La descripció del fons fotogràfic del taller d’enquadernació Brugalla
Com ja hem dit en anteriors ocasions dins d’aquest blog, la Biblioteca de Catalunya adquirí l’any 2008 el llegat sencer del taller Brugalla, convertint-se, des d’aleshores, en la biblioteca nacional més important quant a la custòdia d’un patrimoni dedicat a l’art de l’enquadernació. A més d’una col·lecció de més de 5.000 “petits ferros” i rodes per daurar, la biblioteca obtingué un excepcional arxiu, una espectacular biblioteca especialitzada en les arts del llibre, uns milers de dibuixos i varis centenars de llibres enquadernats, a més d’objectes, maquinària i material específic d’enquadernació, com papers de guarda, pells, etc.
Ara, en col·laboració amb la Unitat Gràfica, abans de fer la catalogació del fons fotogràfic del taller Brugalla hem començat a fer la descripció de les fotografies per tal de facilitar llur catalogació.
Provisionalment hem dividit aquest fons en diversos apartats:
1. Fotografies de les enquadernacions fetes pel taller Brugalla des de l’any 1931.
2. Fotografies relacionades amb l’Associació Internacional de Bibliòfils i els seus congressos.
3. Fotografies personals.
4. Fotografies d’exposicions d’enquadernacions en les quals va participar el taller Brugalla.
5. Fotografies vàries.
El primer apartat és el més abundant: es compon d’àlbums apaïsats amb les fotografies de les enquadernacions més luxoses i artístiques enganxades; de capses amb centenars de negatius en vidre d’aquestes mateixes fotografies, negatius en color de totes les enquadernacions de Santiago Brugalla i còpies de fotografies que van servir per a il·lustrar el llibre d’Emili Brugalla, El Arte en el libro y en la encuadernación, La Gran Enciclopedia Vasca, Bilbao, 1977.
Emili Brugalla, 1964. Enquadernació per al Liber Chronicarum de Schedel Hartmannus, Nuremberg. Anton Koberger, 1493. Col. Bartolomé March.
El segon apartat consta d’aquelles fotografies fetes als congressos als quals Emili Brugalla va assistir, tant dels de l’Associació Internacional de Bibliofília, com les visites a institucions amb l’Associació de Bibliòfils de Barcelona com visites a congressos i reunions d’enquadernadors internacional. A més a més de fotografies de cursos realitzats, conferències impartides, etc. Destaquem els congressos de la Internacional de Bibliofília de Barcelona (1963), on a la Biblioteca de Catalunya (llavors Biblioteca Central), l’Emili Brugalla i en Pere Bohigas van organitzar un seguit de conferències i exposicions; el congrés de Viena (1969) o el de Varsòvia (1973). Així mateix, remarquen el congrés de Mestres Enquadernadors d’Estocolm (1966) o les classes magistrals i tècniques que Emili Brugalla impartí a la Galleria del Bel Libro d’Ascona, amb motiu d’una gran exposició d’obres seves i del seu fill Santiago Brugalla.
Raymond Mondange, mestre de l'Escola Estienne de Paris, Josep (germà d'Emili Brugalla i restaurador del taller), Santiago i Emili Brugalla. A la Galleria del Bel Libro, Ascona, 1967.
El tercer apartat és molt ampli, amb fotografies datades a partir de 1901 quan va néixer Emili Brugalla. La majoria tenen relació amb esdeveniments professionals com ara l’assistència a congressos, acompanyat de la seva dona el seu germà i els seu fill Santiago. Són instantànies de converses, de sopars, de moments íntims. També hi ha dels estius amb la família: fills i néts, normalment a Palma de Mallorca on estiuejaven en companyia d’amics com el pintor Coll Bardolet.
Isaura Fons (muller de Santiago Brugalla), Antolín Palomino (enquadernador de Madrid), Philip Smith (enquadernador anglès), Santiago Brugalla, Pilar Marroquín (muller d’Antolín Palomino) i Emili Brugalla. Palma de Mallorca 1980. Amb motiu de l’Exposició Cien Años de Encuadernación de Arte, Fundació Bartolomé Servera March.
El quart apartat conté fotografies de diferents exposicions en les quals Emili i Santiago Brugalla van participar a partir dels anys 30 del segle XX. Es poden trobar tant en àlbums com soltes, i són una font d’informació essencial per a la investigació sobre l’obra dels dos enquadernadors. A la descripció hem intentat donar informació precisa dels anys i llocs d’aquestes exposicions. És informació visual que s’ha de relacionar, posteriorment, amb la documentació generada d’aquestes exposicions i que es conserven en la secció de manuscrits de la Biblioteca de Catalunya.
Exposició d’enquadernacions franceses i d'Emili Brugalla, 1954. Foment de les Arts Decoratives.
Quant a les fotografies vàries, podem dir que és un calaix de sastre on n’hi ha de relacionades amb el taller, d’enquadernacions d’altres enquadernadors, d’amics d’Emili i Santiago Brugalla, tant dels professionals enquadernadors, llibreters, gravadors, actors de teatre, polítics, bibliòfils, la majoria dels quals hem pogut identificar i, per tant, es catalogaran amb els seus noms. Per a la identificació de molts d’aquests personatges hem tingut l’ajuda inestimable del Sr. Santiago Brugalla, sense el qual moltes de les persones restarien en l’anonimat. Podem trobar noms com Teodoro Miciano (gravador i il·lustrador), Josep Mestres Cabanes (escenògraf i mestre de Santiago Brugalla), Ricardo Calvo (actor de teatre), Philip Smith (enquadernador anglès), Antolín Palomino (enquadernador madrileny), José Panadero (enquadernador d’Albacete), treballadors del taller Brugalla, Enric Borràs (actor de teatre) i un llarg etcètera.
Emili Brugalla i Martí Girbau (gravador de ferros per daurar), Barcelona, c. 1945.
La col·laboració entre les diferents seccions de la Biblioteca de Catalunya, en aquest cas entre la Unitat Gràfica –que conserva el Fons Brugalla (fotografies, dibuixos, gravats, etc.)– i el Taller de Restauració, a més a més amb la col·laboració directa de Santiago Brugalla ens ajuda a millorar la catalogació d’aquest fons per tal de tenir una informació molt acurada del contingut.
Aitor Quiney
Servei d'Emmagatzemament, Preservació i Conservació
Facebook de la biblioteca Twitter de la biblioteca Flickr de la biblioteca Tagpacker de la biblioteca Canal Youtube de la biblioteca Pinterest de la biblioteca Instagram de la biblioteca