Top menu






5.5.7 Sistemes comuns i característiques: Formats basats en cinta de vídeo

5.5.7.1 Hi ha dues variants dins d'aquesta categoria: els sistemes que utilitzen cintes de vídeo de magnetoscopis estàndard per a enregistrar àudio digital codificat dins un estàndard de vídeo, i els sistemes que utilitzen cintes de vídeo per a emmagatzemar formats especialitzats (altrament dits propietaris) de senyals digitals d’àudio.

5.5.7.2 Sony ha produït un ventall de formats que utilitzen magnetoscopis com a sistemes d'enregistrament de gran ample de banda. Més recentment Alesis va introduir el sistema ADAT, que utilitza cintes de vídeo S-VHS com a mitjà d'emmagatzematge d'alta capacitat per al seu format especial d'àudio digital, i Tascam va llançar el sistema de DTRS amb cintes de vídeo Hi8 com a mitjà d'emmagatzematge.

5.5.7.3 Els formats que utilitzen magnetoscopis de vídeo es basen en interfícies que incorporen convertidors A/D i D/A, controls d'àudio i de mesura i els circuits necessaris per a codificar el flux de bits digitals com a forma d'ona de vídeo analògic. El sistema professional de Sony especificava un enregistrador U-Matic amb estàndard NTSC (525/60) en blanc i negre que es va fabricar específicament per a ser usat amb àudio digital. Les sèries semiprofessionals d'interfícies PCM-F1, 501 i 701  funcionaven millor amb magnetoscopis Sony Betamax, però en general eren compatibles amb Beta i VHS. Les màquines d'aquestes sèries acceptaven els estàndards PAL, NTSC i SECAM.

5.5.7.4 La reproducció d'enregistraments basats en formats de vídeo requereix la disponibilitat d'un magnetoscopi de l’estàndard adequat, a més de la interfície especial adequada. Normalment els aparells ofereixen retrocompatibilitat amb sistemes anteriors, de manera que l'adquisició d'un dels de darrera generació hauria de facilitar la reproducció de la més àmplia gamma de materials originals. Com que alguns dels adaptadors de vídeo basats en PCM disposaven exclusivament d'un únic convertidor A/D per als dos canals estèreo, apareix un cert retard entre canals. Quan les cintes es reprodueixen i s’extreuen les dades d'àudio cal corregir aquest retard en el domini digital. Les transferències s'han de fer només amb un equip que permeti la sortida del senyal digital.

5.5.7.5 Els primers enregistradors digitals de vegades codificaven a freqüències de mostreig que avui dia són poc comunes, com ara 44,056K Hz (vegeu Taula 4, Secció 5.5). Es recomana emmagatzemar els fitxers resultants amb els mateixos nivells de codificació amb els què es van crear els originals. Cal anar amb compte a assegurar que els sistemes automàtics no reconeguin la freqüència de mostreig erròniament (per exemple, un mostreig de 44,056K Hz àudio pot ser reconegut com a 44,1 KHz, cosa que alterarà el to i la velocitat de mostreig del so original). Es poden crear fitxers secundaris per als usuaris amb un tipus de mostreig més comú emprant un programa de conversió de mostreig. No obstant això, cal conservar el fitxer original.

5.5.7.6 A més a més, els equips de tercers fabricants per a sistemes basats en magnetoscopis domèstics poden proporcionar funcionalitats addicionals, per exemple una mesura i monitoratge d’errors superior, o entrades i sortides professionals.

5.5.7.7 Els sistemes basats en cinta de vídeo són obsolets i caldrà per tant obtenir equipament de segona mà.

 

Format

Variants

Tipus    de suport

Pistes    d’àudio i de dades

Estàndards    d’àudio digital acceptats

Interfície

EIAJ
Sistemes    Sony PCM-F1, PCM-501 i PCM-701

El    senyal de vídeo pot ser PAL, NTSC o SECAM

Magnetoscopi    domèstic: normalment casset Betamax o VHS. Excepcionalment es fa    servir cinta de vídeo de bobina de mitja polzada

Àudio    estèreo

Estàndard    de 14 bits. L’equipament de Sony permet mostreig a 16 bits (amb    menys correcció d’errors). 44,056 KHz en sistemes NTSC, 44,1    KHz en sistemes PAL

Entrades    i sortides analògiques estàndard. Capacitat d’entrada i    sortida digital amb addicions d’altres fabricants

Sony    PCM 1600, PCM 1610 i PCM 1630

 

U-Matic,    blanc i negre, 525/60 (NTSC)

Àudio    estèreo amb codis PQ (disc compacte, CD). Codi de temps en pista    lineal d’àudio d’U-matic

44,1    KHz, 16 bits

Sistema    exclusiu de Sony. Àudio digital en canals separats esquerre i    dret, amb opció de sincronisme extern (entrada de rellotge    mestre)

DTRS    (1991)

 

Format    especial en cinta de vídeo Hi8

 

16    bits, 48 KHz. Alguns sistemes permeten enregistrar en 20 bits

S/PDIF    o AES/EBU

ADAT    (1993)

 

Format    especial en cinta S-VHS

 

 

S/PDIF    o AES/EBU

Taula 4 Secció 5.5 Sistemes comuns d’àudio digital en cinta de vídeo

 

 ____________________________

<--anterior    SUMARI    següent-->

                   CAP. 5.5