Top menu

5.7.2 Estàndards per a l'enregistrament de camp

5.7.2.1 Per als enregistraments de camp corresponen els mateixos estàndards d’enregistrament que per a les transferències (o transcodificacions) d'arxiu, és a dir, l'àudio s’hauria de capturar i emmagatzemar en un format lineal d'àmplia acceptació com és WAV o BWF. La  freqüència de mostreig no hauria de ser menor de 48K Hz, i en funció dels requisits, de 96 KHz o fins i tot de 192 KHz. Es recomana una quantificació de 24 bits per mostra. Valors menors podrien ser insuficients per a reflectir el marge dinàmic de la interpretació i de l'entorn on es realitza l'enregistrament, de manera que la qualitat podria resultar-ne compromesa.

5.7.2.2 Sigui quina sigui la resolució de l’enregistrament, s'aconsella enregistrar directament sobre un format estàndard. Aquesta pràctica permet la transferència directa al magatzem del fitxer sense alteració de format, fet que simplifica el procés. L'ús del format BWF facilita la recollida de metadades crítiques, necessàries per al cicle de vida de la informació digital emmagatzemada.

5.7.2.3 L'ús de formats d’enregistrament amb reducció de dades com ara MP3 o ATRAC (popularment anomenats formats comprimits) produirà enregistraments que no compleixen amb els estàndards de l’arxivística. Aquests formats, encara que altament desenvolupats, no només ometen informació de manera irrecuperable —detalls que s’haurien pogut capturar mitjançant un sistema sense reducció de dades—, sinó que a més a més creen artefactes en els dominis temporal i espectral. Aquests artefactes poden conduir a interpretacions errònies sobre components espectrals i temporals de l'enregistrament, especialment quan aquest es sotmet a una anàlisi espectral. Els artefactes produïts per codificadors reductors de dades no es poden recalcular o compensar en un estadi de postproducció, ja que depenen del nivell de l’enregistrament, de la dinàmica i de l'espectre del senyal original. Amb el propòsit de l'emmagatzematge es recomana la recodificació a format WAV dels fitxers fruit de formats comprimits; encara que aquesta operació no compensarà les dades perdudes, sí que aturarà una posterior dependència de la reproducció en funció dels codificadors. Cal recordar que l'antigament popular minidisc feia servir una tecnologia d’enregistrament amb pèrdues (vegeu l'apartat 1910.05.06, «Minidisc»).

 

____________________________

<--anterior    SUMARI    següent-->

                   CAP. 5.7