Oliva, 1907, p. 33-44.
PLANA i DORCA, Josep. Els meus ex-libris y sa descripció filosófica : (carta descolsa a n'En Joseph Triadó y Mayol). Barcelona, Giró : 1905.
SALOM, María Victoria. "José Triadó Mayol". Estudios Pro Arte, n. 7-8, Barcelona : julio-diciembre 1976, p. 6-23.
SIGALÉS, Bartomeu. "El renaixement dels ex-libris : a propòsit d'una edició dels ex-libris d'en Josep Triadó", La Veu de Catalunya, Barcelona : 30 octubre 1916.
YEBRA, Joan-Lluís de. "Els ex-libris calcogràfics de Josep Triadó i Mayol : aproximació a la seva obra exlibrística". A arte do ex-libris, v. XIV, n. 108, Braga : 1986, p.153-188.
YEBRA, Joan-Lluís de . Ex-libris dibuixats per Josep Triadó : resum de la tesi presentada per assolir el grau de doctor en Geografia i Història. Barcelona : Universitat de Barcelona, 1987.
YEBRA, Joan-Lluís de. "Josep Triadó i Mayol". A arte do ex-libris, v. XIV, n. 105, Braga : 1985, p. 8-9.