Revistes d'espiritisme

Start date: 16/10/2020 End date: 14/11/2020

Place: Espai Zero

Timetable: De dilluns a divendres, de 10 a 14 i de 15 a 19 h, dissabtes 17 d’octubre i 7 de novembre, de 10 a 14 h

Commissioners: Pepa Bagaria i Maria del Tura Molas (BC. Hemeroteca)

Tríptic   Vídeo de l'exposició

1 - Una nova doctrina arriba a Catalunya - Documents

2 - Amàlia i la llum - Documents

3 - Espiritisme i ciència - Documents

4 - Espiritisme i societat - Documents

5 - Després d'uns anys foscos - Documents

6 - Una mica de bibliografia - Documents

Documents - Documents

La tardor és el moment en què la natura s’aquieta i és més fàcil pensar en l’esperit. La nostra cultura dedica un dia als difunts i, segons els països, es mantenen unes o altres tradicions que simbolitzen el respecte per la mort i els que ja no hi són.
Ens ha semblat oportú mostrar en aquesta època de l’any les revistes, poques, que conserva la Biblioteca de Catalunya relacionades amb l’espiritisme, el qual va tenir una forta acceptació dins de la societat catalana a finals del segle XIX i principis del XX. A la Biblioteca es pot trobar bibliografia sobre la matèria espiritista gràcies al Fons Sarró, donatius com el de Ramon Puig Porcar i la recepció del Dipòsit Legal.
El 2020 es compleixen 201 anys del naixement d’un personatge clau en l’espiritisme a la nostra terra: José María Fernández Colavida. Va néixer a Tortosa el 19 de març de 1819 i va desencarnar l’1 de desembre de 1889. Va combatre en les files carlistes, s’exilià a França i quan tornà es dedicà per complet a promoure la doctrina espiritista, que compartia amb la seva dona i coneguda mèdium, Ana Campos. El domini de la llengua francesa li permeté traduir les obres d’Allan Kardec (recopilador i codificador de la doctrina espiritista), i fundar la Revista espiritista (1869-1875), versió en castellà de la Revue spirite (1858), de la qual Kardec va ser l’editor fins a 1869.
Una gran seguidora de Fernández Colavida va ser Amalia Domingo Soler. Escriptora i referent de l’espiritisme a Espanya, va néixer a Sevilla i va viure a Barcelona gran part de la seva vida, on fundà l’emblemàtica revista La Luz del Porvenir (1879-1900).
El 1900 aparegué la revista Luz y unión resultat de la fusió de La Luz del Porvenir i Unión espiritista; que a la vegada absorbí la Revista de estudios psicológicos, continuadora de la Revista espiritista. El 1913 La Luz del Porvenir inicià una segona etapa i es publicà fins al 1936.
L’espiritisme, que creu en la pau i la reconciliació entre els éssers humans, es va integrar a Catalunya als moviments que lluitaven contra l’ordre establert, entre ells l’anarquisme, el feminisme, el naturisme i l’escola lliure. Va arribar a ser reconegut per les autoritats republicanes al 5è Congrés Internacional Espiritista, celebrat a Barcelona el 1934, amb la col·laboració de l’Ajuntament i la Generalitat.
Les dictadures de Primo de Rivera, i posteriorment de Franco, van prohibir les manifestacions públiques de qualsevol creença distinta als ensenyaments de l’Església Catòlica. Molts fons bibliogràfics d’aquesta doctrina van quedar malauradament amagats o destruïts. Amb el retorn de la democràcia, reaparegueren les associacions i les publicacions espiritistes, aparentment amb menor influència que les de principis del segle XX.
Els temps actuals propicien l’individualisme materialista però, a la vegada, la cerca de respostes esdevé vital. L’espiritisme avui és visible a Internet amb multitud de pàgines i blocs, que mantenen viva la flama de l’esperança en la comunicació amb el més enllà.