Hermenegildo Miralles, Arts Gràfiques i Enquadernació

Dades generals de l'exposició

Dins del marc històric de les arts gràfiques catalanes de finals del segle XIX i principis del segle XX, l'exposició contempla dos dels vessants més importants de l'obra de n'Hermenegildo Miralles: l'Enquadernació Artística i Industrial i les Arts Gràfiques aplicades a les Arts Decoratives amb l'exemple de les seves rajoles d'imitació.
 
Ens situem en un context de canvis tècnics, industrials i socials que esdevindran bàsics en la formació de les arts gràfiques catalanes i en un període de canvis artístics rellevants. Moviments com la Renaixença, l'Esteticisme i el Modernisme no haurien estat possibles sense les innovacions que la indústria gràfica creà durant aquests anys.

Enquadernacions artístiques

El renaixement de l'enquadernació artística a Catalunya vingué de la mà d'un notable grup de bibliòfils que, preocupats per la recuperació del patrimoni bibliogràfic, es dedicaren a la investigació, edició i compra de llibres antics catalans.
Al nostre País, la renaixent enquadernació des de 1890 fins a ben entrat el segle XX es caracteritzà per la imitació rigorosa dels estils clàssics, sense excloure l'aparició d'una decoració Modernista que mantingué el to característic d'aquest moviment artístic.
Del taller d'Hermenegildo Miralles varen sortir les més belles i perfectes enquadernacions del seu temps. El seu temperament actiu i innovador l'impel·lia sempre a avançar-se, i sabedor de la inexperiència del relligadors catalans en l'execució del daurat a mà, confià la direcció del daurat del seu taller, fins al 1922, a dos grans especialistes dauradors francesos Pierre Schultz i Pierre Guérin.
La majoria de les enquadernacions que presentem en aquesta exposició són obra de Pierre Guérin i d'Hermenegildo Miralles, i són fidels a les tendències europees dels moment, és a dir, als estils retrospectius. Són enquadernacions d'una execució impecable i un daurat perfecte. Aquestes enquadernacions, la majoria de les quals pertanyien a la biblioteca privada de Miralles, són una mostra del que llavors es feia a Barcelona. Destaquen les decoracions d'estil Modernista, que seran representatives d'una època de canvis i de llibertat decoracions concebudes dins les característiques de renovació de l'època, on els artistes que s'ocupen de l'enriquiment exterior del llibre tenen, sense dubte, ocasió de deixar córrer lliurament la seva fantasia.

El binomi Hermenegildo Miralles - Pierre Guérin durà gairebé deu anys, i avui podem gaudir, dins el catàleg d'enquadernacions de la Biblioteca de Catalunya, de la insuperable labor realitzada per tots dos, tant a nivell decoratiu com de composició i execució.
Per realitzar les enquadernacions d'estil retrospectiu, Hermenegildo Miralles realitzà viatges a les més prestigioses biblioteques d'Europa, per estudiar les enquadernacions artístiques més representatives. Un dels mètodes que féu servir per a la còpia d'aquestes enquadernacions fou el de calcar sobre paper, mitjançant el fregament d'una mina de grafit, els relleus que deixen sobre la pell de l'enquadernació els ferros de daurar. Durant un període documentat entre 1910 i 1915, Miralles recorregué les biblioteques més importants d'Europa i Espanya per calcar els ferros que després utilitzaria en les seves enquadernacions.
La Biblioteca de Catalunya conserva més de 400 calcs, alguns dels quals es presenten en aquesta exposició.
La majoria dels calcs, plantilles i projectes que es presenten en aquesta exposició i que es conserven a la Biblioteca de Catalunya, van servir per les enquadernacions que va encarregar per a ell mateix; destaquen les plantilles exactes d'enquadernacions antigues que féu servir per decorar els seus llibres moderns, editats durant la primera dècada del segle XX.

Enquadernacions industrials

Les enquadernacions industrials, en un moment de grans canvis socioculturals i de democratització de la lectura, esdevenen una manifestació artística seriada de gran necessitat. Artesania i industrialització hauran de conviure: l'activitat artesana té el valor d'haver estat fruit d'un treball més personal i la producció industrial, afegint-hi aquest treball ara col·lectiu en les figures de l'editor, l'il·lustrador, el gravador i l'enquadernador, farà arribar aquesta obra de creació a un públic més ampli. 

Malgrat els progressos, el sistema encara era artesanal, la qual cosa va originar l'aparició a Barcelona del fotogravat aplicat a les tapes del llibre, que permetrà accelerar encara més la producció i que esdevindrà motiu de la progressiva desaparició de la figura del gravador.
En muntar taller propi, la casa Miralles es convertirà en el gran taller de producció de tapes industrials, treballant principalment per a l'editorial Montaner y Simón. Per a aquesta editorial va enquadernar les anomenades edicions de luxe, com ara la Divina Comèdia, La Sagrada Bíblia, etc., i les edicions de petit format anomenades 'Biblioteca Universal'. El taller d'enquadernació editorial de Miralles, igual que els dels grans centres editorials com ara Leipzig, Berlín, París, Londres i Nova York, estava dotat de màquines que es movien principalment per força motriu com són les màquines de plegar, de cosir, de serrar lloms, de voltar lloms, cisalles per a tallar el cartó, guillotines per a tallar els talls, cilindres per a glasear**, premses pera setinar, volants d'estampar i daurar, etc.
 

 La Revista Hispania i altres edicions

La vessant editorial del Taller de Hermenegildo Miralles, exceptuant alguns àlbums de gran qualitat, com són Panorama nacional, A los toros i Montserrat, alguns llibres d'assaigs, catàlegs comercials, la seva col·lecció 'Biblioteca Miralles' i la Revista Hispania, no va esdevenir important dins el ram editorial de la seva època.
La Revista Hispania (1899-1902) s'edita en ple moviment Modernista, juntament amb altres grans revistes de l'època com són Hojas Selectas, El Gato Negro, Pluma y Làpiz, La Ilustración Artística, les tapes de la qual es feien al taller de Miralles, Quatre Gats, Pel + Ploma, Luz, la revista modernista per excel·lència, i Álbum Salón, una de les revistes de gran format més luxoses de l'època.
El primer número de la revista Hispania surt l'1 de gener de 1899, 'consagrada a las Artes y a las Letras'. Serà una revista mensual, malgrat que a l'abril del mateix any, esdevé quinzenal. Apareixen, com a propietari i editor Hermengildo Miralles; com a director literari Ezequiel Boixet i com a directors artístics Francesc Miquel i Badia i l'artista Josep Pascó. Al novembre de 1902, des de les pàgines de la revista, Miralles s'acomiada dels lectors i subscriptors, traspassant la propietat i la direcció artística a Aleix Clapés. La seva edició va durar doncs, 4 anys, durant els quals, va presentar una decoració eclèctica, depenent dels artistes que varen col·laborar a l'edició de cada número. El seu àmbit de referència va ser el català, malgrat estar escrita en castellà, per aconseguir un major públic, normalment femení i modern.
 
Enquadernació Industrial de la Revista Hispania (1899-1902), editada per Miralles. La portada és un disseny de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

Les Arts Gràfiques al servei de les Arts Decoratives

El taller d'Hermenegildo Miralles, 'El Señor de las Artes Gráficas', com l'anomenaven, esdevindrà exemple de taller de gran qualitat, on es van realitzar tot tipus de treballs gràfics: tapes per a enquadernacions industrials, joguines de paper, manipulats, bisellats, imitacions de brodats i teixits en paper, cartells, impresos dels més variats, litografies, fototípies, fotogravats, fotografies, zincografies.
En aquest sentit, Miralles inventà les rajoles d'imitació, fetes per un procediment patentat per ell mateix, que abaratí la possibilitat de la decoració de luxe. La qualitat d'aquestes rajoles, elegants i distingides, farà que arquitectes de gran renom, com ara Gaudí i Puig i Cadafalch, les facin servir per decorar alguns dels interiors que varen realitzar. La decoració d'aquestes rajoles imita els elements hispanoàrabs, les majòliques castellanes i catalanes antigues, amb relleus i reflexos metàl·lics i també incorpora motius modernistes.
Les principals obres d'aquests arquitectes, que contenen aquests productes van ser: El Bar Torino per part de Gaudí i Puig i Cadafalch, La Casa Vicens per part de Gaudí, l'Hotel Terminus per part de Puig i Cadafalch, i el Gran Hotel Colon, d'Andrés Audet. Jugà un paper molt important el dibuixant Carles Llobet i Busquets, que va ser empleat per Miralles el 1896 per dibuixar i pintar projectes litogràfics per a plafons, rajoles i plats decoratius que, reproduïts, imitaven les majòliques. A partir de 1987, va ser l'encarregat de dissenyar tots els estils de les rajoles d'imitació, des dels hispanoàrabs, renaixentistes, clàssics i moderns.
 
Hermenegildo Miralles va dignificar el sentit de les arts gràfiques donant-li una qualitat excepcional i de bon gust a les seves produccions, i es va servir dels avanços tècnics per posar-les a l'abast de tothom i democratitzar el sentit artístic.

Enllaços relacionats

Ermenegildo Miralles a la BC.