5.5.10 Eliminació d'artefactes de senyal relacionats amb l'emmagatzematge

5.5.10.1 En la majoria de casos és preferible minimitzar els artefactes d'emmagatzematge relacionats amb el senyal abans de realitzar la transferència digital. Cal rebobinar les cintes digitals periòdicament si és possible, i en tot cas sempre abans de reproduir-les. Rebobinar redueix la tensió mecànica, que pot danyar la base de la cinta o disminuir el seu rendiment durant la reproducció. Les cintes digitals de bobina oberta  que hagin romàs amb un rebobinatge desigual durant un cert temps poden presentar deformacions sobretot a les vores de la cinta, fet que pot provocar errors de reproducció. Cal rebobinar lentament una cinta en aquest estat per a reduir les aberracions en el bobinatge, i deixar-la reposar uns quants mesos per a intentar reduir els errors de reproducció. Encara que els sistemes de casset poden veure's afectats de manera similar, la capacitat de millorar la uniformitat amb un rebobinatge lent no és tan gran en aquests formats.

5.5.10.2 La desmagnetització espontànea no és un factor temporal rellevant que pugui dificultar la reproducció d'una cinta.

La proximitat de pistes o capes adjacents no causarà esborrament espontani en cintes analògiques, i en el cas improbable que pugui causar problemes en cintes digitals antigues el problema rarament serà crític, ja que els errors resultants es trobaran dins dels marges del sistema. Es pot mesurar certa pèrdua del senyal en enregistraments d’àudio digital sobre cintes de vídeo antigues. En aquestes circumstàncies, la coercitivitat més baixa de les partícules magnètiques i la longitud aparent d'ona més curta —conseqüència de l’enregistrament amb capçal giratori— es combinen per a crear condicions favorables a què això pugui ocórrer, si més no en teoria. Això pot dificultar als equips de reproducció la lectura de la informació en cinta. Totes les formulacions de cinta de vídeo posteriors a les més primerenques tenen una coercitivitat molt superior, en combinació amb sistemes que tenen una millor tecnologia de correcció d'errors, i això fa que aquest problema sigui en gran mesura irrellevant. En qualsevol cas, l'atenció a la neteja de la cinta i dels capçals de la màquina de reproducció optimitzaran la possibilitat de reproducció, així com l'alineament acurat del recorregut de la cinta.

5.5.10.3 Les cintes realment danyades es poden recuperar mitjançant tècniques que podrien ser caracteritzades com a "forenses", per la seva dependència de les habilitats d'alt nivell d'una àmplia gamma de disciplines científiques i d'enginyeria (vegeu Ross i Gow, 1999). La gestió de col·leccions de cintes digitals ha d’intentar garantir que la còpia es produeixi abans que els errors sense corregir esdevinguin problemàtics, ja que les opcions per a restaurar cintes digitals són molt limitades.

 ____________________________

<--anterior    SUMARI    següent-->

                    CAP. 5.5