L'Exlibris
Sovint trobem en els llibres un seguit de marques que ens permeten identificar-ne l’autoria o que poden tenir una finalitat comercial: marques d’aigua, d’impressor, d’editor o d’enquadernador; en altres ocasions poden servir per a reconèixer-ne el posseïdor: l’exlibris.
L’exlibris és una marca del propietari del llibre; pot ser manuscrita, o impresa en una etiqueta o en un segell.
L’exlibris manuscrit es troba tant en documents anteriors a la impremta com en documents actuals. En els llibres de text en particular, hi trobem sovint, a part de la signatura autògrafa, una jaculatòria. Existeixen diverses fórmules que s‘usen en diferents idiomes; una de les més comunes en català era:
El paper és de roba
La roba de fil
El fil de cànem
El cànem de terra
La terra de Déu
I aquest llibre és meu
Els exlibris tenen forma d’etiqueta on consta el nom del propietari i, freqüentment, una vinyeta al·legòrica. Generalment es fan en mida petita per tal de poder-los enganxar a la part interna de la tapa del llibre.
Els més antics són heràldics; és a partir del segle XX, amb el modernisme, que se’n generalitza la utilització i, en molts casos, deixen de ser un objecte d’ús i esdevenen objectes d’intercanvi entre col·leccionistes.
![Ysabel Fernandina de Borbon, [ca. 1850] Litografia](/var/bnc_site/storage/images/media/images/015ant/1151291-1-cat-ES/015ant_large.jpg)
Ysabel Fernandina de Borbon, [ca. 1850] Litografia
Alexandre de Riquer Ex-libris Eugeni Ors, 1902 Fotogravat
Josep Triadó Mayol Exlibris Jorge Monsalvatje, 1904 Aiguafort
A la Secció de Gravats de la Unitat Gràfica de la Biblioteca, s’hi conserven molts exlibris; alguns han arribat independentment i d’altres, en forma de col·lecció. En aquest darrer cas, s’han conservat tal com havien estat reunits pel col·leccionista individual (Vindel, Miracle, Vallina, Carreras, etc.) o institucional (AEB, Asociación de Exlibristas de Barcelona; Biblioteca Bergnes de las Casas i Biblioteca de Catalunya).
Aquests exlibris es troben al catàleg, entrats un per un. Darrerament, però, s’han començat a fer reculls per les peces que no són gravats nobles o que no són gaire destacables des del punt de vista gràfic i/o artístic.
Existeixen altres variants de les marques de propietat en el llibre, com el super-libris, que s’aplica a l’enquadernació (tapa del llibre); l’ex-biblioteca, generalment usat per a una institució; l’ex-dono, per a identificar els llibres d’una donació, o l’ex-musicis, per a llibres de música o documents sonors.
Roser Pintó Fàbregas
Unitat Gràfica
Facebook de la biblioteca Twitter de la biblioteca Flickr de la biblioteca Tagpacker de la biblioteca Canal Youtube de la biblioteca Pinterest de la biblioteca Instagram de la biblioteca