Enganyant amb alegria

Enganyaran les campanes?

El ring ring enganyós

T’enganyaré mentre pugui

Torna l’enganyós

Vendrellenca enganyosa

T’enganyo (1946)

Et torno a enganyar (1947)

Feia temps que no t’enganyava (1952)

Enganyosament (1956)

Farga enganyosa (1957)

El cop enganyós (1971)

No t’enganyis (1981)

Anys sense enganyar (1999)

Aquest reguitzell d’enganys no correspon a cap poema ni relació de greuges. Es tracta d’un conjunt de sardanes revesses escrites pel compositor Agustí Cohí Grau (El Vendrell, 1921-2012). La seva faceta juganera a l’hora de posar títols esdevé un bon motiu per apropar-nos al món de la sardana revessa.

D’Agustí Cohí Grau podríem dir que va ser un músic d’ofici i un destacat professional de la música perquè conreà bona part dels seus vessants com ara la composició, la pedagogia, la direcció, la transcripció o la instrumentació, entre d’altres. En tant que compositor, mostra el seu domini en nombroses obres per a tot tipus de repartiment: orquestra, banda, cambra i cobla, així com per a instrument sol i música vocal, en especial la coral. Va estar al capdavant de la presidència de l’Associació Musical de Mestres Directors des dels seus inicis, el 1988, fins que ens deixà, el 2012¹. Com a reconeixement a la trajectòria professional i el seu llegat musical, la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi el 2004.

La seva producció sardanista comprèn al voltant d’un centenar d’obres, de les quals, més de vint corresponen a sardanes revesses. Volem centrar-nos en aquesta tipologia de sardanes perquè, si bé són prou conegudes dins el món sardanístic, malauradament passen força desapercebudes per a la societat catalana en general.

El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans descriu “revessa” com a «difícil de treballar, de resoldre, d’aprendre»². La definició més específica de “sardana revessa” es pot localitzar, per exemple, al portal Revesses.cat³, que a més d’oferir una visió històrica, aporta eines per poder-les resoldre. Diu el següent:

«[...] una revessa és un tipus d’enigma musical que consisteix a esbrinar el nombre de compassos de dos temes musicals que s’interpreten encadenadament segons la seqüència: tema 1 - tema 1 - tema 2 - tema 2 - tema 1».

Així doncs, la sardana revessa s’estructura en dos temes, com la resta de sardanes, amb tirada de curts i de llargs. A la revessa, però, els dos temes melòdics s'interpreten de forma encadenada seguint unes pautes que es normalitzaran durant la segona meitat del segle XX. L’objectiu recau en esbrinar quants compassos conformen la tirada de curts i quants la de llargs per tal de resoldre el tiratge global de la sardana.

Per complicar la feina del revessaire⁴, els compositors juguen a desorientar-lo. Alguns dels recursos emprats poden ser repeticions de melodies en cada tirada, que coincideixi la música del final d’una tirada amb el començament de l’altra, o la utilització de melodies difícils d’identificar i recordar. D’aquí que molts dels títols d’aquestes sardanes incorporin paraules avesades al dubte com «enrevessada» o paraules derivades del verb «enganyar», com utilitza Cohí Grau.

Qualsevol sardana revessa s’ha de poder resoldre. La dificultat en la seva creació i resolució esdevé un repte per al compositor i el revessaire. En un inici, es podien trobar tiratges de sardanes revesses força desproporcionats, fet que generava confusions. Per tal de millorar aquest inconvenient, el compositor Bartomeu Vallmajó i Soler (Besalú, 1912-Girona, 1997) proposà limitar els tiratges: la durada dels curts s’havia d’emmarcar entre 16 i 49 compassos, i la dels llargs entre 50 i 99 compassos. La seva proposta acabà normalitzant-se, tal i com s’ha esmentat anteriorment.

Un altre referent històric va ser Antoni Agramont i Quintana (Castelló d’Empúries, 1851-1906) per ser considerat el compositor que va escriure la primera sardana revessa, ballada al seu poble al voltant de l’any 1870⁵. Precisament, un segle més tard, durant els anys 70 del segle XX, la fi de la dictadura comportà la voluntat de recuperar el temps perdut amb un esclat dels moviments socioculturals, entre els quals el sardanisme. Així, per exemple, el 1974 es creà per primera vegada un concurs individual de sardanes revesses. Serà més endavant, amb l’aportació de Joaquim Tristany i Gual (Mataró, 1926-2021), sardanista amb formació musical autodidacta, que s’aconseguirà certa renovació en l’audició amb revesses més seductores.

Actualment, la Unió de Colles Sardanistes⁶ organitza el Campionat individual de sardanes revesses en diferents categories per edats⁷. Els concursos tenen lloc a ciutats com Cervera, Olot, Sant Vicenç dels Horts, Terrassa o Girona, entre altres. Precisament, el concurs de Girona celebra la 66a edició el 2025, una demostració del llarg recorregut d’aquests concursos⁸.

Per tant, les sardanes revesses s’interpreten, per una banda, en concursos individuals, en els que no hi ha balladors però sí els revessaires i hi acostuma haver una cobla; els revessaires han d’endevinar les tirades en una butlleta i entregar-la abans de la quarta tirada de curts. Per altra banda, s’interpreten revesses en concursos de colles sardanistes; aquí, el revessaire queda fora de la colla que balla la sardana revessa i l’ha de resoldre com en els concursos individuals, abans de la quarta tirada de curts. Creix l’expectació en veure les colles replegades al seu centre en l’inici, que s’aniran obrint de braços a mesura que els revessaires entreguin les butlletes quan creguin haver resolt la sardana, fet que es confirmarà quan la rotllana acabi alhora amb la sardana.

El catàleg de la Biblioteca de Catalunya mostra ràpidament dues sardanes revesses antigues: la reducció per a piano de Festeig de Josep López Franch del Concurs de Sabadell de 1907⁹, i les particel·les manuscrites d’una sardana revessa sense títol d’Enric Guasch, de Santa Coloma de Farners de 1927?¹⁰. També apareix una edició moderna del joc de partitura amb les particel·les de Tres sardanes revesses d’Eduard Toldr๹.

Cal remarcar, però, que els fons personals dels compositors poden incloure sardanes revesses i aquests estan descrits en inventaris individuals amb descripcions més completes. Majoritàriament, les sardanes revesses localitzades són antigues, algunes d’elles premiades en concursos i certàmens diversos que van tenir lloc entre els anys 1907 i 1950, i provenen de fons personals de compositors reconeguts en l’àmbit sardanístic com poden ser Josep M. Ruera¹², amb unes quinze sardanes revesses o Agustí Cohí Grau¹³, amb més de vint. Altres sardanes i compositors preservats a la Biblioteca són: Divagant i Entre esbarzers de Joan Balcells¹⁴; Endevina-la de Josep Font Palmarola; Tira tira de Joan Fontàs15; Alioli de Lluís Moreno Pallí; Atrapa’m si pots d’Antoni Planàs Marca¹⁶, i dins d’aquest fons, Aubada i Cant dels joves de Francesc d’Assís Font; i Enigmàtica, Laberíntica, Ingènua i Manyaga de Josep Sancho Marraco¹⁷. En el catàleg de la Biblioteca trobareu bibliografia sobre la sardana i el sardanisme així com tot tipus de documents que giren al seu voltant: llibres, partitures, fullets, programes, enregistraments sonors i audiovisuals, cartells, fotografies i dibuixos, entre altres¹⁸.

Aprofitem per fer-nos ressò del curs en línia, gratuït i obert a tothom que s’ofereix des del portal revesses.cat, en el que s’anima al món escolar a explorar aquest camp perquè, a més de contribuir al desenvolupament de l’oïda musical, permet conèixer millor els instruments i ajuda a familiaritzar-se en el comptar i el repetir. El portal afegeix: «Una revessa no tan sols pot ser un bon entreteniment sinó també una eina per millorar el rendiment escolar, ja que afavoreix la creació de connexions entre les neurones, pel fet de ser una tasca en què es realitzen diferents funcions simultàniament», augmentant l'agilitat mental¹⁹. Per descomptat, i pels mateixos motius, es podria introduir i treballar en jornades de cohesió d’empresa, col·lectius i grups diversos.

Mentre que la sardana revessa ens convida a competir, superar un plantejament o repte i exercitar la memòria i el cervell, ens trobem en un moment en que els enigmes guanyen adeptes entre els jocs de taula, els entreteniments i el lleure. Hauríem d’aprofitar el conjunt de beneficis i estímuls que ens ofereix la sardana revessa per expandir la seva pràctica.

Sí o no?

El temps corre

Potser sí potser no

Un altre any

Sembla impossible

No sé com s’ho fan

Amb senzillesa²⁰

M. Rosa Montalt 
Secció de Música de la BC

----------------------------------------------------------------------------

¹Associació Musical de Mestres Directors <https://mestresdirectors.wixsite.com/vibracions>.

²Diccionari de l’IEC <https://dlc.iec.cat/Results?EntradaText=revessa&operEntrada=0>. 

³Portal Revesses.cat <http://www.revesses.cat/>, dedicat exclusivament a les sardanes revesses i que les defineix com a «enigmes musicals per resoldre matemàticament».

⁴Persona que compta les tirades per intentar resoldre la sardana revessa.

⁵Sardanes d’Antoni Agramont Quintana <Explora la BC - agramont, antoni sardanes>.

⁶Federació Unió de Colles Sardanistes de Catalunya <https://www.uniodecolles.com/>.

⁷Normativa del Campionat Individual de Sardanes Revesses de Catalunya <https://www.uniodecolles.cat/PDF/Ind_Rev_bases_07.pdf>.

⁸Concursos del Campionat Individual de Sardanes Revesses de Catalunya <http://www.revesses.cat/html/concursos.htm>.

⁹López Franch, J. Festeig: sardana revessa del Concurs de Sabadell  de 1907 <https://explora.bnc.cat/permalink/34CSUC_BC/1fpark4/alma991013077139706717>.

¹⁰Guasch, Enric. Sardana revessa <https://explora.bnc.cat/permalink/34CSUC_BC/1fpark4/alma991008413279706717>.

¹¹Toldrà, Eduard. Tres sardanes revesses <https://explora.bnc.cat/permalink/34CSUC_BC/1fpark4/alma991008114189706717>.

¹²Fons Josep M. Ruera, <https://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Ruera-Josep-M>.

¹³Fons Agustí Cohí Grau <https://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Cohi-Grau-Agusti>.

¹⁴Fons Joan Balcells <https://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Balcells-Joan>.

¹⁵Fons Joan Fontàs <https://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Fontas-Casas-Joan>.

¹⁶Fons Antoni Planàs Marca <https://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Planas-i-Marca-Antoni>.  

¹⁷Fons Josep Sancho Marraco <https://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Sancho-i-Marraco-Josep>.

¹⁸Catàleg de la Biblioteca de Catalunya <https://www.bnc.cat/Catalegs>

¹⁹Curs en línia de sardanes revesses <CursRevessesCAT_queEs>.

²⁰Altres títols de sardanes revesses d’Agustí Cohí Grau.