El mes d’octubre de 1948, ara fa setanta anys, va “desembarcar” a la Biblioteca de Catalunya, després d’un viatge marítim procedent de Mallorca, la Col·lecció Bonsoms-Chacón, una biblioteca farcida de tresors, amb valuoses edicions incunables i del segle XVI. Amb aquest ingrés s’acomplia el llegat testamentari d’Isidre Bonsoms a la Biblioteca de Catalunya.

Isidre Bonsoms (Barcelona, 1849-Valldemossa, Mallorca, 1922) ha estat un dels grans benefactors de la BC. Va fer donació en vida de dues col·leccions extraordinàries. La primera, una col·lecció d’impresos breus, els anomenats Fullets Bonsoms, indispensables per a l’estudi de la història de Catalunya, especialment dels segles XVII i XVIII. L’altra, la seva col·lecció cervantina, considerada a l’època com una de les més importants en el seu àmbit, i nucli fundacional de l’actual col·lecció del mateix nom. La tercera, la Col·lecció Bonsoms-Chacón, va arribar a la Biblioteca amb posterioritat a la mort de la seva esposa, Mercedes Chacón (1860-1948) per expressa voluntat d’ell.

Bonsoms va morir el 14 de novembre de 1922. Segons la desena clàusula del seu darrer testament, llega aquesta col·lecció a la Biblioteca de Catalunya, amb algunes condicions: 

  “DECIMO- Con el fin de que mi biblioteca […] pueda ser de utilidad pública y contribuir a la cultura de mi país lego todos los libros que forman mi dicha  biblioteca la que tengo instalada en una habitación compuesta de cinco celdas de la Cartuja de Valldemosa, al  “Institut d’Estudis Catalans” […].

 Pero quiero que antes de ser efectivo este legado posea la expresada Biblioteca mi esposa, a título de usufructuaria, […] y ejercerá sin restricción  alguna, exenta de toda fianza y de inventario, con absoluta prohibición de que persona ni autoridad puedan intervenir en dicho usufructo, ni inmiscuirse en él […]”.

  (còpia mecanoscrita de la clàusula, Arxiu de la BC 1170/1-5)

Després de la mort del seu marit, Mercedes Chacón, que vivia a Valldemossa, va mantenir una correspondència cordial amb el director de la Biblioteca, Jordi Rubió i Balaguer (Barcelona, 1887-1982). En una de les cartes, la vídua Bonsoms li va expressar la seva intenció de desprendre’s dels llibres i donar-los a la Biblioteca en vida, acompanyats dels armaris que els contenien.  

 “Cuando supe que ya disponía la Biblioteca de Cataluña de un local que ha de ser permanente, pensé que sería muy conveniente para Vds. el contar con mis libros […].

  Me parecía que de esta manera colaboraría a la generosidad de mi marido y daría por mi parte una muestra de interés que me inspira la marcha  creciente de la Biblioteca de Cataluña, haciento [sic] un verdadero sacrificio al desprenderme de los libros en favor de ella.”

 (carta dirigida a Jordi Rubió i Balaguer, 6 de novembre de 1931. Arxiu de la BC 1170/1-6)

Finalment, aquest desig no es va poder fer realitat en vida. Mercedes Chacón morí l’estiu de 1948. L’octubre del mateix any, Pere Bohigas (Vilafanca del Penedès, 1901-Barcelona, 2003), Conservador de la Secció de Manuscrits, va anar a Valldemossa per ocupar-se personalment de la supervisió del trasllat. Dues cartes adreçades al director de la Biblioteca, Felip Mateu i Llopis (València, 1901-Barcelona, 1998), donen detall de la vàlua de la col·lecció i de la complexitat i minuciositat amb què es feu el transport. Trasllueixen també el tracte personal amb la família de la finada:

 “Ayer almorcé en Valldemosa con los sobrinos de la Sra. Bonsoms y pude examinar la colección. Como esperaba, los libros y muebles que ahora ingresarán en la biblioteca serán de mucho lucimiento. [...] 

  “Yo iré con los libros, en el camión. El miércoles serán embarcados para Barcelona, y el jueves serán entregados a la Biblioteca. Yo saldré en el barco del miércoles con los libros. Creo que todo irá muy felizmente.”

  (carta de Pere Bohigas a Felip Mateu i Llopis, 15 octubre de 1948. Arxiu de la BC 1170/1-9)

En aquesta primera carta, Bohigas destaca diferents edicions, començant pel Cancionero de Juan López Maldonado, “que formaba parte de la librería de D. Quijote” i continuant per algunes d’incunables, com ara De las mujeres illustres, de Giovanni Boccaccio i el Regiment de prínceps, d’Egidi Romà o la primera edició del Llibre del consolat de mar. Destaca també l’obra  Descripcion de las excelencias de la muy insigne ciudad de Barcelona, de Dionís Jeroni Jorba, de la qual diu que és “obra rarísima, de la que hace poco había un ejemplar en venta, en Barcelona, procedente de la Biblioteca Carles-Toldrá, por el que pedían un precio elevadísimo”. Esmenta també edicions d’obres de Francesc Eiximenis, Ausiàs Marc, Jaume Roig, Joan Boscà… sense oblidar-se de la part de bibliografia: “En gran parte las tenemos [...] pero figurarán en nuestra biblioteca catálogos de importantísimas colecciones particulares […] como los del Marqués de Morante, La Serna y Santander, Greville, Heber, Hutch y otros muchos”.

La col·lecció és molt rica en novel·les de cavalleries i cròniques, algunes de les quals formaven part de la biblioteca del Quixot, com apunta Bohigas, o bé eren esmentades o comentades a l’obra, com ara l’Amadís de Gaula, o la primera traducció al castellà del Tirant lo Blanc.

Els detalls logístics del trasllat es descriuen en la segona carta, datada tres dies després. Alhora, Bohigas suggereix condicionar una sala de la Biblioteca per poder-hi instal·lar mobles i llibres: 

 “De acuerdo con el plan previsto hoy ha terminado el empaquetado de los libros de los Sres. Bonsoms y el desmonte de los muebles. Todo se ha desarrollado con precisión matemática […].

 La carga de libros y muebles ha terminado en Valldemosa a las 12 y media de hoy. […] El peso de la expedición se calcula aproximadamente en 3.500 kgs”.

 “Creo que será de gran interés que se desalojara lo antes posible la sala de mapas, para poder instalar los armarios de la Sra. Bonsoms, y colocar en ellos, desde las cajas, los libros. Todos ellos van con signatura de colocación, que he tenido cuidado de comprobar en todos los ejemplares […]”.

Als llibres i als armaris els acompanyava el catàleg manuscrit de la col·lecció, redactat per la mateixa Mercedes Chacón, en un moble fet expressament, que en l’actualitat es troba a la Sala Cervantina.

Els llibres de la Col·lecció Bonsoms-Chacón es conserven al dipòsit general de la BC, en els espais condicionats per als materials de reserva; els armaris procedents de Valldemossa acullen ara part de la Col·lecció Cervantina a la Sala Almirall.

Per saber-ne més:

Cincuenta años de la antigua Biblioteca de Catalunya. Barcelona: Biblioteca Central de la Diputación de Barcelona, DL 1968.

Fontanals Jaumà, Reis; Losantos Viñolas, Marga. Biblioteca de Catalunya, 100 anys: 1907-2007. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2007.

Quiney, Aitor “Las encuadernaciones artísticas de la colección Bonsoms-Chacón de la Biblioteca de Catalunya”, Encuadernación de Arte,  número 34. Segundo cuatrimestre de 2009, AFEDA, Madrid, 2009, p.11-34.

Socias Batet, Immaculada. La correspondencia entre Isidre Bonsoms Sicart y Archer Milton Huntington: el coleccionismo de libros antiguos y objetos de arte. Barcelona: Reial Academia de Bones Lletres: Associació de Bibliòfils de Barcelona, 2010.

Roser Insenser
Marta Navarro
Secció de Reserva Impresa i Col·leccions Especials