“Com el riure i com la paraula, la curiositat és pròpia de l’home.” (Eugeni d’Ors, La curiositat)

Entre les diverses i nombroses consultes que arriben al Servei d’Informació Bibliogràfica, n’hi ha que esdevenen tot un repte, tant per resoldre-les com per trobar el camí per fer-ho. I és en aquest camí, entre la pregunta i la resposta, que no se sap si portarà a bon port o no, que es fan cerques, investigacions i consultes que ajuden a enriquir el coneixement sobre el motiu de la recerca.

Fa uns quants mesos, vam rebre una pregunta sobre un document que se’ns deia que, suposadament, formava part del fons de la Biblioteca. Es tracta del plànol de la tanca de la casa d’Hermenegildo Miralles, enquadernador i empresari, del qual a la BC en conservem el fons d’enquadernacions i una col·lecció de fotografies. Aquest plànol, ideat, projectat i dibuixat per Antoni Gaudí l’any 1902, segons les referències i la bibliografia consultada per qui feia la consulta, havia de formar part del fons de l’Arxiu Municipal de Barcelona, dipositat durant uns anys a la BC, on havia estat localitzat l’any 1971.

Davant d’aquestes pistes hi havia dos fronts per explorar. Un, els fons arxivístics. En primer lloc, la secció de l’Arxiu de la Biblioteca de Catalunya: no hi figurava cap dibuix d’aquesta tanca en el fons. Entre els anys 1915 i 1918 l’arxiu de l’Hospital, i la resta de documentació en dipòsit, va estar desprotegit. Eren els anys anteriors al trasllat, i en aquesta situació de desprotecció fins i tot es té la sospita que es va vendre alguna part del fons. Anys després, tota la documentació municipal va retornar a les dependències arxivístiques de l’ajuntament.

En segon lloc, es va consultar l’Arxiu de l'Hospital de Sant Pau: encara que a la Biblioteca de Catalunya tinguem bona part de l’Arxiu Històric de l’Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu, a l’Hospital de Sant Pau actual també en tenen part, sobretot dels segles XIX i XX. Ens van respondre que no tenien cap plànol relacionat ni amb aquesta finca ni amb el districte al qual pertanyia, Sarrià.

Quedava descartat, doncs, que aquest plànol, pel motiu que fos, s’hagués quedat al fons de l’Arxiu Històric de l’Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu.

Tenint en compte la pertinença de l’immoble de Miralles al que llavors era el municipi de Sarrià, en tercer lloc es va contactar amb l’Arxiu Municipal de Sarrià Sant Gervasi. Ens van respondre que en el seu arxiu hi conserven el fons històric d’aquest districte, i ens van fer arribar la relació de documentació relacionada amb aquesta finca, que inclou permisos i llicències, però en cap cas aquest plànol. Els expedients eren els següents:

- 1917, lligall 195, 15 - Permiso Hermenegildo Miralles para construir una porteria casa carretera Güell
- 1917, lligall 196, 55 - Permiso á D. Hermenegildo Miralles para construir una casa con fachada à la carretera de Güell
- 1919, lligall 218, 38 - Permiso á D. Hermenegildo Miralles para legalizar unas obras en su finca con frente à la carretera de Güell
- 1919, lligall 216, 2 - Permiso á D. Hermenegildo Miralles para construir una casa en el interior de su propiedad lindante con la carretera de Güell
- 1920, lligall 231, 51 - Permiso á  Don Hermenegildo Miralles para legalizar un generador y motor en su finca carretera Güell

I ens remetien a la sèrie d'obres privades del districte, consultables i descrites al seu catàleg http://www.bcn.cat/arxiu/cataleg.

A continuació, i en quart i últim lloc, vam contactar amb l’Arxiu Administratiu Històric de Barcelona. Els vam fer un resum de totes les referències bibliogràfiques i documentals que teníem, i els vam facilitar el títol del plànol que havíem trobat a la bibliografia: "Proyecte de mur de tanca de la proprietat D. Ermenegild Miralles en el passetj particular Güell cami vely [vell], terme de Sarrià. Barcelona 18 abil 1902". La resposta obtinguda va ser negativa i, a més, sense cap constància que aquest document hagués format mai part del fons de l’arxiu.

L’altre front per explorar era la bibliografia existent sobre aquest plànol, o les referències que poguessin haver-hi a la bibliografia sobre les obres de Gaudí. Principalment en vam trobar a llibres sobre l’arquitectura gaudiniana, concretament de Joan Bassegoda, de Cèsar Martinell i de George R. Collins.

Joan Bassegoda a Aproximación a Gaudí n’explica el següent: “Por otra parte, existe el Depósito Municipal de Fondos en el antiguo Hospital de la Santa Cruz donde se guardan los archivos de los municipios agregados a Barcelona, es decir Gracia, Les Corts de Sarrià, Horta, Sarrià, Sants, Sant Gervasi i Sant Martí de Provençals. También en dicho depósito hizo investigaciones una persona delegada por la Cátedra Gaudí, aunque su tarea quedó interrumpida y no se han podido estudiar todos los fondos, pero se logró la localización de los siguientes proyectos: la casa Vicens (1883) en 1968, el puente de Pomeret (1906) en mayo de 1971, la puerta de la finca Miralles (1902) en 1971. De este dibujo hay una copia que fue de “Amigos de Gaudí” y que pasó a una colección particular de los Estados Unidos. Se exhibe en la exposición del “Drawing Center”.”[1] Bassegoda, en el mateix estudi, assenyala que l’any 1988 aquests arxius van ser enviats als històrics municipals dels districtes corresponents.

Cèsar Martinell a Gaudí: his life, his theories, his work, dedica a aquesta tanca un paràgraf en què explica que és una de les primeres expressions modernistes de Gaudí, tot i ser un element secundari de la casa que li va encarregar Miralles. En detalla aspectes tècnics i els il·lustra amb dibuixos i fotografies:

A El gran Gaudí, també de Bassegoda, es dona la referència de la capsa i la carpeta on es trobava el plànol i se n’especifiquen alguns detalls tècnics: “Segun Ràfols, el proyecto se realizó en 1901-1902. Los planos del Ayuntamiento de Sarrià conservados en el depósito municipal de fondos del antiguo Hospital de la Santa Cruz  (caja 30 carpeta 20) llevan fecha de 18 de abril de 1902 y el título “Proyecte de mur de tanca de la propietat de D. Ermenegild Miralles en el passetj particular Güell, camí veyl, terma de Sarrià”, y están firmados por Gaudí y Miralles. Están trazados con tinta china sobre papel y tela rellenadas las secciones con tinta roja por el reverso. Mide 32 por 152 centímetros”[2]

George R. Collins a The designs and drawings of Antonio Gaudí fa una mena d’inventari dels dibuixos de Gaudí. La tanca és descrita de la següent manera, i les localitzacions de les dues suposades còpies també s’indiquen:

Reprodueix també la imatge del plànol:

Tenint en compte la història arxivística dels fons municipals de la ciutat de Barcelona amb el de l’Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu, i el factor de la desprotecció d’aquests fons durant uns anys, sembla probable la hipòtesi que aquest plànol s’extraviés de l’arxiu i acabés sent venut. Bassegoda, a El gran Gaudí, explica que una còpia va ser venuda a Barcelona en un taller de marcs de quadres, i que una altra còpia va ser localitzada l’any 1971. Relacionat amb això, en un blog sobre el Modernisme i Gaudí Gaudí y más hi hem trobat una referència a una possible venda d’aquest plànol - no s’especifica quan es va produir, però podria molt ben ser que es tractés del mateix dibuix. I encara també en relació amb la venda, hi ha una institució a Chicago que sembla que tindrien documentació de Gaudí i d’aquesta finca: School of the Art Institute of Chicago

Havent vist la història arxivística d’aquest document i les referències a la bibliografia, és probable que només se n’hagi conservat una còpia, que sigui la mateixa que es va localitzar l’any 1971 i que es va vendre en un taller de marcs de quadres.

És una mostra de com una consulta esdevé un fil que es va estirant i a mesura que s’estira, es van revelant dades i esbrinant històries.

Entre la pregunta i la resposta, doncs, hi ha tot un camí de recerca, de buscar, de pensar, de preguntar, que a vegades no duu enlloc, a cap solució. Tanmateix, sempre ens aporta coneixement, que és la millor resposta a la curiositat. 

Mercè Comas
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

Bibliografia

Bassegoda Nonell, Joan. El gran Gaudí. Sabadell: Editorial Ausa, 1989.

Bassegoda Nonell, Joan. Aproximación a Gaudí. Aranjuez: Doce Calles, 1992.

Collins, George R. The designs and drawings of Antonio Gaudí. Princeton, NJ : Princeton University Press, 1983.

Martinell, Cèsar. Gaudí: his life, his theories, his work. Cambridge: The MIT Press, 1975.

[1] Bassegoda Nonell, Joan. Aproximación a Gaudí. Aranjuez: Doce Calles, 1992, p. 18.
[2] Bassegoda Nonell, Joan. El gran Gaudí. Sabadell: Editorial Ausa, 1989, p. 447.