La Biblioteca Dalmases: aventures i desventures dels llibres d’un ambaixador lletraferit
Ara fa trescents anys, a la tardor de 1718, moria a Barcelona Pau Ignasi de Dalmases i Ros. Havia nascut a Barcelona el 1670 en el si d’una família de mercaders benestants que havien prosperat al llarg del segle XVII ̶ el seu pare, Pau Dalmases, havia estat nomenat cavaller després d’adquirir el senyoriu de Vilallonga ̶ . Després de rebre el grau de filosofia per la Universitat de Barcelona, i d’haver completat la seva formació amb un viatge a través d’Europa, el 1690 entroncava per matrimoni amb els Vilana, juristes barcelonins i una de les grans famílies austriacistes de la Barcelona del barroc. La historiografia catalana el recorda sobretot per la seva activitat com a ambaixador durant la guerra de Successió: empresonat el 1705 per Felip V, després del seu alliberament seria enviat per l’arxiduc Carles a Anglaterra el 1709 per pledejar la situació dels catalans. El 20 de març de 1710 era nomenat marquès de Vilallonga; se’n conserva un retrat, d’autor no identificat, establert probablement cap a aquesta data, en què se’l veu dempeus, vestit amb amples robes negres d’erudit, amb espasa i sostenint a les mans un parells guants com a cavaller, que inclou l’escut nobiliari a l’angle superior. L’escut es troba igualment esculpit en el frontal de la porta del palau Dalmases.
Escut del marquesat de Vilallonga al Palau Dalmases |
Retrat de Pau Ignasi de Dalmases, col·lecció particular |
Acabada la guerra, gràcies a la intercessió del seu pare aconseguí tornar a Barcelona, on apartat de la política es dedicà a l’estudi fins a la seva mort prematura el 1718.
Constitució i decadència d’una biblioteca senyorial
Per als lletraferits, però, Dalmases és sobretot un dels membres fundadors de l’Acadèmia dels desconfiats, cenacle literari que es va començar a reunir al seu Palau del carrer de Montcada de Barcelona a partir de 1698 i que, a la imatge de les acadèmies europees, s’instituí com a tal el 1700. La seva curiositat intel·lectual el dugué a formar una extraordinària col·lecció de llibres i manuscrits, compilada a través de compres ̶ fetes personalment o a partir dels seus agents ̶ i de la còpia de textos que li interessaven, a més de la seva pròpia producció. Segons Torres Amat, tan gran era el seu interès pels llibres que el seu pare tenia una gran por que “lo que él había adquirido con solo un libro lo perdería su hijo con tanta multitud de libros” (Memorias, 1836, p. 193). Dalmases estava en contacte amb altres erudits europeus: la seva correspondència indica que envia llibres per al projecte d’edició lul·liana promogut per l’elector palatí a Magúncia, on es conserven dos manuscrits (Martinus-bibliothek, ms. 220i i 220k) amb notes del seu bibliotecari, Joan Pau Colomer.
- Un moble ...
Per la seva riquesa i la seva accessibilitat, la del carrer Montcada era considerada com la millor col·lecció de la Barcelona del seu temps; fou segurament aquest amor dels llibres que feu que l’Acadèmia el nomenés arxiver perpetu. Sens dubte fou ell qui feu bastir, per tal de conservar-los correctament, “uns grans cossos de llibreria, finament esculpturats, i duent la data de 1699 i la creu de sant Jordi o de la Generalitat en la part alta” (Alòs, 1916, p. 28).
Detall de la cornisa de la llibreria Dalmases
A la cornisa de cadascun d’aquests cossos hi havia inscrita una lletra, que probablement havia de coincidir amb la signatura dels llibres que s’hi conservaven.
Primer cos de la llibreria Dalmases, a la cornisa lletra “A”
El 1916, la llibreria era encara al Palau del carrer Montcada; poc després, ingressà a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, on encara es conserva a una de les sales d’aparat, la sala Dalmases.
- ... i un bibliotecari, Joan Pau Colomer
En la configuració de la biblioteca fou ajudat pel prevere Joan Pau Colomer (Grabuac, ca. 1656-Barcelona, ca. 1730), a qui es deu la separació dels manuscrits dels impresos, l’enquadernació de la pràctica totalitat dels manuscrits i bona part dels impresos i els resums i taules de contingut inclosos en els fulls de guarda de la majoria dels manuscrits.
Joan Pau Cololomer, Resum del contingut del Ms. 475 (Domenico Calvalca, Medicina del cor)
Fou ell qui establí a principis del segle XVIII el catàleg dels impresos (BC, ms. 677), que inclou més de 2.000 volums; inicialment havia d’incloure un llistat dels manuscrits, que finalment no es realitzà. Colomer contribuí també a la col·lecció amb còpies de textos manuscrits i amb treballs propis, sobretot, però no només, sobre armoria. A la seva mort, deixà com a hereu Ramon de Dalmases i de Vilana, i els seus llibres s’incorporaren a la biblioteca que havia contribuït a confegir; en són testimoni els nombrosos volums que duen el seu exlibris manuscrit (“ex libris Joannis Pauli Colomer, presbiteri”).
Exlibris de Joan Pau Colomer (Luis de Bavia, Historia pontifical y católica, Barcelona: Sebastià Cormellas, 1621, 16-IV-14)
Exlibris de Joan Pau Colomer (Marino Bonacina, Opera, Venècia: Cieras, 1686, R(2)-Fol-81)
- Els hereus
Si mirem les dates de publicació dels volums conservats, sembla força probable que a la mort del col·leccionista i dels seus fills, particularment Ramon de Dalmases i de Vilana, els ingressos a la biblioteca, si bé no s’estroncaren totalment, minvaren. De tota manera, alguns dels llibres i manuscrits duen exlibris de diversos dels seus descendents (“Es de Don Ramón Dalmases y Terré” [R(2)-8-11], “Ex libris Raymundi Dalmases y Sans” [R(2)-Fol-21], "Soy de la biblioteca de casa de Dalmases y de Gomar" [ms. 511]), no sabem si perquè els compraren o per alguna altra raó (lectura, préstec).
A mitjan segle XVIII, després de la mort de l’hereu de Pau Ignasi, Ramon de Dalmases i de Vilana, una part important dels volums ingressaren al convent de Santa Caterina, de l’ordre dels predicadors, on es dreçà un catàleg de la incorporació (UB, ms. 1944/7, f. 199-246, "Llista de llibres que se han notat de la Llibreria de D. Ramon Dalmases"). D’allí passarien, cent anys més tard, a la Universitat de Barcelona arran de la desamortització de Mendizábal el 1836.
Exlibris dels volums de la biblioteca Dalmases (Ms. 475 (Domenico Calvalca, Medicina del cor)
L’ingrés en institucions patrimonials
Als voltants de 1880-1890, després de la mort de Josep de Dalmases i de Gomar, quan la titularitat havia passat al llinatge dels Fontcuberta i Dalmases –i probablement amb la intenció d’avaluar la seva possible venda-, la família feu imprimir dos catàlegs, un dels volums manuscrits (31 p.) i un altre d’una selecció dels impresos més antics essencialment incunables i volums de la primera meitat del segle XVI (25 p.). El catàleg dels manuscrits inclou 190 entrades, que corresponen al número que fou estergit a la trepa en el lloms en pergamí, probablement a finals del segle XVIII; els títols dels llibres reprenen en gran part els que es troben escrits en els lloms dels manuscrits, establerts majoritàriament per Colomer. El dels impresos comprèn 98 entrades, ordenades alfabèticament per la paraula o paraules més significatives del títol, destacades en negreta (Allegationum, Consuetudines Burgundie, etc). La Biblioteca en va recuperar una còpia que havia pertangut a la col·lecció del bibliòfil Ernest Moliné i Brasés (BC, Ber-Fol-10).
Ms. 615, Actes dels concilis d’Èfes |
Ms. 471, Domenico Cavalca, Camí de Salvació |
Ms. 554, Joan Crisòstom, Homilies sobre l’evangeli de Sant Joan |
Com comenta Ramon d’Alòs, en el moment de constitució de la Biblioteca de Catalunya, els acadèmics havien expressat el seu interès per la seva adquisició, que no arribà, però, a dur-se a terme fins al 1916:
“L’Institut d’Estudis Catalans, ja des de la seva fundació, va preocupar-se de llur adquisició, car en havent entrat la biblioteca Aguiló, encarregà als seus membres srs. Miret i Sans i Massó i Torrents perquè s’entrevistessin amb els srs. De Dalmases. Dits senyors facilitaren llur tasca amb l’amabilitat més exquisida, i després de nombroses visites llegiren en sessió de 28 de febrer de 1909 una informació resultat de llurs treballs. Les gestions que aleshores no foren coronades per l’èxit, havent estat represes en abril de 1916, donaren per resultat l’entrada a la Biblioteca de Catalunya d’aquest important dipòsit el dia 3 de juny, després d’haver estat comprovats un a un cada llibre” (Alòs, p. 31)
L’any següent a aquesta adquisició, el 1917, es fundava l’Arxiu Històric de la Ciutat. Una de les primeres grans adquisicions fou l’Arxiu del veguer, conformat per la documentació de la cúria del veguer i corregidor, personatges que exercien l’autoritat reial a la vegueria de Barcelona en l’època moderna. El càrrec havia estat ocupat per membres de la família Terré, i en emparentar amb el llinatge dels Dalmases els papers havien passat al palau del carrer Montcada, on durant un cert temps estigueren instal·lats a les golfes. L’adquisició de l’arxiu, gestionada segurament entre els anys 1922-1924, fou acompanyada per la de la llibreria que havia contingut antigament la biblioteca; el moble fou muntat el 1924 a la sala Dalmases, que encara ocupa.
Instal·lació de la llibreria de la Sala Dalmases a l’Arxiu Històric de Barcelona, 1924, Arxiu Fotogràfic de Barcelona, C_015_161
Sala Dalmases, Arxiu Històric de Barcelona
Cal pensar que ingressà igualment en aquella ocasió el voluminós conjunt de manuscrits i material de treball de Pau Ignasi de Dalmases que es conserva avui en la Col·lecció de Manuscrits Patrimonials de l’Arxiu. Identificats en bona part per Maria Toldrà, es troben descrits, com la resta de manuscrits d’època moderna procedents de Can Dalmases, en el Repertori de Manuscrits Catalans de l’Època Moderna i la seva continuació, Manuscrits Catalans d’Epoca Moderna (MCEM).
La col·lecció Dalmases de la Biblioteca de Catalunya
L’ingrés de la Biblioteca Dalmases a la Biblioteca de Catalunya és, sens dubte, una de les adquisicions patrimonials més importants de tota la seva història. Incloïa una extraordinària col·lecció de manuscrits i una selecció remarcable d’impresos del segle XV al XVIII, entre els quals destacava particularment un conjunt d’una quarantena de volums de fulletons polítics centrats essencialment en els esdeveniments de la Guerra dels Segadors. Cedim la paraula a Ramon d’Alòs, autor de l’article que donava notícia de l’adquisició en el Butlletí de la Biblioteca de Catalunya de 1916, i que precedia l’inventari sumari dels manuscrits i dels impresos més destacats:
- Manuscrits: “La flor veritable d’aquest fons importantíssim la constitueixen els 222 manuscrits, en gran part anteriors al XVIèn segle”. Alòs explica també que “La diferència entre el número de manuscrits que porta el catàleg imprès de los códices i el de 222 que nosaltres hem rebut prové d’haver donat el confeccionador del dit catàleg un sol número als tres volums del Crestià [ms. 456, 457 i 458] i un sol també als dos de la Vida de Jesucrist de l’Eximeniç [ms. 459-460], d’haver nosaltres desglossat alguns manuscrits que figuraven entre els impresos, i d’haver-nos entregat els senyors de Fontcuberta dotze manuscrits més fora de catàleg” (Alòs, p. 31 ).
- Incunables i llibres s. XVII-XVIII: “Formen un conjunt de 753 llibres (entre els que s’hi compten importants reculls facticis de fullets) que fan un total de 977 volums i 69 fullets solts. Hi ha unes dues dotzenes d’incunables, llatins en llur major part, i una gran quantitat d’edicions gòtiques, moltes d’elles de textos jurídics, en bon estat quasi sempre” (Alòs, p. 29).
- Fulletons: “Però tal vegada la part més interessant dels llibres impresos la constitueixen els reculls de Varia. És una col·lecció forta de més de 1.200 números, llibres, fullets, fulles soltes i alguns escrits a mà, en 40 volums relligats en pergamí, portant gairebé tots, al llom el títol “Varios papeles”, i acompanyats generalment d’una taula, al davant o a la fi del volum, de la lletra mateixa que catalogava la Biblioteca Dalmases. Dominen de molt les impressions del XVIIen segle, de caràcter polític (guerra dels Segadors, guerra de França, etc). Són poques les del XVIe i passen d’un centenar les de principis del s. XVIIIè (poesies patriòtiques dedicades a l’arxiduc Carles, pronòstics, etc). En la col·lecció es troben igualment al·legacions jurídiques, gazetas, noticias i altres moltes coses, barrejades en general. Solament el títol que hi ha al llom d’alguns dels volums ens dóna el contingut: “De las religiones de la Merced y Trinidad sobre redimir cautivos”, “Genealogías de casas ilustres de Castilla y Aragon”, “Varios sermones”. Las impressions solen ésser de Catalunya, en castellà o català. N’hi ha, a més, de diversos altres països d’Espanya i també de França i d’Itàlia” (Alòs, p. 29)
A aquests volums, així descrits, cal afegir-hi un conjunt de 5 lligalls i plecs de documentació d’arxiu, relacionats amb un encant de penyores de Barcelona (Arx. 544), el procés de noblesa de Jeroni Guerau (Arx. 574-575), la cort de Montoliu (Arx. 578) i la separació de les esglésies de Fulleda i l’Espluga Calva (Caixa XII, R. 3455).
La intenció primera dels acadèmics que varen adquirir aquesta col·lecció era, a més d’incloure els impresos en el catàleg –com va ser fet immediatament–, de descriure detalladament els manuscrits en el catàleg de la Biblioteca que s’anava publicant en el Butlletí de la Biblioteca de Catalunya. Malauradament, els esdeveniments històrics no ho permeteren. Els impresos que formaven la col·lecció de vària integraren la col·lecció coneguda com a ”Fullets Bonsoms”; els anteriors al segle XVIII foren descrits en el Catálogo de la Colección de Folletos Bonsoms, relativos en su mayor parte a historia de Cataluña. I. Folletos anteriores a 1701 (Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1972). Els manuscrits medievals en català van ser objecte d’una descripció dins de la base de dades Philobiblon, i els d’època moderna produïts a Catalunya ho han estat, com s’ha esmentat anteriorment, pel projecte Manuscrits Catalans d’Epoca Moderna. Des de fa un temps s’està treballant en la descripció detallada del conjunt de manuscrits i en la seva inclusió en el catàleg en línia, que s’espera que pugui ser finalitzada entre finals d’aquest any i primeries del que ve. Per tal de poder recuperar de manera conjunta els diferents documents, manuscrits i impresos, que formaven la col·lecció, s’ha creat al catàleg una entrada “Biblioteca Dalmases”, que s’anirà afegint a les notícies dels documents que la formaven. Així esperem que es pugui arribar, en un futur que esperem no gaire llunyà, a la reconstrucció virtual d’un dels monuments bibliogràfics de la Barcelona del set-cents.
Anna Gudayol
Secció de Manuscrits
Bibliografia
- [Alòs, Ramon d’]. “La Biblioteca Dalmases”, Butlletí de la Biblioteca de Catalunya III (1916), p. 28-72
- Carreras i Bulbena, Josep R. “Pau Ignasi de Dalmases y Ros”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona xxii, núm. 74 (1922), p. 243-254
- Expósito, Ricard, “Literatura prohibida a la Barcelona del tombant de segle XVII: les desiderates bibliogràfiques de Pau Ignasi de Dalmases i Ros”, Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona lii (2009-2010), p. 137-201
- Oliva Sala, Antonio. Recull d’imatges dins Pablo Ignacio de Dalmases, las casas de la calle Montcada, 4ª ed., Barcelona: Asociación Verdad y Justicia, 2015
- Torres Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836, p. 195
- Voltes Bou, Pau Ignasi de Dalmases i el seu temps, Barcelona: Rafael Dalmau, 1962
Facebook de la biblioteca Twitter de la biblioteca Flickr de la biblioteca Tagpacker de la biblioteca Canal Youtube de la biblioteca Pinterest de la biblioteca Instagram de la biblioteca