En el decurs de la catalogació de fons bibliogràfics patrimonials solen produir-se sorpreses de tota mena. La majoria, es resolen amb una comprovació rutinària; altres, requereixen la consulta d’exemplars similars; i després, hi ha casos misteriosos que esdevenen tot un repte. Aquesta és la història d’un d’aquests misteris. A l’hivern de 2015 es detectà un registre bibliogràfic amb informacions contradictòries i possibles errors. Sota l’aparença d’un llibre religiós del segle XX, es descobrí un tresor que podia ser un incunable. El document, de gran bellesa però molt incomplet, semblava ser un llibre d’hores. La inexactitud al registre bibliogràfic de les dades més elementals (títol, autoria o peu d’impremta) es devia a l’absència de portada i colofó, així com a la falta de nombrosos quaderns del corpus documental. La revisió catalogràfica, i sobretot la identificació del document, anticipaven una investigació molt complicada atès el seu estat i la falta d’informació bibliogràfica.

La fase prèvia a la identificació passava per definir exactament quin era l’estat ideal de l’obra. Calia esbrinar el nombre total de quaderns per tal de poder comparar-lo amb edicions similars. No fou una tasca fàcil. L’exemplar de la Biblioteca només compta amb dos quaderns quantificables i sencers, amb l’afegit que en aquest tipus d’obres només s’identificava el 1r full dels quaderns. Per foliar amb coneixement, s’analitzaren les seqüències litúrgiques de les hores majors (matines, laudes, vespres, completes) i menors (terça, sexta i nona) amb l’objectiu d’analitzar els buits existents. Així i tot, no fou possible establir una seriació lògica de les signatures ni de la foliació. A pesar de les dificultats i dels dubtes, existien algunes dades segures i objectivables (com la de les línies per caixa de text) que ajudaren a acotar l’any d’edició. La fortuna féu que no existissin moltes edicions de 27 línies, així que la forquilla es va reduir al període comprès entre 1498 i 1502.

El cercle s’anà estrenyent, però encara calia afinar l’any d’edició i esclarir l’impressor i l’artista col·laborador. Es consultaren edicions digitalitzades d’arreu del món per identificar l’artista o gravador i, fins i tot, es buscà en el text alguna invocació a algun sant, que permetés identificar a qui estava dedicat el llibre d’hores o a quina litúrgia pertanyia (Roma, París, etc.). Aquesta no era una cerca menor, ja que, per exemple, la majoria de llibres d’hores d’ús parisenc d’aquella època es dedicaven a santa Genoveva (sainte Geneviève).

Malgrat totes les investigacions, l’obra no ha estat identificada al 100%. La consulta d’edicions molt similars^[1], com les referenciades a Lacombe^[2] amb els números 109 i 113, o la cerca al Gesamtkatalog^[3], que indica detalls tan importants com els reclams a la fi dels quaderns o les primeres frases d’algunes pregàries, ha permès afinar l’any d’edició entre 1501 i 1502. La identificació, tanmateix, s’allargà algunes setmanes fins que es considerà que el document -amb tota probabilitat- és un llibre d’hores segons el ritus romà, imprès als voltants de 1501 i que l’autor dels gravats era el famós artista Philippe Pigouchet.

L’obra

El llibre d’hores Res 358-12º és una joia bibliogràfica i artística. Les Ces Presentes heures a lusaige de Romme foren impreses sobre vitel·la als tallers parisencs de Simon Vostre vers 1501 amb l’extraordinària col·laboració de l’artista Philippe Pigouchet, segons Renouvier^[4]. Pigouchet destacà al seu temps per l’extraordinària bellesa i execució dels seus gravats sobre planxa metàl·lica mitjançant la tècnica criblé, que ell mateix introduí.

L’ús de la criblé consistia a efectuar una sèrie de petits punts sobre planxes de metall tou (una amalgama de coure i estany) amb l’objectiu que les figures o els paisatges inserits assolissin un major relleu i vivacitat. El conjunt gràfic del llibre s’organitza en dues parts. Una de major rellevància, i a làmina sencera, conté les representacions de l'home anatòmic, el martiri de sant Joan evangelista, el petó de Judes, l'Anunciació, la Visitació, Pentecosta, el calvari de Jesucrist, la Nativitat o l'adoració dels Mags d'Orient, entre altres episodis de la vida i passió de Jesucrist. La sèrie gràfica menor està formada per orles d’una finor i bellesa exquisides amb escenes de les sibil·les, les virtuts, la dansa de la mort, personatges grotescos i altres representacions de la vida quotidiana com la caça o la música.

En el cas d’aquest exemplar, un gran nombre d’orles foren acolorides a posteriori. Algunes presenten una coloració monocroma en vermell, verd o tons liliacis provocant que els detalls dels gravats es desdibuixin. La majoria, no obstant, presenten una policromia perfectament treballada, on es detecten traços perfilats en daurat que sublimen la bellesa de l’escena, com és el cas del recto del 1r full del quadern d, foliat en llapis amb el número 5.

El llibre d’hores està imprès en lletra gòtica, a 27 línies, i amb les inicials miniades en blau, vermell i daurat. És curiós destacar que en algunes pàgines es poden observar les línies o pautes d’escriptura à la manière ancienne pròpies del llibre manuscrit, així com l’ús d’abreviatures. 

Philippe Pigouchet ha generat sempre admiració entre bibliòfils, llibreters i historiadors de l’art. Gran part de l’interès respon, evidentment, a factors crematístics. Però un dels valors més transcendents del seu treball és la capacitat que té per transportar el lector vers un món pretèrit a través dels seus gravats. Pigouchet s’allunya, alguns moments, del món palatí per abocar-nos (literalment) a la finestra de la vida quotidiana on la música, el pasturatge o la caça prenen una dimensió nova i, segurament, desconeguda per nosaltres.

L’enquadernació, signada “Alf. Ballmüller” a la part inferior del contraplà posterior, està realitzada en pergamí a la romana amb tancadors de pergamí. L’exemplar fou adquirit al Sr. Alexandre de Riquer el 14 d’abril de 1924.

Ces presentes heures a lusaige de Romme ... [París: Philippe Pigouchet & Simon Vostre... ca. 1501?]. [192] p., 12º (18 cm).

Versió digital. http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/llibimps16/id/78433

TOP: Res. 538 12º 

Xavier Gonzàlez Cuadra
Reserva impresa i Col·leccions especials 

[1] La societat Vostre & Pigouchet féu en 18 anys més de 180 edicions de llibres d’hores.

[2] Lacombe, Paul (1907). Livres d’heures imprimés au XVe et au XVIe siècle conservés dans les bibliothèques publiques de Paris. Paris: Imp. Nationale.

[3] Gesamtkatalog der Wiegendrucke. Consulta digital. http://www.gesamtkatalogderwiegendrucke.de/

[4] Renouvier, Jules (1862). Des gravures sur bois dans les livres de Simon Vostre, libraire d’Heures. Paris: Aubry.