La Biblioteca Aguiló i la constitució de la Biblioteca Nacional de Catalunya (1907) “Remembra lo passat, ordona lo present, proveheix al esdevenidor”

El 5 de juliol de 1907, en la primera sessió del tot just creat Institut d'Estudis Catalans, Josep Pijoan va llegir una carta que havia rebut el dia anterior en la qual Àngel Aguiló oferia la seva biblioteca amb certes condicions (document 1430/1-1) .
Des del primer moment, els fundadors de l’Institut d'Estudis Catalans van considerar l’adquisició com una oportunitat providencial per constituir la gran Biblioteca de Catalunya que projectaven. Com ells mateixos reconeixien, un conjunt del valor de la col·lecció Aguiló hauria estat difícilment assolible comprant els llibres peça a peça. Era, doncs, fonamental, aconseguir l’interès institucional vers aquella biblioteca que, un cop en mans de l’Institut, formaria el nucli inicial de la futura Biblioteca de Catalunya.
Immediatament, el Ple de l’Institut va comissionar Jaume Massó i Torrents i Miquel dels Sants Oliver per a estudiar la col·lecció i emetre un dictamen que es presentaria a la Diputació de Barcelona per a que proporcionés els diners de la compra. El dictamen acord que van elaborar es troba en la seva versió original manuscrita a l’Arxiu BC (Document 1430/1-2) , però també va ser publicat a l’Anuari de l’IEC de l’any 1907 i, separadament, en forma de fullet.
Del text, on s’inclou la relació dels principals manuscrits i incunables de la col·lecció Aguiló, destacaria una frase que mostra que, efectivament, la Biblioteca de Catalunya va néixer com a tal amb aquesta compra, l’any 1907:
“Desde’l primer instant degueren els que suscriuen considerar aquesta com una ocasió excepcional d’iniciar la fundació de la suspirada Biblioteca de Catalunya, ahont tinguessen sopluig y hostatje propi els manuscrits, incunables y edicions de tota mena qu’avuy estan a punt d’esbargirse definitivament y de quedar perduts pera nostra cultura y conservació patriòtica.”
El text va ser aprovat pel Ple de l’IEC el 28 de setembre de 1907, però encara van passar mesos de regateig amb el propietari dels llibres abans de poder-lo presentar a la Diputació i demanar els diners per a fer efectiva la compra.
El gener de 1908, finalment, se signava l’acord de compra (Document 1430/1-3)
El contracte no seria ferm fins a la firma de la relació de llibres que havien d’elaborar els secretaris redactors - Rubió i Balaguer i Ramon d’Alòs - i fins al lliurament de les primeres 50.000 pessetes. Les obligacions serien vigents mentre no es lliurés la totalitat dels llibres ni es pagués el preu íntegre a l’hereu Aguiló.
Un cop acabat l’inventari i disponibles els diners del primer pagament, es va aixecar acta dels lliuraments, en sessió plenària de l’Institut del 4 de juliol de 1908 (Document 1430/1-4) i al setembre següent es signava una acta de compliment total de l’acord. (Document 1430/1-5).
La compra Aguiló va finalitzar amb algun petit incident relacionat amb la manca d’alguns llibres valuosos que eren a l’inventari però que no van arribar efectivament a la Biblioteca de l’Institut (Documents 1430/1- 6,7, 8 i 9). Els dos Consolats que mancaven són a la Biblioteca de Catalunya registrats l’any 1910, més tard que la resta de la col·lecció. Això significa que Àngel Aguiló finalment els va trobar i els va donar a l’Institut com havia promès.
L’expedient original de la compra Aguiló es troba a l’Arxiu de la Biblioteca de Catalunya. Consta de 9 documents d’extensió desigual i mostra amb detall com es va desenvolupar aquella operació fundacional. Penso que és interessant que se’n tingui notícia justament quan farà un segle que la col·lecció Aguiló és a la nostra Biblioteca com a un dels seus fons més preuats.

Per acabar, no puc estar-me de reproduir una part de l’esborrany manuscrit de la Memòria de la Biblioteca de Catalunya entre 1907 i 1911 escrita per Jaume Massó i Torrents el 1913, perquè, tot i no formar part de l’expedient Aguiló, arrodoneix la informació sobre aquesta compra (Document 1435/2). Explica Massó en la Memòria com va entrar la Biblioteca Aguiló en el Palau de la Diputació, el 23 de juliol de 1908, en plenes obres de rehabilitació de l’edifici que s’havia de convertir en seu de l’Institut d'Estudis Catalans i de la Biblioteca de Catalunya. La deliciosa narració de Massó, amb els seus temors i les fantasies d’una nit passada entre els llibres estimats, conté tots els elements de l’esperit patriòtic i pioner d’aquells intel·lectuals del Noucentisme.

Documents

[1430/1-1]
Barcelona, 1907, juliol 4
Carta d’Àngel Aguiló a Josep Pijoan oferint la biblioteca del seu difunt pare.

“Mon distingit amich; En contestació a vostres repetides instàncies de que cedesca a alguna corporació barcelonina la biblioteca que vaig heretar del meu pare (q.a.c.s), dech dir-vos que si bé havia rebutjat sistematicament fins ara, tota oferta d’adquisició, com me n’han fet sovint, no obstant ab mon desitx, que també lo tenia mon Pare, de que aquesta colecció no surte de Barcelona, ni se descabali en cap manera, la cediria a la Ciutat en les condicions següents:
Que’s constituís una agrupació dels dits llibres, que podria portar lo nom del meu Pare, qual agrupació deuria conservar-se intacta sens permetre’s passar cap volum a altres nacions.
Que se’m permetés la consulta de qualsevol dels volums de dita biblioteca, sense dificultats y sempre que per mos estudis me pogués convenir.
Queden en mon poder los duplicats y los llibres moderns de estudi.
La cessió fora precedida d’un inventari detallat y lo preu mínim de 100.000 pessetes.
Com podeu compendrer, amich Pijoan, hi ha en aquest projecte de cessió que sols ha mogut a fer les vostres seguides amonestacions y la dificultat de poguer mantenir decorosament per mon compte una biblioteca com aquesta, mon desitx de contribuir a la obra de cultura que generosament esteu promovent a Barcelona y l’amor de bon ciutadà que sempre he tingut per vostra bona terra.
Vostre affm.
Angel Aguiló - 4 juliol 1907”

[1430/1-2] 1907, setembre 27 Dictamen acord de l’Institut d'Estudis Catalans proposant a la Diputació de Barcelona l’adquisició de la Biblioteca Aguiló.
Manuscrit. Signat per J. Massó i Torrents i M.S Oliver. (19 folis).

[1430/1-3] Barcelona, Palau de la Diputació, 1908, gener 27
Acord de compra de la Biblioteca Aguiló, signat entre L’Institut d'Estudis Catalans i Àngel Aguiló, fill i hereu de Marià Aguiló Fuster.
Manuscrit. Signat per Antoni Rubió i Lluch, Enric Prat de la Riba, J. Puig i Cadafalch, G.M. de Brocà, Josep Pijoan, Pere Corominas, Miquel S. Oliver, Joaquim Miret i Sans, J. Massó i Torrents i Àngel Aguiló. (2 folis).

[1430/1-4]
Barcelona, Palau de la Diputació – 1908, juliol 4
1. Acta del lliurament d’una part dels llibres Aguiló a l’IEC i de la meitat del seu preu a Àngel Aguiló.
Els secretaris redactors presenten la llista de llibres de la Biblioteca Aguiló i, segons l’acord firmat anteriorment, Àngel Aguiló rep 50.000 pessetes. Per part seva, lliura a l’IEC un cançoner i dos edicions incunables del Tirant lo Blanch, comprometent-se a entregar la resta dels llibres abans del 18 de juliol d’aquell any.
Manuscrit. Signatures d’Antoni Rubió i Lluch, Enric Prat de la Riba, J. Puig i Cadafalch, G.M. de Brocà, Josep Pijoan, Pere Corominas, Miquel S. Oliver, Joaquim Miret i Sans, J. Massó i Torrents, Àngel Aguiló, Jordi Rubió i Balaguer i Ramon d’Alòs i de Dou. (2 folis).

2. Inventari de la Biblioteca Aguiló.
Llistat de les 4.186 obres que formen la biblioteca.
Manuscrit. Signatures de Prat de la Riba, Antoni Rubió i Lluch, Jaume Massó i Torrents, Josep Pijoan i Àngel Aguiló. (41 plecs dobles).

[1430/1-5]
Barcelona, Palau de la Diputació – 1908, setembre 11
Acta de compliment de l’acord d’adquisició: Àngel Aguiló ha rebut de l’IEC la segona part de la quantitat que se li va prometre i l’arxiver de l’Institut, J. Massó i Torrents, ha rebut la totalitat dels llibres que figuraven a l’inventari.
Manuscrit. Signatures d’Antoni Rubió i Lluch, Josep Pijoan, Pere Corominas, Miquel S. Oliver, Joaquim Miret i Sans, J. Massó i Torrents, Jordi Rubió, Ramon d’Alòs i Àngel Aguiló. (2 folis)

[1430/1-6] - (s.d.) Esborrany d’inventari de Jordi Rubió i Balaguer, a excepció dels últims 18 números que són escrits de mà de Jaume Massó.
Manuscrit. Una nota final de Massó diu: “Promet entregar quan els trobi Consolat de Mar – Rosembach – 1518 i Consulado de Mar, traducció castellana, València 1534” (29 folis dobles)

[1430/1-7] - (s.d.) Llista manuscrita de 28 números de l’inventari que es troben en falta. (1foli)

[1430/1-8] - (s.d) Esborrany d’una carta de Guillem M. de Brocà, reclamant a Àngel Aguiló els llibres que falten, especialment els dos Consolats de Mar. (1foli)

[1430/1-9] -1909, agost 3 - Carta original d’Àngel Aguiló assegurant que els dos Consolats ja eren perduts abans dels tractes amb l’Institut, que ell ja s’havia compromès a donar-los a l’IEC si els trobava, i que no s’haurien d’haver inclòs a l’inventari general. (1foli)

[1435/2 ] -1913, gener - Jaume Massó i Torrents. La Biblioteca de Catalunya entre 1907 i 1911.
Manuscrit. (28 folis)

“ Recort – Era’l dia 23 de juliol de 1908 que va entrar la biblioteca Aguiló al nostre local. L’Institut d’Estudis Catalans no posseïa sinó tres cossos de llibreria per instalar-la en la sala que més tard, per la seva encertada decoració, hem anomenat blava . En els mobles ni hi havia encara els batents de tela metàlica que ara tenen y la sola mida de protecció per aquells llibres que haviem près va ésser forrar de planxes de ferro la única porta que llavores donava accés a la sala y que constituïa (de moment, tatxat) en aquell temps tot el nostre local. Les demès dependències estaven en obres y encara més àdhuc en aquella sala (inclosa, tatxat), els balcons del pis on havia estat la fiscalia se substituïen per finestres y, per les obertures que contínuament badaven y pels operaris que entraven y sortien a tot’hora, se podia ben dir que la llibreria que acabava d’entrar y que formava el primer nucli important de la futura Biblioteca de Catalunya, estava a la bona-de-Déu.
A mi’m donaven assalt tota mena de temors y dubtes que varen traduir-se, aquell dia que haviem entrat a la vora de cinc mil llibres, en quedar-me entre ells fins a les dotze de la nit y en tornar-hi l’endemà desde las sis del matí. Més tard, y fent el nostre porter el sacrifici de dormir en aquella sala, adquirit el quasi convenciment de que’ls llibres no perillaven, una certa tranquilitat va renéixer en mi; però, durant aquelles llargues hores de nit i de matinada passades allí, va vagar-me pensar sobre lo que podia arribar a ésser la biblioteca nacional de la nostra terra; diverses circumstàncies concorrien per entregar-se als més afalagadors optimismes y, per augurar-li en molt poc temps, una creixença veritablement extraordinària. Feia bo d’entregar-se a dolces divagacions davant d’aquells milers de llibres que havia hagut de tenir un per un a la mà per dugues vegades: una al pendre l’inventari a casa l’Àngel Aguiló; la segona aquell dia al comprobar l’entrega. Alguns d’ells m’eren antigues coneixences del temps de D. Marian que’m convidaven prou amigablement a fantasiar sobre’l fet de veure’ls allí reunits y la manera com poguessin ésser utilitzats més profitosament y (ràpida, tatxat) aviat pels estudiosos. I, tot esgranant-se les hores, compareixien els records de viatges, d’estudis, de lectures, y les observacions y les idees se m’anaven ordenant y prenien còs. Ara les apunto, les poso al dia y les presento reunides, suplicant que tot lo que hi dic sigui pres amb el mateix bon desig amb què ha sigut redactat perquè solament m’anima la confiança en la constant millora d’aquest establiment en el qual hem vist entrar el primer llibre”.