You are at: Home / Visit us / Exhibitions / Vicent Garcia, rector de Vallfogona. IV Centenari de la seva mort




Vicent Garcia, rector de Vallfogona. IV Centenari de la seva mort

Start date: 18/09/2023 End date: 31/10/2023

Place: Espai Zero

Timetable: Dilluns a divendres, de 9 a 20 h. Dissabtes de 9 a 14 h

Commissioners: Albert Rossich

Vídeo

Vitrina 1 - Documents

Vitrina 2 - Documents

Vitrina 3 - Documents

Vitrina 4 - Documents

Vitrina 5 - Documents

Vitrina 6 - Documents

Vitrina 7 - Documents

Francesc Vicent Garcia va néixer a Saragossa, on residien temporalment els seus pares, el 22 de gener de 1579. Orfe de pare als tres anys, va tornar amb la mare a Tortosa, on ella es va casar amb el llibreter Pau Bono, l’any 1585. Garcia va estudiar per capellà i va estar al servei del bisbe de Vic Francesc Robuster. També va ser secretari del bisbe de Girona Pere de Montcada, l’any 1621. Rector de la parròquia de Vallfogona de Riucorb des de 1606, va mantenir aquest càrrec fins a la seva mort, el 2 de setembre de 1623, ara fa quatre segles.

La gran importància històrica de la seva figura deriva del fet que va ser el primer poeta barroc de la literatura catalana, l’iniciador d’un corrent estètic que va mantenir la seva vigència pràcticament fins a la segona meitat del segle xix. Els autors posteriors es fan ressò d’aquesta primacia i el converteixen en el símbol de la literatura catalana de l’edat moderna. Encara que va conrear diversos gèneres, la seva popularitat es va fonamentar en gran part en les seves obres de caràcter satíric, que van facilitar que se’l fessin seu una gran varietat de públics, des del lector més exigent al més profà.

Però la significació de Vicent Garcia no s’acaba amb el reconeixement dels seus continuadors, ni amb el lloc que va ocupar en la tradició literària catalana. Al costat del capellà i del poeta va sorgir un personatge popular que va convertir el nom de Rector de Vallfogona en un mite folklòric. Això el va mantenir viu fins i tot en els moments en què una crítica exigent el va fer objecte de blasme i de reprovació, a partir del Romanticisme. Els impulsors de la Renaixença el van considerar responsable de castellanitzar la llengua literària i embrutir-la amb temes eròtics, escatològics i vulgars, però altres escriptors com Frederic Soler (Pitarra) el van reivindicar com a autor d’èxit envejat pels que no l’havien sabut igualar en l’ús de la sàtira i l’humor.

Return