Aquest era el títol de l’exposició que s’havia projectat per l’estiu i que finalment no podrem mostrar-vos. La idea era exhibir alguns documents gràfics on es veiés la transformació que moltes zones de Barcelona van patir, principalment, arran la construcció de l’Eixample.

Algunes de les idees que hi havia per a l’exposició incloïen dedicar una vitrina a l’Exposició Universal del 1888, que va transformar completament la zona del parc de la Ciutadella i una altra a l’Exposició Internacional del 1929, que va canviar l’aspecte de la muntanya de Montjuïc i el seu entorn.

També teníem previst dedicar altres vitrines a diversos barris de la ciutat. Però per aquest article, finalment ens hem centrat en dos exemples significatius: la Casa Gralla i la Plaça de Catalunya, ambdós situats a prop de la seu del carrer Hospital de la BC.

La Casa Gralla

La nostra inspiració per preparar aquesta exposició va arribar en assabentar-nos de la història de l’edifici que es coneixia com a Casa Gralla. Se sap que la casa pertanyia a la família Desplà des del segle XIV, família que a principis del segle XVI es va unir amb els Gralla i van dur a terme una important reforma de l’edifici, afegint-li, molt probablement, la façana renaixentista que acabaria donant-li un aire característic al carrer de Portaferrissa, on era situada la casa.

Més endavant la casa la van heretar els Aitona, i finalment, va arribar a mans dels Ducs de Medinaceli. A mitjans del segle XIX, però, l’edifici es trobava en molt mal estat per haver patit els bombardejos de la primera guerra carlina. Això, lligat a la necessitat de dotar al casc antic de carrers més ventilats, i als interessos immobiliaris en la zona van dur, l’any 1856, a l’enderrocament de l’edifici, obrint, així, un carrer que unia el de Portaferrissa amb Canuda: el carrer del Duc de la Victòria.

Van ser moltes les veus que es van alçar en contra de la desaparició d’aquest edifici emblemàtic de la ciutat. I fins i tot, es va especular amb la possibilitat de deixar en peu la façana, amb la seva impressionant porta, emmarcada per dues columnes corínties i molt ornamentada, com a entrada d’un passatge comercial. Però finalment tot va desaparèixer.

Algunes parts de la casa, però, es van desmuntar amb la intenció de ser reconstruïdes a un altre indret. La façana, per exemple, va ser adquirida per Josep Xifré Downing amb la idea de refer l’edifici a la seva finca de Sant Martí de Provençals, projecte que finalment no es pogué portar a terme.

Pel que fa al pati, va ser adquirit pel marquès de Brusi, i va estar a la finca que els Brusi tenien a Sant Gervasi fins el 1964, any en què es va construir la Plaça Molina, que va afectar la finca. L’any 1994, el fundador d’una empresa de seguretat privada va trobar les pedres del pati en un antiquari i les va adquirir per a la seu que aquesta companyia té a l'Hospitalet de Llobregat.

[1]

Igualment, altres elements decoratius de la casa es van escampar per diversos edificis, i alguns arquitectes van fer servir el desaparegut palau renaixentista com a inspiració per a nous dissenys, com va fer Puig i Cadafalch a la Casa Serra.

La Plaça de Catalunya

La Plaça de Catalunya és, ara com ara, un dels llocs més emblemàtics de Barcelona i, curiosament, un dels que ha patit més canvis i remodelacions al llarg de la seva història.

Cap a mitjans del segle XIX, on ara hi ha la Plaça de Catalunya hi havia una esplanada que coincidia amb una de les portes de la muralla de la ciutat. Quan aquesta muralla va ser enderrocada, el lloc ja s’havia convertit de manera natural en un punt de trobada de les principals vies que conduïen a les viles dels voltants.

La plaça apareix als plànols de futurs projectes urbanístics de l’Ajuntament des del 1865, però no es va inaugurar oficialment fins el 1927, és a dir, 62 anys més tard.

En el pla de Cerdà mai no es va projectar aquesta plaça. Per a ell, el centre hauria d’haver estat a la Plaça de les Glòries, confluència de les noves artèries de la ciutat. Però potser per l’oposició que en certs sectors va despertar aquest pla, i per la pressió popular, la idea de fer allà una plaça es va acabar imposant.

El perquè va ser tan complicat el naixement d’aquesta plaça és una història complexa que inclou alguns concursos municipals, diversos projectes, expropiacions, plets i interessos comercials que han estat objecte de més d’un llibre. Al llarg dels anys, el tema de la plaça també va omplir uns quants diaris i revistes. L’esquella de la Torratxa, per exemple, li va dedicar moltes pàgines, i Tísner també va escriure alguns articles a La Vanguardia sobre el tema.

La qüestió és que tot i aparèixer als plànols consistorials, en aquells 62 anys, la plaça es va omplir d’edificacions de caràcter divers, des de cafès com “La pajarera” a teatres com “El Dorado”. Locals que tot i el seu caràcter efímer,  van marcar una època.

L’any 1902 es va construir a la cantonada nord-oest de la plaça amb el Passeig de Gràcia l’Hotel Colón. Aquest hotel té el seu origen en un Café del mateix nom que estava a la Rambla del Mig i que després es va traslladar a la part nord de la Plaça de Catalunya i es va anar ampliant fins a esdevenir el mític hotel.

Finalment, el 2 de novembre de 1927, aprofitant una visita reial a Barcelona, la plaça va quedar inaugurada, amb un aspecte general semblant al que té ara.

De tota manera, tot i que el disseny d’aquesta plaça ha estat sempre controvertit, sobre tot per la manca d’uniformitat en les construccions que l’envolten, Barcelona no es pot imaginar sense la Plaça de Catalunya.

Maria Sadurní
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

NOTES

[1] Fotografia a: Urbano, J. La Casa Gralla: el periple d'un monument. Barcelona: Museu d'Història de Barcelona, 2016, p. xx.

BIBLIOGRAFIA

Duran i Sanpere, A. (1934). “Historia de Barcelona: el ejemplo de la Casa Gralla”. La Vanguardia, núm. 21.902 (20 de maig), p. 5. 

Garriga, J. (2004). “La peripècia de la casa Gralla i un quadern d’Elies Rogent de 1856”. Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi [en línia], vol. 18, p. 211-3. Disponible a: https://www.raco.cat/index.php/ButlletiRACBASJ/article/view/219447 [Consulta:  15-07-2020].

Graupera Graupera, J. (2019). La família Desplà-Gralla com a promotors d'art (segles XIV al XVI). [Argentona]: La Comarcal. Top.: 2019-8-18456.

Miralles, F. (1987). Plaça Catalunya [del 22 de setembre al 11 d’octubre del 1987]. Barcelona: Sala de Cultura Caja de Madrid. Top.: 2019-8-8762.

Urbano, J. (2016). La Casa Gralla: el periple d'un monument. Barcelona: Museu d'Història de Barcelona. Top.: 2017-8-C 15/11.