La sèrie per a piano va ser escrita entre Paris i Niça, llocs de residència de la família desprès de la seva estada a Londres, i entre desembre de 1905 – desembre de 1906 el tres primer quaderns, i juliol de 1907- gener de 1908 el quart. Ens trobem doncs amb una obra escrita en dos anys i dos mesos i estrenada en tres anys ( del maig de 1906, París, Sala Pleyel al gener de 1909, París, Société National de Musique, tres mesos abans de la mort d’Albéniz). Les estrenes anaren a càrrec de Blanca Selva, pianista i pedagoga de pare català, tot i que alguna de les peces fou interpretada de forma independent amb anterioritat, com és el cas de "Triana", presentada pel pianista català Joaquim Malats al Teatre Principal de Barcelona (novembre, 1906) i al Teatro de la Comedia de Madrid (desembre, 1906).
Els quaderns d’ "Iberia" foren publicats a París per l’Édition Mutuelle (1906-1908). Aquesta editorial, dirigida pels germans Castéra, va néixer a l’ombra de la Schola Cantorum de París. Es tractava d’una empresa de caràcter cooperatiu, els propis compositors eren els responsables de l’edició de les seves obres, de les quals tenien els drets d’autor i explotació i participaven en la financiació; es feia una tirada curta i, si tenia èxit, tornaven a editar-la immediatament. Així va succeir en el cas d’ "Iberia", de la que es va fer una segona tirada de la primera edició; cal afegir, però, que va ser retocada pel mateix Albéniz amb algunes diferències en alguns passatges, variacions en l’ordre de les peces i canvis en els gravats realitzats per la seva filla Laura per il·lustrar la coberta. Aquesta segona tirada ha estat la que ha servit de matriu per posteriors edicions i ha marcat l’ordre definitiu de les dotze composicions.
El manuscrit que presentem conté, i citem en l’ordre que Albéniz el va escriure, les primeres peces del tercer quadern ("L’Albaicin"), del primer quadern ("Prélude", després anomenat "Évocation"), les tres peces que corresponen al quart i darrer quadern ("Málaga", "Jerez", "Eritaña"), i "Navarra".
Aquesta última havia de formar part del quart quadern però, descontent de la seva factura i amb pocs ànims per refer-la, donada la malaltia que finalment el portaria a la mort, decideix excloure-la.
El manuscrit continua amb la peça número dos del primer quadern "El Puerto", però no en la versió pianística (anomenada en principi "Cadix") sinó en la versió orquestral. El treball d’orquestració va començar-lo el gener del 1907, a penes acabat el tercer quadern de l’obra per a piano. La primera suite orquestral havia d’estar formada per "El Puerto", "Prélude", (anomenada "Évocation" a la versió pianística) i "Séville", (publicada també en la versió per a piano amb el títol "Fête-Dieu à Séville") tal i com hi figura a la portada del manuscrit. Tant "Évocation" com "El Puerto" varen ser interpretades el 1907 per l’orquestra de Montecarlo. Avui per avui no tenim localitzades les realitzacions d "Évocation" i no ens consta que arribés a fer la d’ "El Puerto".
"Iberia" és, sens dubte, l’obra més representativa de la producció d’Albéniz. Recordem que va ser un magnífic intèrpret del piano, coneixedor tant del repertori europeu del seu temps (Chopin, Liszt, Schumann) com el dels clàssics anteriors (Bach, Scarlatti). A aquestes particularitats hem d’afegir la seva capacitat per tractar formes, girs, cadències, frases i ritmes d’una música popular espanyola que ell no manifesta d’una forma literal sinó que, amb la recerca de noves sonoritats i timbres, depura i refina passant pel sedàs del seu art temperamental.
A Albéniz se li deu el fet d’haver estat el primer en valorar i difondre la música espanyola més enllà de l’àmbit nacional, no només com a música espanyola sinó com a música universal.
Joana Crespí
Cap de la Secció de Música
Escolteu l’enregistrament
A la Fonoteca de la Biblioteca de Catalunya hi ha una representació molt significativa de les interpretacions de la que es considera l'obra pianística de més maduresa d'Isaac Albéniz, Iberia. Estrenada per Blanca Selva a la Sala Pleyel de París el 1906, just després d'escrit el primer dels quatre quaderns, no són excessivament nombrosos els intèrprets que s'han atrevit a deixar constància enregistrada de la seva lectura personal.
Les versions d'Alícia de Larrocha i d'Estéban Sánchez marquen una fita de referència en el camp interpretatiu de la música espanyola en general, i de l'obra pianística d'Albéniz en particular. La visió de la intèrpret catalana és hereva directa de l'escola pianística d'Enric Granados, un dels deixebles més destacats del musicòleg i estudiós de la música hispànica Felip Pedrell. La del pianista extremeny destaca per la seva tècnica acurada i per l'absoluta comprensió del llenguatge i de l'expressió musicals del compositor català. Ambdós comparteixen, a més, un gran poder de comunicació.
Rosa Sabater, Rafael Orozco, Claudio Arrau o, més recentment, Miguel Baselga i Daniel Barenboim han deixat enregistraments igualment notables. Escoltar-los permet fer una anàlisi de l'evolució de la interpretació d'Iberia, al marge que es puguin analitzar també altres aspectes de l'estil i del caràcter musicals de la pròpia obra.
Com a mostra sonora s'ha seleccionat "El Puerto", segona de les tres peces que s'inclouen al quadern I d'Iberia, interpretada per la pianista catalana Alícia de Larrocha. Fou enregistrada per al segell Decca (ref. 17887-2) entre l'octubre i el desembre de 1986 al Concert Hall de la University School a Cambridge (Regne Unit). La caràtula de la imatge correspon a una de les primeres gravacions de l'obra Iberia completa, feta per la pianista catalana i editada per Hispavox (ref.HH 1076-1077) el 1958.
Citació bibliogràfica
Isaac Albéniz. Quadern de composicions. 1897, 1905-1908
(13, 5, 13, 15, 13, 10, 1 partitura (21), 14 f.) ; 345 x 270 mm
Lloc de composició: Paris, Niça.
Conté les següents composicions:
L’Albaicin, 3me. Cahier, Nº 1
Prelude, 1er. Cahier, Nº 1.
Málaga, 4me. Cahier, Nº 1.
Jerez, 4me. Cahier, Nº 2.
Eritaña, 4me. Cahier, Nº 3.
Navarra
El Puerto, 1er. Cahier, Nº 2.
La Vega
Per a piano, amb excepció d’ "El Puerto", per a orquestra.
Localització topogràfica: M 980
Enllaços relacionats
Albéniz al catàleg de la BC
Iberia al catàleg de la BC
Facebook de la biblioteca Twitter de la biblioteca Flickr de la biblioteca Tagpacker de la biblioteca Canal Youtube de la biblioteca Pinterest de la biblioteca Instagram de la biblioteca