Des de l’aparició de la impremta al segle XV, els mitjans escrits han estat l’instrument fonamental de la difusió de la informació. A partir del segle XVI apareixeran una sèrie de documents de caire històrico-polític, coneguts com a plecs solts – la seva extensió, generalment, és de pocs fulls – amb l’objectiu de difondre texts literaris o històrics entre la població. L’any 1910, la Biblioteca de Catalunya n’ingressava, per donació d’Isidre Bonsoms, una col·lecció de 4.630, referents a esdeveniments de la història de Catalunya. Actualment se’n conserven més de 22.000.

Paral·lelament, a partir del segle XIX van començar a aparèixer pamflets o fulls volants, en la seva majoria reivindicatius, que es repartien o es llançaven a l’aire, d’aquí el nom de volants.

Els fulls volants són documents efímers, impresos en paper generalment d’un sol full, pensats com a mitjà d’informació massiva. No són concebuts amb la idea de perdurar en el temps ja que han estat creats per al seu consum immediat, no per a la seva conservació, ni per a la posteritat. Avui dia, aquests documents han esdevingut fonts històriques legítimes, i els historiadors els utilitzen per corroborar les seves investigacions.

A les biblioteques, aquests documents, habitualment eren rebutjats. A les dècades dels 60-70 del segle passat, el volum de fulls que circulaven es va incrementar exponencialment per a difondre el missatge antifeixista.

Serà a partir d’aleshores quan, amb l’afany de recollir la producció bibliogràfica catalana, el personal de la Biblioteca de Catalunya va veure la necessitat d’agrupar aquesta documentació. Els fulls ingressaven majoritàriament per donació, en molts casos de manera anònima, però també eren recollits directament del carrer pel mateix personal.

Tot i que en menor mesura, un altre canal d’entrada d’aquesta documentació a la biblioteca són els fons personals (Jordi Carbonell, Joan Estelrich o Federico Arcos, per citar-ne alguns). En ells se’n poden trobar de fulls volants i, en alguns casos, duplicats. En un altre moment, aquests duplicats s’eliminarien, però actualment se’ls dona una segona vida incloent-los dins la col·lecció de fullets polítics.  Per identificar-los, s’ha afegit al document l’acrònim que la biblioteca assigna a cada donant. D’aquesta manera es pot identificar la provinença del document en tot moment. 

És una col·lecció no exhaustiva però sí significativa que ha de servir per a l’estudi dels moviments socials, culturals i dels canvis polítics a Catalunya dels segles XIX i XX.

Tot i que estava disponible per a la seva consulta des del mateix moment que es van aplegar, pocs investigadors eren coneixedors de l'existència d'aquesta col·lecció. A més, no estava descrita, fet que dificultava la localització dels documents. Gràcies al treball d’un becari i de diversos alumnes de pràctiques, es va fer una primera actuació i es van llistar els documents de cada capsa. La descripció es limitava a la transcripció dels epígrafs, si eren significatius, i també les primeres paraules que els seguien quan no se’n copsava el sentit; quan no hi havia epígraf es transcrivien les primeres paraules significatives del text.

Tanmateix, ens vàrem adonar que no identificàvem amb claredat cadascun dels documents, ja que molts d’ells tenien títols iguals o similars. No hi havia altra opció que afegir a cada registre, sempre que fos possible, l’autor del document. Això va implicar revisar els documents un per un. Aquells que no tenien autoria o que era impossible d’assignar-li es van marcar com a “no identificat”, aproximadament un 10% del total.

Aprofitant que s’havien identificat la majoria dels documents, en l’inventari s’hi va afegir un índex de persones, associacions, entitats i partits polítics perquè fos més fàcil la seva localització. Aquesta darrera revisió va ser útil per a intercalar documentació nova i detectar-hi duplicats.  

Actualment la col·lecció està formada per 38 capses i una carpeta, amb més de 10.600 documents. Hi ha pamflets i fulls volants de caire polític, social, cultural i econòmic, vagues i manifestacions laborals i propaganda electoral – anterior i sobretot posterior a la dictadura franquista – actes culturals i educatius de diferents entitats i institucions catalanes i espanyoles, des de l’any 1823 fins 2012. També s’hi ha inclòs documentació de partits polítics i paperetes de votació dels diferents processos electorals.

L’ordenació s’ha mantingut, tal i com es van començar a recollir, de forma cronològica. En alguns casos s’han fet excepcions per no trencar la integritat del conjunt de documents, com en el cas d’impresos sobre l’Abat Escarré. De cada document se n’han conservat com a màxim 3 exemplars.

A partir de la documentació recollida, un cop s’ha descrit i ordenat, podem pensar que l’època de menys activitat va ser des de l’inici de la Guerra Civil i la instauració a Espanya del règim autoritari del franquisme fins a principis de 1960. Per altra part, el període amb més documents es correspon amb el període de la transició. Malgrat que durant la dècada dels 60-70, la lluita sindical i les protestes dels moviments antifeixistes i els estudiantils van incrementar la seva activitat, alguns fets, com les eleccions generals de 1977, l’aprovació de la constitució de 1978 i les eleccions generals i municipals i l’aprovació de l’Estatut de 1979 – la participació va ser molt alta en la majoria dels comicis – van fer augmentar considerablement la propaganda electoral i en conseqüència la aparició de nous impresos.

Actualment, la societat té la necessitat de trobar qualsevol informació en qüestió de segons, el que es coneix com la cultura de la immediatesa. Estem abocats a la cultura de la immediatesa. Amb el progrés tecnològic i l’aparició d’Internet, la comunicació de la informació ha evolucionat ràpidament i, fruit d’aquesta evolució, han aparegut nous mitjans de comunicació. Malgrat els intents d’algun grup polític d’utilitzar els fulls volants per fer reivindicacions i convocar la població, les xarxes socials han esdevingut un dels principals sistemes de comunicació de masses; conseqüentment els mitjans tradicionals – la radio, la televisió i la premsa escrita – s’han vist afectats negativament. Però no només la informació oficial i periodística s‘ha vist afectada pels canvis tecnològics, sinó també els canals de comunicació no convencionals.

En conclusió, és una col·lecció important per la tipologia i l’època en què es va originar però que difícilment creixerà amb documents recents, perquè avui dia, rarament s’utilitzen aquests mitjans per comunicar-se.

Jordi Armengol
Reserva Impresa i Col·leccions Especials