You are at: Home / BC Blog / Cent anys després, mirant al futur


Right menu

Archive

Mo Tu We Th Fr Sa Su
  1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31      

Tags



Cent anys després, mirant al futur

El 28 de maig de 2014 donàvem el tret de sortida a la commemoració de la Biblioteca de Catalunya, que feia cent anys que era oberta al públic.

Aquests darrers 365 dies hem procurat posar una mica més l’èmfasi en aquest paradigma de servei traslladat al segle XXI. Si el 1914 el fet que la Biblioteca de Catalunya inclogués als seus estatuts el préstec de documents era un esdeveniment socialment innovador, avui en dia, per democratitzar l’accés a la cultura remarquem la necessitat  de proporcionar accés virtual gratuït als continguts. Si el 1914 es feia palesa la voluntat del govern de dotar Catalunya de biblioteques, tant de caràcter d’investigació com de divulgació i formació, per fer accessible la cultura al poble, ― el que es debatia llavors era quina era la prioritat, tal com manifestava la coneguda polèmica “biblioteca científica vs biblioteques populars” que van mantenir Eugeni d’Ors i Lluís de Zulueta l'any 1910 als diaris de l'època― avui, les biblioteques públiques i la biblioteca nacional són serveis consolidats que han esdevingut mitjans essencials perquè el coneixement sigui a l’abast de tothom.

Tanmateix, la societat, en els àmbits instrumentals, socials i econòmics és i continuarà sent canviant. Els públics potencials que volen tenir accés a la informació i els canals per fer-ho s’han diversificat, amb audiències sovint allunyades dels mitjans tradicionals sobre els quals les institucions culturals hem posat l’èmfasi durant anys. La bretxa digital existeix, i no només pel fet de la desigualtat d’accés a les tecnologies o per l'analfabetisme digital, sinó per l’heterogeneïtat de la manera de consumir la informació. Tot ha evolucionat ràpidament: continguts, instruments i expectatives dels múltiples perfils d’usuaris que sovint reclamen ser creadors i protagonistes i no tan sols  receptors/consumidors.

A la Biblioteca de Catalunya, en aquest sentit, i especialment aquest any, hem procurat fer els usuaris còmplices i col·laboradors actius de les nostres propostes. Hem creat a la web de la biblioteca un apartat dedicat al centenari amb el desig d'oferir un aparador públic que expliqui d’una manera molt gràfica la història dels primers anys de la Biblioteca. Hem convidat els usuaris a jugar amb nosaltres a través de les xarxes socials, hem intensificat les conferències, presentacions, exposicions i concerts ―realitzats en molts casos en col·laboració amb altres institucions i agents de la vida cultural catalana― entre els quals el concert del centenari. També hem posat en marxa iniciatives de participació ciutadana com ara els projectes Fem memòria i Transcriu-me i hem editat La Biblioteca nacional de Catalunya, una publicació d'alta divulgació, a tall de guia, adreçada al gran públic. En definitiva, un conjunt d'activitats per incrementar la visibilitat de la biblioteca com a institució nacional, per potenciar el sentit de pertinença en la societat i per donar a conèixer la riquesa de la col·lecció patrimonial que és testimoni de la nostra història.

La Biblioteca de Catalunya, com a servei nacional obert al públic, finalitza el seu centenari, però les celebracions a l'entorn del món bibliotecari continuen. El 1915, com a part del projecte de la Mancomunitat, es creava l'Escola de Bibliotecàries ―de la qual la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB és hereva― per formar les professionals que havien de tenir cura de les biblioteques. El mateix any, s'aprovava el projecte d'Eugeni d'Ors[1] per a la creació de la xarxa de biblioteques populars, ja que, com va dir Enric Prat de la Riba  al seu discurs de presa de possessió com a president de la Mancomunitat el 1914: “... que no hi hagi ni un sol Ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, les seves escoles, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera".[2]

Amb la mirada de cent anys després, celebrem l'Any de les Biblioteques, uns equipaments que, malgrat els esdeveniments històrics del segle XX que van marcar i frenar aquell impuls inicial de la Mancomunitat, són un actiu a l’alça.

 

Llarga vida a les biblioteques! 

 

Eugènia Serra
Directora

 

1.  Projecte d'acord sobre la instal·lació a Catalunya d'un sistema de biblioteques populars. Aprovat l'11 de maig de 1915. Publicat al Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, 2 (1915), p. 122-130. Disponible a: ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues). https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1103041  

2,  Publicat a La Veu de Catalunya, edició del matí, 7 d'abril de 1914, p. 4. Disponible a ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues). https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1245177 

Comments