Els escacs són un joc de taula que disputen dos contrincants amb trenta-dues peces movibles sobre un escaquer, consistent a intentar fer mat al rei contrari, segons unes normes establertes[1]. Utilitzem l’expressió “escac i mat” per a indicar que el rei està amenaçat i no té escapada, en aquest moment es dona la partida per finalitzada.

Tot i que l’origen dels escacs és incert, hi ha diverses teories que apunten que la seva invenció va tenir lloc en algun punt entre l’Índia i Pèrsia, cap al segle VI de la nostra era.

A Catalunya, la primera referència de la possessió d’un joc d’escacs la trobem al segle XI, dins del testament del Comte d’Urgell, Ermengol I. En un fragment del document es llegeix “et ad sancti egidii cenobii ipsos meos schacos ad ipsa opera de ecclesia”, que traduït vindria a dir: I [dono] al monestir de Sant Egidi – molt  possiblement fa referència a l’Abadia de Saint-Gilles-du-Gard, en el Llanguedoc oriental – aquells meus escacs per a les obres de l'Església.

El primer text escrit en català sobre els escacs del qual tenim coneixement és un manuscrit del segle XV, escrit originalment en  llatí  pel frare dominic Iacobi de Cessolis, titulat Liber  de moribus  hominum et officiis nobiliumsive super ludo scacchorum o De les costumes dels homens e dels oficis dels nobles, sobrel  joch dels escachs, de la qual se’n conserven cinc còpies. La primera notícia que es té d’aquest manuscrit és l’inventari de bens del Rei Martí I L’humà,  on es descriuen fins a sis llibres dedicats als escacs.  L’apunt de l’inventari, conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, diu: "Un altre libre appellat dels Schachs en cathala scrit en paper ab posts de paper engrutades e cuberta de cuyro vert ab dos tancadors de bagua lo qual comença en vermello "Comenza lo prolech" e en lo negre "Amonestat per pregarias" e faneix "en los segles de los segles amen".

Gràcies a l’esforç del bibliòfil i erudit Ramon Miquel i Planas, que es va dedicar a fotografiar els manuscrits i els impresos catalans dipositats en biblioteques i arxius, a la Biblioteca de Catalunya es conserva la reproducció d’un manuscrit que va desaparèixer durant la Guerra Civil. El manuscrit en qüestió és Scachs d’amor, escrit en el darrer terç del segle XV pels valencians Francesc de Castellví, Narcís Vinyoles i Mossèn Fenollar[2]. Aquest document, que es conservava a l’Arxiu de la Reial Capella del Palau de Barcelona, més conegut com l’Arxiu del Palau-Requesens[3], reprodueix una partida d’escacs, la primera coneguda amb regles modernes. El poema, de 64 estrofes – tantes com caselles té el taulell d’escacs – es va escriure alternativament entre Castellví i Vinyoles, Fenollar era l’àrbitre de la partida.

Malauradament, no va tenir la mateixa sort l’incunable d’origen valencià Llibre de jochs partitis dels schachs en nombre de 100...  escrit per Francesch Vicent l’any 1495. Segons Konrad Haebler, l’únic exemplar del qual es tenia coneixement estava a la Biblioteca de Montserrat i va desaparèixer durant les guerres napoleòniques. A aquest mateix autor se li atribueix l’autoria de dos altres manuscrits similars trobats a Itàlia, concretament a Cesena i Perugia. 

Reproducció de les dues primeres pàgines de Scachs d’amor

De la mateixa època que el manuscrit Scachs d’amor  és el llibre imprès Repeticion de amores e arte de axedres con cl iuegos de partido, de Luis Ramírez de Lucena. Aquest incunable, imprès  a Salamanca aproximadament l’any 1497 per Leonardo Hutz i Lope Sanz, està format per dues obres totalment diferents. Mentre en els primers folis trobem un escrit sentimental de caràcter burlesc, a  partir del  foli 35 comença  el tractat del  joc dels escacs amb  150 partides.

Portada i foli 51v de l'incunable Repetición de amores e Arte de  Axedres

La biblioteca va incorporar diversos llibres i revistes d’escacs  en els seus primers anys d’existència, però fou l’any 1940 quan es va incrementar substancialment la col·lecció.  Mercedes Borrell, viuda de Josep Paluzie i Lucena, feia donació a la Biblioteca de Catalunya de 728 llibres i revistes de la col·lecció d’escacs que el seu marit havia recollit al llarg de la seva vida. Juntament amb la col·lecció d’impresos ingressaren a la biblioteca els papers relatius a la col·lecció d’escacs, que inclouen manuscrits d’obres i còpies de textos, problemes d'escacs, retalls de premsa sobre jugades, concursos d'escaquistes i correspondència.

Josep Paluzie i Lucena era fill de l’editor de llibres i material escolar, Faustino Paluzie. Va estudiar enginyeria industrial, però a la mort del seu pare es va fer càrrec de la direcció de l'editorial. Va  dirigir el negoci familiar fins a l’any 1922, quan va haver de donar fi a aquesta activitat per raons de salut. Des de ben petit el seu oncle li ensenyà a jugar als escacs i va practicar amb grans mestres com José Maria Baquero o José Tolosa, qui l’inicià en el plantejament de problemes. Va ser l’encarregat de la secció de problemes d’escacs de la revista barcelonina La Ilustracion Artística des del 1896 fins al 1916.

   Josep Paluzie [ca.1900] [4]                                        Ex-libris  Col·leccióVallina v.3 p.27-3

Paluzie va escriure diversos llibres d’escacs com el Manual de ajedrez para uso de los principiantes en tres volums, un llibre de problemes en esperanto, Sesdek Sakproblemoj o el manuscrit Flores del ajedrez español, del qual només hi ha dos exemplars, un a la Biblioteca Nacional de España i el que es conserva a la Biblioteca de Catalunya. També va escriure diversos articles sobre escacs en revistes internacionals com Deutsche Schachzeitung, La Stratégie : journal d'échecs, Our Folder : the Good Companion Chess Problem Club International o Wiener Schachzeitung : organ des Wiener Schach-Club.

Arran d’aquesta important donació, l’any 1943 la biblioteca organitzà una exposició bibliogràfica sobre escacs amb els exemplars de la col·lecció Paluzie.

   Sesdek Sakproblemoj Esc-8-220                                      Catàleg de l’exposició SL 01 (460) Bib 8

Però a la Biblioteca de Catalunya no només es conserven llibres i revistes sobre escacs. A les gravacions de Radio Barcelona -l’arxiu  d’aquesta emissora va ser dipositat a la biblioteca l’any 1994- es poden consultar algunes entrevistes i rodes de premsa que es van fer a grans mestres internacionals d’escacs, com Gary Kaspárov, Anatoli Kárpov, Victor Korchnoi o el mallorquí Arturo Pomar.

L’any 2010 la Biblioteca de Catalunya va iniciar l’activitat “Llegim al jardí” amb l’objectiu de donar un ús cultural als jardins de Jordi Rubió i Lluch. Dos anys més tard, a més del préstec i intercanvi de llibres, lectura de premsa diària i altres serveis, es varen incorporar uns escacs gegants i un joc de dames.

Jordi Armengol
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

Bibliografia

Baraut, C. “Els documents, dels anys 981-1010, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell”, Urgellia, III (1980), doc. 300, pp. 131-132. https://cataleg.bnc.cat/record=b1143363~S13*cat

Diccionari d'història de Catalunya. Barcelona : Edicions 62, 1992. https://cataleg.bnc.cat/record=b1033659~S13*cat

Haebler, Konrad. Bibliografía ibérica del siglo XV : enumeración de todos los libros impresos en España y Portugal hasta el año de 1500. La Haya : Martinus Nijhoff ; Leipzig : Karl W. Hiersemann, 1903-1917. Pàg. 328-329 https://cataleg.bnc.cat/record=b1088531~S13*cat

[1] Termcat, Centre de terminologia. Diccionari de jocs i joguines [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/4/>

[2] La reproducció es pot consultar a la sala de reserva de la BC. Top: ARF Ramon Miquel i Planas capsa 12/1

[3] Actualment el fons es conserva a l’Arxiu Nacional de Catalunya http://anc.gencat.cat/ca/detall/noticia/Noticia_PalauRequesens

[4] Cleveland Public Library Digital Gallery https://cplorg.contentdm.oclc.org/digital/collection/p4014coll20/id/126