El fons d'ex-libris de la Unitat Gràfica: Col·leccions d'ex-libris a la BC
L'esplèndida col·lecció d'ex-libris donada per Frederic-Joan Miracle i Vila, fou l'origen de la col·lecció d'Ex-libris de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya. A aquesta donació s'havien d'afegir la d'Antoni Roca i Várez, de Menorca, la de Pedro Vindel i la de l'artista i col·leccionista Frederic Marés. Altres incorporacions, ja més disperses, arribades per adquisició, donatiu i fins i tot intercanvi, han contribuït a la creació del que podríem anomenar la col·lecció pròpia de la BC. Entre les darreres, és de destacar el donatiu de la col·lecció del doctor Carreras, amb un volum important però menys estructurada que les anteriors. L'any 1999 es donaria la darrera gran aportació al fons d'ex-libris, al produir-se la incorporació física del fons de la Biblioteca Bergnes de las Casas a la BC.
La Col·lecció Miracle es conserva íntegrament la forma en que aquesta fou donada a la BC. La constitueixen 139 capses classificades en diverses seccions: Ex-libris Espanyols, Ex-libris Personals, Artistes, Anònims, Inicials i Monogrames, Biblioteques i Societats, i Varis. Contenen aproximadament 20.000 ex-libris enganxats en fulls solts i es manté la catalogació original del propietari. La col·lecció representa una variada mostra de com es visqué des de Catalunya l'anomenada "Època d'Or" de l'exlibrisme europeu, doncs a més de disposar, com és lògic, d'una nodrida mostra del que fou l'eclosió del gènere a Catalunya, presenta una particularitat ben característica del moment cultural del tombant de segle català: la influència germànica. La col·lecció és mancada de representació de anglesa i francesa, però en canvi és excepcional pel que fa a artistes alemanys i austríacs: hi figuren artistes de l'alçada de Franz Von Bayros, Willi Geiger, Fritz Gilsi, entre molts altres, dels quals n'hi ha una selecció a l'exposició. Les obres d'aquests artistes ens permeten llegir l'evolució del gust en els seus respectius països. Per exemple, en la selecció d'obres que figuren a l'exposició antològica, podem veure en l'obra de Von Bayros el reflex del trànsit del simbolisme i el Jugendstil vienès als experiments visuals expressionistes d'un Schiele, passant pel neo-rococò i per l'estil de la Sezession encapçalada per Klimt. Menció apart mereix el peculiar Willi Geiger, un dels grans artistes del gènere. La representació catalana de la col·lecció dóna una idea molt precisa del desenvolupament del renaixement de l'exlibrisme a les nostres terres. Riquer, Triadó, Renart, Casals i Vernis, Cardunets, Diéguez, Casademunt, Brunet i un llarg etcètera conformen el capítol del període Modernista. També hi figuren els artistes que mantingueren la flama de l'exlibrisme encesa ja després de la Primera Guerra Mundial i fins els anys trenta: Ismael Smith, Figuerola, García-Falgàs, Obiols, Pey, Julibert destaquen entre una llarga llista d'artistes del moment. Com a peculiaritat, destacar que es conserva una carpeta amb la llista de contactes amb noms i adreces d'altres col·leccionistes d'arreu del món, classificats per països. La col·lecció de Miracle mereixeria un estudi acurat per la seva rellevància. La Col·lecció Roca es composa d'aproximadament 2.200 ex-libris ordenats pels noms dels titulars, organitzats en 26 carpetes que corresponen aproximadament a les lletres de l'alfabet, tal i com els va deixar el seu propietari. Es tracta d'una col·lecció molt variada, amb una interessant presència d'artistes de l'est.
La col·lecció Marés s'ha d'entendre com a part integrant del Museu del Llibre Frederic Marés, ubicat a la BC, donació de l'artista. Està composada de 406 ex-libris, disposats en ventalls al llarg del passadís que condueix a la sala de Reserva. Figuren al catàleg general del fons Marés, editat en format imprès per la pròpia BC . La mostra que presenta és molt variada, aplegant un gran nombre d'ex-libris heràldics majoritàriament dels segles XVIII i XIX juntament amb algunes mostres del gènere més recents.
La col·lecció de Pedro Vindel es composa, per una banda, de 735 ex-libris conservats en quinze àlbums en octau i de set àlbums més que contenen aproximadament 700 ex-libris més, aquests no catalogats. Vindel fou el continuador de la saga iniciada pel seu pare Francisco Vindel, com ell llibreter, bibliòfil i erudit, i propietari d'una col·lecció considerable. Edità el catàleg de la seva pròpia col·lecció del qual es disposa a la BC.
Aquest recull mereix especial atenció, doncs està composat majorment per peces anteriors al XIX, entre les quals s'hi compten alguns dels primers ex-libris espanyols i catalans datats del segle XVI, com el de Francesc Penya i el de l'Ordre de la Mercè. Hi ha també gran profusió d'ex-libris tipogràfics, dels quals n'és un exemple peculiar el del Dr. Thebussem, àlies de Mariano Pardo de Figueroa, qui fou un dels impulsors del renaixement de l'exlibrisme a Espanya, la llegenda del qual es troba escrita a l'inrevés. Figuren a la col·lecció també ex-libris de personalitats històriques, com ara els tres de Manuel Godoy, o l'apartat dedicat a la monarquia espanyola.
El fons d'ex-libris de la Biblioteca Bergnes de les Casas es composa de més de vuit mil ex-libris. Aproximadament la meitat corresponen al fons propi i uns 4.500 procedeixen de la col·lecció Vicenç Tarrés i Galceran. Els primers es troben en sobres ordenats per titulars i guardats en arxivadors. Pel que fa als segons, es troben distribuïts en trenta-quatre àlbums, vint-i-dos ordenats per ordre alfabètic d'artistes, set per ordre alfabètic de titulars i cinc amb ex-libris sense nom i gravats aliens al gènere. A més hi ha quatre capses amb duplicats i quatre més amb material relatiu a la "cultura" ex-librística: circulars, congressos, informació, etc. Un petit percentatge de tots aquests figura en el catàleg automatitzat de la biblioteca. Estilísticament és una col·lecció molt variada, però predominen els documents de finals del XIX i del XX.
La col·lecció pròpia de la BC recull tots aquells exemplars rebuts per la institució durant molts anys, de forma lenta però continuada. Arribats bàsicament mitjançant donatiu o intercanvi s'han anat endreçant organitzats en vint-i-un àlbums classificats principalment per titulars, a més d'alguns en que es reuneixen exemplars d'artistes de major rellevància o amb més presència. És especialment remarcable, pel seu valor testimonial, l'àlbum dedicat als ex-libris propis de la BC i de les col·leccions particulars que han arribat per donació o altres mitjans a la institució. El darrer d'aquests ex-libris fou el realitzat per Josep M. Subirachs, del que es disposa tan dels originals com de les diverses versions finals.
Aquest recull, juntament amb el fons incorporat de la biblioteca Bergnes de les Casas, complementa les anteriors col·leccions, doncs aporta una mostra interessant de la producció exlibrística posterior a la dècada dels quaranta. En aquest sentit s'hi troba representada l'obra d'artistes com Ricart, Gelabert, Ollé Pinell i d' Oriol Diví (d'aquest darrer figura tota la seva producció en el gènere), mestres xilògrafs tots ells. Pel que fa a l'ex-libris calcogràfic, és important la presència d'obra de Miciano, amb originals, proves d'estat i estampes finals. Altres artistes de solucions més o menys novedoses, que treballen amb el fotogravat i que tenen important presència són Maréchal, Estrany, Estiarte, Pla Dalmau i Avellaneda. Aquests són només uns quants noms dels que figuren entre els aproximadament 20.000 ex-libris d'aquesta col·lecció pròpia.
A aquest enorme volum de documents, entre els quals es troben nombrosos originals i matrius, cal sumar-hi un gran fons bibliogràfic dedicat a l'exlibrisme: revistes, monografies sobre aspectes geogràfics, temàtics, històrics o sobre artistes en particular, enciclopèdies i diccionaris biobibliogràfics i catàlegs d'exposicions.
La col·lecció de revistes recull una mostra molt completa de les publicacions catalanes i espanyoles en general del gènere: la Revista Ibérica de Ex Libris, que per la seva qualitat es troba ubicada a la secció de Reserva, la circular de l'Asociación de Exlibristas de Barcelona, la barcelonesa Pro ex-libris, Ex-libris: publicación de la Asociación de Ex-libristas Ibéricos, Ex-libris: portaveu de l'Associació Catalana d'Exlibristes, els Quaderns d'Investigació Exlibrística, són alguns dels títols de l'estat espanyol que hi figuren. A més hi han interessants col·leccions alemanyes i portugueses de principis del XX, i un parell de títols italians dels cinquantes. De la biblioteca Bergnes de les Casas, la BC ha heretat un buidat parcial de les revistes que és accessible des del catàleg automatitzat. Remarcable és també la presència d'obres de referència com el Répertoire général des ex-libris français o l'Enciclopédia bio-bibliográfica da arte do ex-libris contemporâneo d'Artur Mario da Mota Miranda. En aquest apartat hi podríem incloure també nombrosos estudis històrics, geogràfics i temàtics i catàlegs dedicats a l'ex-librisme, com els de Riquer, Catasús, o els Vindel. Un altre fons interessant són les monografies dedicades a artistes individuals. Algunes d'elles son antologies elaborades pels propis artistes (el cas de Riquer i Triadó, per exemple), i altres són estudis monogràfics, com és el cas d'Ismael Smith, Diví, Obiols, Alpresa, Guezala, Ricart, Estiarte, Márechal i molts altres. El darrer apartat el formen un gran nombre de catàlegs d'exposicions nacionals i internacionals dedicades en exclusiva al gènere.
Marc Pérez Campins