A final del segle XIX i durant les primeres dècades del segle XX, a Catalunya vam tenir una sèrie de músics que van destacar per la seva precocitat. En aquest capítol del pòdcast ens fixem en els casos d’Isaac Albéniz, Alícia de Larrocha, Joan Manén, Eduard Toldrà, Esmeralda Cervantes i els germans Carlos i Giocasta Kussrow Corma. Descobrim algunes curiositats relacionades amb el seu talent musical, i també parlem d’alguns documents interessants sobre aquest tema que podem trobar a la Biblioteca de Catalunya. Aquest capítol el fem amb la companyia de Pilar Estrada, Montse Molina i Soledad Sánchez, de la Secció de Música de la Biblioteca.

Imatge de portada d’aquest capítol: Els germans Corma.

Amb la companyia del fotògraf Ricard Marco, parlem dels reportatges fotogràfics de les activitats que duem a terme a la Biblioteca de Catalunya. Tot i que tenim registres de reportatges ben bé des dels inicis de la Biblioteca, en aquest capítol ens fixem sobretot en l’etapa més recent, la compresa entre 1990 i l’actualitat. Com són aquests reportatges? Què s’hi pot veure? Es conserven totes les imatges? Podem consultar aquest material? Aquestes i altres qüestions troben resposta en aquest capítol.

Foto de portada d’aquest capítol: Oriol Miralles

En aquest capítol del pòdcast ens aproximem a la figura d’un arquitecte de qui no en sabem gaires coses, tot i ser autor d’obres tan emblemàtiques com el Monument a Colom de Barcelona. Però qui va ser Gaietà Buïgas i Monravà? Quina relació té aquest personatge amb Carles Buïgas, l’enginyer que va dissenyar la Font Màgica de Montjuïc? Què conté el fons que conservem d’ell a la Biblioteca de Catalunya? Aquestes i altres preguntes mirem de respondre-les amb l’ajuda de Concepció Isern i Xavier Soler, historiadors de l’art i membres de l’equip de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya.

Eugènia Serra, la directora de la Biblioteca de Catalunya, explica en aquest capítol aquelles gestions, accions i serveis que duem a terme des de la Biblioteca i que afecten al conjunt del país. Així, parlem de la gestió dels números de Dipòsit legal i de l’ISSN; les subvencions per a la catalogació i digitalització de fons; la normalització i estandardització de normatives internacionals relacionades amb els catàlegs bibliotecaris; i l’assessorament a altres biblioteques i professionals per part dels especialistes de la Biblioteca.

En aquest capítol del pòdcast ens acostem a un període històric revolucionari que es va viure a tot l’Estat, però en especial a la ciutat de Barcelona, durant els primers anys de la dècada de 1820. D’aquells anys marcats per la participació i l’opinió de la ciutadania en temes polítics, tracta l’exposició que es pot veure a la Sala d'Exposicions de la Biblioteca de Catalunya entre el 20 d’abril i el 17 de juny de 2023. En parlem amb els seus comissaris, Jordi Roca Vernet i Pep Rueda Sabala.

Sant Jordi és una diada molt especial a la Biblioteca de Catalunya. Aquell dia obrim la Biblioteca a tot aquell qui ens vol visitar, ja sigui en visites guiades o de manera lliure. Es respira un ambient diferent, d’alegria, de ganes de compartir i de fer descobrir l’edifici històric i també alguns dels tresors que hi conservem. Aquest capítol ens acosta la celebració del Sant Jordi de 2023, amb el testimoni de diverses persones vinculades a la Biblioteca, i seguint de prop una de les visites guiades.

En aquest capítol del pòdcast et parlem d’una exposició que es pot veure al Museu d’Història de Catalunya fins a l’1 d’octubre de 2023. Es titula Il·lustríssimes: dones que van dibuixar el segle XX, i exhibeix una part important dels fons originals d’il·lustradores que es conserven a la Biblioteca de Catalunya. Descobrim el perquè d’aquesta mostra amb la Sílvia Ferrer, la directora de la Unitat Gràfica, i fem una visita guiada pels diferents espais amb la Roser Pintó, comissària —juntament amb Antoni Guiral— d’aquesta exposició.

Joan Pons, historiador i arxiver de la Biblioteca de Catalunya, ens explica en aquest capítol del pòdcast de quina manera s’impartia justícia al nostre país, durant segles, a partir de l’arxiu dels marquesos de Moja, un important fons patrimonial que conservem a la Biblioteca. Descobrim, doncs, què eren els tribunals senyorials i com d’importants van ser des de l’Edat Mitjana fins al segle XIX.

Esther Vilar, cap de l’Arxiu Joan Maragall, ens selecciona un seguit d’anotacions que podem trobar en les agendes personals i dietaris que s’han conservat de Joan Maragall i la seva dona, Clara Noble. Els canvis de domicili, els naixements dels fills, les excursions o versos de poemes inèdits, són només algunes de les curiositats que trobem en aquests documents, i que també descobriràs a través d’aquest capítol del pòdcast.

Josep Trueta i Raspall és un dels metges més importants del segle XX. El seu fons personal es conserva a la Biblioteca de Catalunya des de poc temps després de la seva mort. Però, qui va ser realment Josep Trueta? Per què el seu mètode va salvar milers de vides? Com és que la Biblioteca conserva el fons d’un metge? Què hi podem trobar en la seva correspondència? Aquestes i altres preguntes són les que et responem en aquest capítol, amb la col·laboració d’Anna Gudayol, Cap de la Secció de Manuscrits i Fons Personals; i de Joan Falcó, tècnic d’aquesta mateixa Secció.