Llibres impresos
La Biblioteca de Catalunya va obrir el 28 de maig de 1914 amb 25.408 títols registrats que corresponien a uns 47.000 volums. Ubicada al Palau de la Generalitat, es bastien els fonaments d’una gran institució al servei del país. L’objectiu era recopilar les peces més significatives de la cultura catalana i universal. La primera adquisició fou la Biblioteca Catalana Aguiló que, un cop registrada, comptava amb 4.286 entrades al llibre de registre. Destaquen algunes peces d’aquesta col·lecció com els exemplars incunables de les obres de Joanot Martorell Tirant lo Blanc o la Gramàtica de Perotti.
Es van adquirir també obres de referència de màxima actualitat per oferir als lectors un conjunt de qualitat. La selecció bibliogràfica va ser a càrrec d’especialistes: “Cada membre de l’Institut d’Estudis ha triat els llibres més moderns i més indispensables dintre de la seva especial competència”, explica Massó en el seu discurs inaugural.
Els creadors de la Biblioteca es van basar en les polítiques organitzatives més modernes i així és remarcable el projecte “Biblioteca de mà” forjat per Jordi Rubió, que trencava la tradició de l’armari tancat amb clau: el lector podia consultar directament al prestatge les obres de consulta més freqüent com els diccionaris o les enciclopèdies. Una altra de les innovacions fou la introducció del servei de préstec a domicili per als llibres moderns.
La selecció següent, ordenada cronològicament, mostra alguns documents essencials per a la cultura catalana i alguns exemples de col·leccions científiques contemporànies a l’època. Gràcies a nombroses donacions posteriors aquestes col·leccions s’han anat enriquint i avui podem comptar amb un llegat patrimonial únic.
Cliqueu la imatge per a visualitzar a mida completa
|
| Perotti, Niccolò. Rudimenta grammatices. Dertusae: Petrus Brun et Nicolaus Spindeler, 16 Iunii 1477. Top.: 11-VII-14, R. 1135 La gramàtica llatina de Perotti és la primera obra publicada per la companyia de Pere Brun i Nicolau Spindeler en instal·lar-se a Tortosa, probablement amb material procedent del taller saragossà de Mateo Flandro. Spindeler, actiu entre 1477 i 1506, també va treballar a Tarragona, València i Barcelona. |
|
| Egidio, Romano. De regimine principum. Català. Barcelona: Nicolau Spindeler, 2 nov. 1480. Top.: 11-VII-26, R. 1134 Aquesta és la primera edició impresa en català a Barcelona. El 1498 Joan Luschner va tornar a publicar el text. Egidio Romano, filòsof escolàstic cèlebre pels seus comentaris de les obres d’Aristòtil, fou molt conegut als Països Catalans per aquest tractat sobre educació de prínceps, traduït al català al segle XIV pel carmelità Arnau Estanyol. |
|
| Curci Ruf, Quint. Historiae Alexandri Magni. Català. Barcelona: Pere Posa i Pere Brun, 16 jul. 1481. Top.: 10-VI-28, R. 4536 La vida d’Alexandre, traduïda per Lluís de Fenollet, és la primera obra que va sortir del taller de Pere Posa --el primer tipògraf català, actiu entre 1481 i 1506. Posa era llibreter i exercia sovint també d’editor. Va iniciar la seva tasca com a impressor en companyia del ginebrí Pere Brun. La Biblioteca de Catalunya disposa d’una bona mostra de la seva producció: vint-i-una impressions, en vint-i-sis exemplars. |
|
| Ovidi Nasó, Publi. Metamorphoseon. Català. Barcelona: Pere Miquel, 24 abr. 1494. Top.: 11-VII-16, R. 887 Obra d’Ovidi, traduïda del llatí al català –i dedicada a la infanta Joana-- per Pere Alegre, el darrer representant de l’humanisme català a Barcelona. Hi ha constància del contracte de Pere Miquel, llibreter --documentat ja el 1484-- i impressor des de 1491 a 1497, per publicar-ne mil exemplars. |
|
| Eiximenis, Francesc. Llibre de les dones. Barcelona: Joan Rosembach, 8 maig 1495. Top.: 11-VII-5, R. 888 El franciscà Francesc Eiximenis va donar una visió general de la vida femenina al segle XIV a partir de la descripció de les diferents edats i dels diversos estats de la dona. L’obra tenia una funció moralitzadora, allunyada del corrent misògin de l’època. D’aquesta edició n’existeix una emissió amb variants, de la qual la Biblioteca de Catalunya en conserva també un exemplar. |
|
| Martorell, Joanot. Tirant lo Blanc. [Barcelona]: Pere Miquel i Diego de Gumiel, 16 set. 1497. Top.: 2-V-4, R. 5902 Segona edició d’aquesta obra, qualificada com una de les grans novel•les europees. Dels pocs exemplars que han arribat als nostres dies, la Biblioteca de Catalunya en conserva dos (encara que incomplets). La primera edició havia estat publicada l’any 1490 a València per Nicolau Spindeler. El 1511 Diego de Gumiel en va publicar la traducció castellana. |
|
| Libre appellat Consolat de mar. Fonch imprimida e acabada ... en Barcelona: a despeses de Raphael Dauder librer ... : estampats ... per Johan Rosembach, 1518. Top.: 10-VI-26 R. 1573 Compilació d’ordinacions, usos i costums marítims i comercials emanats del Consolat de Mar. Aquesta obra tingué una influencia molt notable en altres territoris, i fou adoptada, per exemple, per la República véneta, fet que corrobora i deixa testimoni de l’empremta catalana en el món comercial a la Mediterrània. Aquestes normes estigueren en vigor fins al primer terç del segle XIX. |
|
| Tomic, Pere. Conq[ue]stes e histories dels Reys de Arago e co[m]tes de Barcelona. En la ... ciutat de Barcelona: per mestre Joha[n] Rosembach ..., a 20 del mes de febrer 1519. Top.: 11-VI-20 R. 867 Reedició de l’incunable de 1495. Síntesi històrica força reeixida que abraça des de la creació del món fins al regnat d’Alfons el Magnànim amb la llista dels llinatges catalanoaragonesos participants a les expedicions al llarg de la Mediterrània, i que inclou un curiós précis sobre la dominació siciliana entre 1390 i 1416. |
|
| Motetti de la Corona. Roma: hoc opus impressum est expensis Jacobi Juntae..., 1526. Top.: M 5--M 7 El primer tipògraf musical, el cèlebre Ottaviano Petrucci (Fossombrone, 1466-Venècia, 1539), va imprimir el primer llibre de partitures amb tipus mòbils el 1501. El 1519 va publicar els Motetti de la Corona, quatre volums anomenats així pel dibuix que els il·lustrava. Les seves edicions són considerades veritables joies bibliogràfiques. Aquest exemplar és una reimpressió de la col·lecció homònima de Petrucci que recull obres de Mouton, Josquin i Brumel, entre altres. |
|
| Dorsten, Dietrich. Botanicon : continens herbarum aliorumque simplicium … Francoforti : Christianus Egenolphus excudebat, 1540. Top.: Res 2-4º R. 22886 Tractat de botànica que recull les principals espècies vegetals i frutícoles. Inclou les diferents taxonomies (en grec, llatí i alemany), una breu descripció de les seves propietats i un il·lustració policromada que excel•leix per la seva bellesa. Per obra de l’antic posseïdor, cadascuna de les espècies incorpora de forma manuscrita la taxonomia en català juntament amb d’altres notes d’interés. |
|
| Les Obres de mossen Ausias March. Foren impreses y acabades … en la insigne ciutat de Barcelona: p[er] mestre Carles Amoros …, XXII desembre 1543. Top.: 11-VI-7 R. 861 Considerada la primera edició de les obres completes del gran poeta valencià. Prima la sobrietat tipogràfica de l’edició i la inclusió en forma de postil·les al marge de definicions sobre els termes o paraules menys conegudes. Destaca l’exquisida enquadernació en pell gofrada i ornamentació policromada de motius vegetals i geomètrics. |
|
| Ptolemeu, Claudi. Geographia vniuersalis : vetus et noua … Basileae : per Henrichum Petrum, 1545. Top.: Res 12-Fol R. 16956 Probablement una de les Geographia de Ptolemeu més reeixides del segle XVI, especialment per la qualitat dels seus gravats. Segons alguns repertoris, algunes de les presentacions orlades dels mapes es poden atribuir a Hans Holbein el jove. Actualitzada als nous descobriments geogràfics de finals del segle XV i principis del XVI, incorpora mapes dels nous continents amb les naturals mancances per raons històriques i il•lustra els territoris ignots amb motius referits a tribus caníbals, entre d’altres. |
|
| Libre del savi he clarissim fabulador Isop ystoriat e notat als marges del libre. Estampat en Barcelona : en casa de Sanso Arbus, 1576. Top.: 11-VI-23 R. 835 Obra popular per excel·lència. Segons R. Miquel i Planas, l’edició de 1576 d’Arbus juntament amb la d’Amorós de 1550, de la qual n’és una reimpressió, són les dues traduccions més reeixides i notòries del fabulista grec a la nostra llengua durant el segle XVI. Malgrat la suposada senzillesa tipogràfica, cal destacar la riquesa de detalls en els boixos que eleven a Isop dins l’imaginari col•lectiu. |
|
| Pujades, Jeroni. Coronica vniuersal del principat de Cathalunya. En Barcelona: en casa de Hieronym Margarit, 1609. Top.: 2-IV-46 R. 18319 L’obra de Pujades es remunta a la creació del món per escriure la història de Catalunya que arriba fins a la mort del comte Ramon Berenger IV (1162). És interessant la recopilació documental feta per l’autor, que tot i no seguir els cànons actuals d’historiografia (menciona llegendes i altres imaginaris) constitueix una font més per a la recerca. La segona part la escriví en castellà i restà inèdita. És la primera i més destacada obra amb peu d’impremta de Jeroni Margarit. |
|
| Agustí, Miquel. Llibre dels secrets de agricultura, casa rustica y pastoril. Estampat en Barcelona: en la estampa de Esteue Liberôs, 1617. Top.: 10-VI-21 R. 4545 Aquesta és la primera de la vintena d’edicions d’El Prior que es van publicar fins a finals del segle XVIII. Tracta d’agricultura, sanitat, petites indústries i organització de l’explotació agrària. Des de 1874 encara s’empra la roda perpètua dels anys fèrtils per il•lustrar el calendari del pagès. |
|
| Molt Illustre Senyor, la Confraria dels Pellicers eò Ma[n]guiters de la present ciutat que es de la mes antiga del orbe... diu y representa à V.S. que auent tingut noticia que moltas confrarias... han proposat... si se prohibia la entrada de las mercaderias, robas y diferents cosas... [Barcelona?: s.n., 1670?]. Top.: F.Bon. 4646 R. 4701 A la col·lecció de fullets històrico-polítics referents a esdeveniments de la història de Catalunya, donada el 1910 per Isidre Bonsoms, hi ha documents com aquest on el jurista Bonaventura Tristany-Bofill, suplica, en nom de la Confraria dels Pellicers, que es prohibeixi l’entrada a Catalunya de mercaderies, robes i diferents coses fetes o fabricades a fora. |
|
| Peregrinacio del venturos pelegri. En Barcelona: en la Estampa de Mathevat, administrada per Martí Gelabert, 1677. Top.: 6-I-C7/1 R. 3262 Obra poètica escrita en codolades a la darreria del segle XV. És una al•legoria, centrada en el tema la mort, considerada del punt de vista cristià. Aquest relat forma part dels hàbits de bona conducta cristiana. |
|
| Feliu de la Penya i Farell, Narcís. Fenix de Cataluña : compendio de sus antiguas grandezas, y medio para renovarlas. En Barcelona: en la imprenta de Rafael Figuerò, 1683. Top.: 11-II-34 R. 740 Sota el nom de Martin Piles, l’autor descriu la situació de la Catalunya de l’època i proposa, com a portaveu de determinats grups mercantils de Barcelona, la creació d’una gran companyia de comerç seguint el model holandés. |
|
| Lacavalleria i Dulac, Joan. Gazophylacium catalano-latinum : dictiones phrasibus illustratas, ordine literario comprehendens : cui subjicitur irregularium verborum elenchus. Prostat ac venit Barcinone [Barcelona] : apud Antonium Lacaualleria ..., 1696. Top.: R(4)-4-30 R. 18559 Antoni, germà de l’autor, imprimí el Gazophylacium catalano-latinum (1696), per ajudar a la traducció del català al llatí. Es tracta d’una obra de gran interès per saber quin era el vocabulari català del moment i el seu significat ja que n’inclou una petita descripció, per exemple: “Xamellot, roba texida de pell de cabra”. S’hi troben també alguns noms geogràfics. |
|
| Garcia, Francesc Vicent. La armonia del Parnàs. Barcelona: per Rafel Figueró: se ven en casa Joan Veguer, 1703. Top.:10-V-51 R. 1016 Primera edició, pòstuma, de part de la producció poètica del rector de Vallfogona, inèdita fins llavors, així com de la que s’ha considerat la primera obra teatral catalana d’estètica barroca, Comèdia de santa Bàrbara. La publicació fou a iniciativa de dos membres de l’Acadèmia dels Desconfiats, els quals varen desestimar diversos textos que havien estat atribuïts a Garcia, però alhora n’inclogueren d’altres que amb el temps s’ha comprovat que no eren del rector. Rafael Figueró fou un impressor prolífic, que treballà a cavall dels segles XVII i XVIII. |
|
| Constitutions [sic] y altres drets de Cathalunya: compilats en virtut del capítol de cort LXXXII de las Corts per la S.C. y R. Majestat del Rey Don Philip IV ... celebradas en la ciutat de Barcelona any MDCCII... Barcelona: en casa de Joan Pau Martí y Joseph Llopis, 1704. 3 vol. Top.: 2-V-19 R. 4522
Tercera compilació del dret propi general de Catalunya, decidida a les Corts de Barcelona l’any 1702, en ple conflicte polític entre Felip V i l’arxiduc Carles III, i que es veié afectada per l’aplicació del Decret de Nova Planta de l’any 1716. |
|
| Turmeda, Anselm. Llibre compost per fra Anselm Turmeda: ab lo jorn del judici, la oració de sant Miquel, sant Roch, sant Sebastià y sant Antoni de Pàdua. Barcelona: per Pau Campins: a costa de la Confraria dels Llibreters, 1726. Top.: 6-I-C 6/15 R. 3316 Fra Anselm Turmeda, monjo franciscà que es convertí a l’Islam, escrigué el Llibre de bons amonestaments el 1398, inspirant-se en un text italià de caràcter similar. És una obra de consells eticomorals escrits en vers, que va tenir una gran difusió als Països Catalans des de la seva primera edició, el 1527. Aquesta que presentem és sortida dels obradors de l’impressor barceloní Pau Campins, pare. |
|
| Reixac, Baldiri. Instruccions per la ensenyança de minyons. Gerona: per Anton Oliva, 1749. Top.: 1-I-67 R. 19387 Primera edició d’aquesta obra pedagògica adaptada per a l’educació dels infants catalans que l’autor, prevere i pedagog gironí, va escriure seguint corrents pedagògics renovadors europeus del moment. Hi defensa l’educació en la llengua materna, el català, enfront de la llatina. Antoni Oliva i Just, l’impressor, formà part d’una llarga nissaga familiar de professionals d’aquest ofici a la ciutat de Girona. |
|
| Rousseau, Jean-Jacques. Dictionnaire de musique. A Paris: chez la veuve Duchesne, 1768. Top.: M 71 El filòsof, compositor i teòric il·lustrat, Jean-Jacques Rousseau, nascut a Ginebra el 1712, va reunir tot el seu pensament musical en aquest diccionari. Setze anys abans havia col·laborat en la primera enciclopèdia universal editada a França, l’Enciclopédie ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers, a càrrec de Denis Diderot i Jean d’Alembert, publicada entre 1751-1772. Rousseau decidí reescriure els seus articles per arranjar les imperfeccions i fer-ne una obra a part i més lliure. El volum va ingressar dins la biblioteca musical Carreras Dagas. |
|
| Capmany de Montpalau i Surís, Antoni de. Memorias históricas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona. Madrid: en la Imprenta de D. Antonio de Sancha, 1779-1792. 4 vol. Top.: 10-I-86-89 R. 383 Obra considerada com a el màxim exponent de la historiografia catalana del segle XVIII. És bàsica per a la història política, naval, econòmica i institucional de Catalunya fins al final del segle XVII, per la seva moderna metodologia i el seu aparell crític i documental. L’edició presenta una impressió acurada, habitual en els impresos sortits de l’obrador madrileny d’Antonio de Sancha. |
|
| Carles i Amat, Joan. Guitarra española y vandola, de cinco ordenes y de quatro : la qual enseña a templar y tañer rasgado... En Valencia: por la viuda de Agustin Laborda, [ca. 1800]. Top.: M 100 Considerat el primer tractat que estudia la guitarra a Espanya i l’enllaç entre els guitarristes renaixentistes i els barrocs. El matemàtic, astròleg i metge Joan Carles i Amat (Monistrol de Montserrat, c. 1572-1642) publicà aquest tractat a Barcelona el 1596. La seva popularitat va fer que gaudís de diverses reedicions fins a finals del segle XVIII, tant a la mateixa ciutat de Barcelona com a Lleida, Girona i València. A partir de la tercera edició (Girona, 1639) el tractat s’amplià amb un opuscle en català o valencià segons el lloc de publicació. |
|
| Donizetti, Gaetano; Scribe, E. [et al.]. La favorita: opéra en 4 actes. 4e éd. Paris: A. Grus, [1840 o post]. Top.: M 481 L’ambient musical barceloní de meitat de segle XIX, amb el naixement de nombrosos teatres, va propiciar l’èxit del teatre líric (òperes, operetes, sarsueles...). Si Donizetti, juntament amb Rossini i Bellini, i més tard Verdi, van ser els compositors italians que van dominar l’escena operística, Richard Wagner va marcar un abans i un després. La favorita es va estrenar al Théâtre de l’Académie Royale de Musique de París el 1840. El valor d’aquesta edició rau en l’arranjament per a cant i piano realitzat per Wagner. Vol representar el pes del fons operístic i sarsuelístic de la Biblioteca ja en els seus inicis. |
|
| Clavé, Josep Anselm. La Maquinista : polka corejada. Barcelona: Tip. Moderna de M. Zorio, [1900]. Top.: M 4076 És inqüestionable la importància d’Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 1824-1874) per a la música i la societat catalanes. Per una banda introduí el moviment coral a Catalunya i per l’altra impulsà el moviment associatiu. Va dotar d’eines per a que les classes populars poguessin participar de la vida cultural i ho poguessin fer a més amb la seva pròpia llengua. La Maquinista (1867), obra de caràcter triomfal i extravertit, va ser un dels seus grans èxits. |
|
| Cabrol, Fernand; Leclerq, Henri. Dictionnaire d'archéologie chrétienne et de liturgie. Paris: Letouzey et Ané, 1907-1953. 30 vol. Top.: SL 264(03)=4Cab-4 R. 21318, 22386, 21723 (vol. 1-3) Obra enciclopèdica sobre l’antiguitat cristiana, que cobreix des de l’art litúrgic fins a l’arquitectura, la música, el culte, l’arqueologia o l’epigrafia. Amb articles signats per nombrosos col·laboradors, fou iniciada pel teòleg francès Fernand Cabrol (1855-1937), al qual s’uní de seguida el benedictí Henri Leclerq (1869-1945). En obrir les portes la Biblioteca de Catalunya, els seus fons comptaven amb els tres primers volums, els únics que s’havien publicat fins al moment. |
|
| Cançoner selecte : recull de lieder dels grans mestres / traduits al català y aplegats per Joaquim Pena. Barcelona: Vidal Llimona y Boceta, 1907-1927. La devoció per la música clàssica europea va ser un corrent musical estès a la Barcelona de l’època d’obertura de la Biblioteca. El musicògraf i crític musical Joaquim Pena, cofundador de l’Associació Wagneriana (1901), va tenir cura de la publicació del premiat Cançoner Selecte. Va recollir i traduir en cinc volums obres de Beethoven, Schubert, Schumann, Fauré i Bach. |
|
| Kroeger, Alice Bertha. Guide to the study and use of reference books. 2nd ed., rev. and enlarged. Chicago: American Library Association, 1908. Top.: A 02-4-51 R. 24881 Selecció comentada d’obres de referència útils per a les biblioteques, iniciativa d’Alice Bertha Kroeger, directora de la biblioteca del Drexel Institute, de Filadèlfia, i editada per l’American Library Association (primera edició, 1902), entitat que vetllaria per la seva continuïtat a partir de la mort de l’autora, l’any 1909. Després de diversos canvis de títol i de persones responsables, des de l’any 2008 s’ha convertit en el recurs electrònic Guide to reference. |
|
| Kolle, Wilhelm; Wassermann, August (ed.). Handbuch der pathogenen Mikroorganismen. 2. vermehrte Aufl. Jena: Verlag von Gustav Fischer, 1912-1913. 8 vol. Top.: 61-4-417-425 R. 22305, 23953, 24672 La producció científica de principis del segle XX tenia en Alemanya el principal focus d’irradiació. N’és una bona mostra la completa obra sobre els microorganismes patògens compilada pels bacteriòlegs germànics Wilhelm Kolle (1868-1935) i August Wassermann (1866-1925). |
|
| Ceremonial dels magnífichs consellers y regiment de la ciutat de Barcelona: Rúbriques de Bruniquer. Barcelona: Impr. d'Henrich, 1912-1916. 5 vol. Top.: SL 946.7(093)Bru R. 19625, 24448, 24445, 35208, 43035 Compilació de documentació municipal de Barcelona, coneguda com a «Rúbriques de Bruniquer» pel nom del seu redactor primigeni, Esteve Gilabert Bruniquer (1561-1641). Continuades pels escrivans Guiu (1692) i Brotons (1699), la seva edició anà a càrrec dels historiadors Francesc Carreras i Candi i Bartomeu Gunyalons. |
|
| Mas i Serracant, Domènec; Mestres, Apel·les. Cansons per la mainada. Barcelona: Musical Emporium, [19--]. Top.: M 3996 La tasca de la Mancomunitat de Catalunya en la renovació pedagògica va ser molt important i innovadora. La literatura per a infants es va considerar necessària per al desenvolupament del país. Al mateix temps, la xarxa de biblioteques va procurar difondre i facilitar l’hàbit de la lectura. Grans escriptors i artistes van col·laborar en la tasca de creació del llibre il·lustrat per a infants. Aquesta edició dels voltants de 1910 n’és un exemple, amb música del compositor i organista Mas i Serracant, i text i dibuixos de l’escriptor, dibuixant i músic Apel·les Mestres. |
Facebook de la biblioteca Twitter de la biblioteca Flickr de la biblioteca Tagpacker de la biblioteca Canal Youtube de la biblioteca Pinterest de la biblioteca Instagram de la biblioteca