Aquest any es commemora el bicentenari del naixement i els 150 anys de la mort del director de cor, compositor, poeta i polític Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 1824-1874).

El mestre Clavé va ser una de les figures clau per a l’impuls i el desenvolupament del cant coral a Catalunya. Ben aviat es convertí en un model a seguir i es crearen nombroses formacions corals d’homes arreu del territori. El seu lema fundacional era i és “Progrés, virtut i amor”. El mateix Clavé, escriu a la capçalera del primer número de la publicació setmanal La Vanguardia: periódico republicano federalista, dirigida per ell mateix, amb data del 30 d’octubre de 1868:

"Instruïu-vos i sigueu lliures; organitzeu-vos i sigueu forts; estimeu-vos i sigueu feliços"

Si bé l’arxiu personal no es custodia a la Biblioteca de Catalunya, la seva figura i obra estan àmpliament representades en el seu catàleg. Entre els documents preservats per les diferents unitats i seccions de la biblioteca, hi trobem partitures, correspondència, manuscrits, llibres, enregistraments sonors, publicacions periòdiques, fotografies, auques, cartells, programes, i fins i tot un bust.

Col·lecció Josep Anselm Clavé

La Col·lecció Josep Anselm Clavé és un recull factici amb partitures, algunes manuscrites i moltes més d’impreses, retalls de premsa i documentació. Entre les publicacions periòdiques destacaríem l’Eco de Euterpe : periódico destinado exclusivamente a los señores concurrentes a los jardines de esta musa (1859-1911?). Aquesta publicació, creada per Clavé, acompanyava l’entrada dels concerts de la Societat Coral Euterpe i contenia els textos de les seves cançons. Va ser l’inici de les reconegudes revistes claverianes.

Partitures manuscrites

El fons de Josep Vilardell i Biot, director de la Societat Coral L’Espiga de Les Corts, a principis del segle XX, conté diverses partitures manuscrites d’obres de Clavé amb una dedicatòria autògrafa. Sobresurt la partitura manuscrita L’agrahiment: cantata á Barcelona, obra de la filla de Clavé, Àurea Rosa Clavé, amb lletra de D. Frederich Soler (Serafí Pitarra). La partitura, per a veus d’homes (TTB), inclou la següent anotació i signatura autògrafes de la compositora:

"Para uso esclusivo de la sociedad coral euterpense “Harmonia de Sans” Barcelona 18 Febrero 1894"

Trobem d’altres partitures manuscrites de Clavé al fons de Miguel Casals Aragonés, pianista, professor de piano i compositor. Es tracta de dues obres per a piano: Lanceros: Orilla del Ter i Los nets dels Almogavers: rigodon bélico.

Carta de Josep Anselm Clavé

Entre la correspondència, hi ha una carta manuscrita, amb data del 5 d’octubre de 1861, que forma part d’un recull. És una invitació adreçada a l’escriptora i poetessa tarragonina Josepa Massanés i el seu espòs, el capità d'Infanteria Fernando González de Ortega, per assistir a un banquet al Gran Saló dels Camps Elisis, local d’esbarjo del Passeig de Gràcia de Barcelona, amb motiu d’un “gran festival”, probablement el Segon Festival Euterpe (1861).

Direm de Josepa Massanés que va rebre el premi extraordinari als Jochs Florals el 1864, fundà un col·legi per a senyoretes el 1869, i ajudà a l’arpista, pedagoga i escriptora Clotilde Cerdà Bosch, més coneguda com a Esmeralda Cervantes i de la que conservem un Àlbum, que havia creat una Acadèmia d'Arts i Oficis.

L’Enyorament

La cançó L'enyorament, amb text i música de Clavé, la localitzem enregistrada per a veu i piano en un cilindre de cera del fons Regordosa-Turull. L’intèrpret és presentada com "l'eminent diva Josefina Huguet”, de la que popularment s’ha dit que podria haver estat la primera soprano catalana en enregistrar un disc d’òpera. Durant el 2011, l’editorial i discogràfica La Mà de Guido va reeditar-la i es conserva un exemplar d’Anyorament dins el bloc del Dipòsit Legal. Precisament, el mestre Felip Pedrell va escriure una obra per a veu i piano amb el mateix títol, Anyorament, amb el poema de Clavé.

Bust i dibuix claverià

A més de documents en paper o digitals, la biblioteca conserva altra tipologia de documents com poden ser objectes. Entre aquests, hi ha una col·lecció de busts de compositors que encapçalaven els mobles de prestatgeries de la Secció de Música quan aquesta estava en els espais de la Casa de Convalescència, l’actual seu de l’Institut d’Estudis Catalans. Un d’aquests busts és d’Anselm Clavé, i està descrit dins el Fons d'obres artístiques de la Biblioteca de Catalunya.

Entre els documents visuals trobem els dibuixos d’un bust de Clavé de Joaquim Renart i Garcia, president de l’Orfeó Català entre els anys 1941 i 1948. Pertanyen al Quadern que dibuixà entre el 25 de novembre de 1929 i el 15 de maig de 1930. Es localitzen al 15è foli i van acompanyats de l’anotació manuscrita:

"Un bust del músic Josep A. Clavé que hi regalat a l’Orfeó Català. 24 Gener 1930"

Les flors de maig

La cançó Les flors de maig (1858) és una de les composicions corals més conegudes i representatives de Clavé. Està dedicada a l’escriptor, dramaturg i periodista Manuel Angelon. Trobem nombrosos documents al voltant d’aquesta cançó, d’aquí que sigui un bon exemple per mostrar la transversalitat del fons de la biblioteca i per adonar-nos del seu posicionament dins el repertori claverià amb el pas dels anys, Així, podem trobar la melodia a la banda sonora de la pel·lícula La ciutat cremada (1976), dirigida per Antoni Ribas i amb música de Manuel Valls i Gorina. El Fons Manuel Valls conté documentació sobre aquesta banda sonora, per la què Valls obtingué un premi del Círculo de Escritores Cinematográficos. La cançó també forma part de l’obra Cinema català (2010), una adaptació per a orquestra simfònica de cobla i corda del compositor i director d’orquestra Marc Timón.

El text s’acostuma a trobar en força cançoners. Per exemple, es troba dins el recull titulat 35 cançons. El fascicle, probablement del segle XIX, es va publicar com a núm. 3 de la col·lecció “Coses de Catalunya”. La lletra de Les Flors de maig apareix en primer lloc i la segueixen cançons tan nostrades com: L'emigrant, La presó de Lleida, La pastoreta, Montanyes del Canigó, La mare de Déu, El mestre, El russinyol, L'hereu Riera, La filadora, La filla del marxant, etc. ll·lustra la coberta del recull un bust de Clavé.

Entre les partitures, en trobem una manuscrita al Fons Ramon Serrat, 1900-1999. Posteriorment, el 2003, es publica Les Flors de maig : per a cor masculí a veus (TTBB), edició que es troba dins el Dipòsit Legal. Un altra edició impresa destacable és Les Flors de maig : pastorel·la catalana a veus soles inclosa dins la Col·lecció Josep Anselm Clavé, amb signatura M 4077. Porta estampats els segells “Suscriptor no. 143” i “Edición Popular de las Obras de D. J. A. Clavé”.

La interpretació de Les flors de maig es troba documentada en programes de concert com el del Fons Orquestra Pau Casals, on consta que la va interpretar l’Orfeó Català, dirigit per Lluís Millet, dins el concert extraordinari de la “Festa del Treball” al Palau de la Música Catalana, l’1 de maig de 1929. Fou l’audició 29 de l’Associació Obrera de Concerts (1925-1937), fundada per iniciativa de Pau Casals i dirigents de l’Ateneu Polytechnicum, on l’associació tenia la seu social. Les darreres obres del concert van ser, en el següent ordre: Les flors de Maig (Clavé); Processó a la muntanya (Vives) i tot un Credo de la Missa del papa Marcel (Palestrina).

L'interès per aquesta obra també es veu reflectit al catàleg de la biblioteca en el nombre d’enregistraments realitzats, ja sigui amb el repartiment d’execució original ja sigui amb arranjaments que s’han fet. Amb el repartiment original destacaríem un cilindre de cera amb l’etiqueta: “Coros 175. Orfeó Català-Cansó [sic] de les Flors de maig” (1898-1918) provinent del fons Regordosa-Turull. D’arranjaments, disposem del casset (1996) amb la versió per a orquestra d’acordions, arranjada per Pepita Perelló, directora de l’Orquestra de Cambra d’Acordions de Barcelona entre els anys 1975 i 2014. O altre arranjament podria ser el de tenora i piano, obra del pianista i compositor Joan Díaz i que forma part d’un disc compacte (2019).

Reconeixements

Actualment, la Federació de Cors de Clavé continua vetllant pel mestre i la seva obra, i organitza i atorga anualment els Premis Josep Anselm Clavé de Cant Coral a Catalunya, amb diverses categories.

Clavé però, ha comptat amb reconeixements en el transcurs dels anys. Així, la Generalitat republicana va instaurar entre els seus Premis Musicals, el Premi Josep Clavé per a les composicions simfòniques per a cor i orquestra. Un dels que va optar al Premi va ser Ricard Lamote de Grignon amb l’obra La cansó dels digodins: per a cor mixt.

També se li han dedicat obres, com la simfonia de Nicolau Manent, Fantasia sobre temes de Clavé (1870), de la que es conserva un rotlle de pianola (entre 1900 i 1936), i un disc sonor (1932) per a orquestra sota la direcció del mestre Gelabert i la partitura de l'arranjament del mestre Lluís Millet La Euterpense. I ja hem vist d'altres exemples de noves lectures, adaptacions i arranjaments musicals.

És així com des de sempre Josep Anselm Clavé i la seva obra han estat presents a la Biblioteca de Catalunya i hi continuaran essent, en totes i cada una de les seves manifestacions.

Sira Busquets i Lleó
Amb la col·laboració de Rosa Montalt
Secció de Música