L'exlibrisme a Catalunya al voltant de 1900
Start date: 25/04/2014 End date: 24/05/2014
Place: Espai Zero
Timetable: De dilluns a divendres, de 9 a 20 h. Dissabtes, de 9 a 14 h
Commissioners:
Aitor Quiney
SEPIC. Taller de restauració.
Fins a mitjan segle XIX els ex-libris se cenyien estrictament a la funció primigènia de l’objecte en sí: marcar la propietat dels llibres. La data de 1880, quan apareix l’obra de Lord de Tabley, Guide to the Study of book-plates, dóna pas a un canvi conceptual de l’ex-libris, que ja no tindrà com a funció única i essencial la identificació del posseïdor d’una biblioteca, sinó l’intercanvi.
A partir d’ací, l’ex-libris no només havia d’assenyalar la marca de propietat, sinó que havia de ser representatiu del posseïdor, la qual cosa obrí un camp infinit d’expressió figurativa, en torn a un simbolisme referent al propietari. Aquest fet va propiciar ràpidament la simbiosi entre els artistes i els bibliòfils, i la propagació de l’exlibrisme va ser molt ràpida, fins al punt que van començar a sorgir associacions d’exlibristes en la majoria dels països d’Europa i d’Amèrica, com per exemple: Ex libris Society (Londres, 1891); Exlibris Verein (Berlín, 1891); Les Archives de la Société française des colectionneurs d'ex-libris et de reliures artistiques (París, 1893) o l’Asociación de Exlibristas Ibéricos(Barcelona, 1902). L’aparició a Catalunya l’any 1903 de la Revista Ibérica de Exlibris (1903-1906) –òrgan de l’Asociación de Exlibristas Ibéricos-, suposà el naixement d’una edat d’or a la península per a l’exlibrisme i, malgrat la seva ràpida desaparició —va durar quatre anys—, formulà les bases per a la investigació i per a la creació d’un nou moviment exlibrista a nivell mundial. Els artistes més representatius d’aquest moment foren l’Alexandre de Riquer, Josep Triadó i Joaquim Renart.
Facebook de la biblioteca Twitter de la biblioteca Flickr de la biblioteca Tagpacker de la biblioteca Canal Youtube de la biblioteca Pinterest de la biblioteca Instagram de la biblioteca