El 1931, amb la restauració de la Generalitat de Catalunya s’originà, en tots els àmbits, un procés de reconstrucció nacional. Ventura Gassol, primer conseller de Cultura, va presentar una sèrie de propostes per organitzar el teatre a Catalunya, entre les quals hi va incloure un premi teatral que se sumava als Premis Literaris que la Generalitat convocaria anualment.

Enllaç al document

Ventura Gassol, poeta i conseller de Cultura de Francesc Macià va proposar, per una part, la creació del Premi Ignasi Iglésias i per una altra, la nacionalització de tres teatres: un de drama, un d’opereta i un de gran òpera. D’aquestes propostes, només va tenir èxit la dels premis literaris, ja que la nacionalització dels teatres no es va poder consolidar per un problema de pressupost i de lluita política. Tampoc varen funcionar la creació d’un teatre oficial de Catalunya depenent de la Institució del Teatre, que presentà Adrià Gual el setembre de 1931, o l’oferta d’un teatre del poble, ideat per Joaquim Muntaner i Joan Puig i Ferrater, el 1933.

El 15 de setembre del 1932 el Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya a partir del 12 d’agost del 1936) publicava una instrucció en què feia seus els premis literaris existents, Joan Crexells per a la novel·la i Ignasi Iglésias per al teatre, i creava el Premi Joaquim Folguera per a la poesia, tenint en compte per als dos primers les organitzacions ja existents, i per a tots tres, el projecte general de premis literaris de la ponència en estudi del Consell de Cultura.

El Premi Ignasi Iglésias, dotat amb la quantitat de 5.000 pessetes (igual que els altres dos premis literaris), era el premi més disputat i popular de tots els premis literaris, i l’any 1932, el primer any de la seva creació, va ser per a L’Hostal de la Glòria, de Josep Maria de Sagarra, que la companyia Maria Vila-Pius Daví havia estrenat l’11 d’octubre del 1931 al Teatre Romea. El mateix any, Sagarra va guanyar també el Premi  Crexells per Vida Privada. Aquest doble premi va aixecar una gran polseguera i els diaris i revistes del país anaven plens d’articles on es criticava el fet de donar premis a obres i autors consagrats.

No se sap si degut a la polèmica en la concessió del I Premi Ignasi Iglésias, o per quin altre factor, l’any 1933 el Premi va ser per un autor completament desconegut, Albert Piera, i la seva obra, Els homes forts.

El dia de Nadal de 1933 moria Francesc Macià i el país rebia una forta batzegada. Lluís Companys serà el nou president i l’any 1934 esdevindrà un any de creixement dels premis i de la vida cultural en general. El 13 de gener, Ventura i Gassol, conseller de cultura, constitueix oficialment el Consell de Cultura, format per vint-i-un membres, entre ells Pompeu Fabra, Joaquim Folch i Torres, Lluís Nicolau d’Olwer, Joan Puig i Ferrater i Anna Rubiés, l’única dona del Consell.

El Premi de l’any 1934, degut als fets d’octubre, no va ser concedit fins al mes de març de 1935. En va ser el guanyador Josep Maria Millàs-Raurell per El món en què vivim. L’obra, però, no s’estrenà mai.

L’any 1935 es van presentar divuit obres al Premi Crexells, el mateix nombre d’obres que al premi de poesia, i setanta-quatre al de teatre, l’Ignasi Iglésias. Els Premis Literaris es van atorgar la nit de Nadal, i l’arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí va guanyar el Premi Ignasi Iglésias de teatre amb Un sospir de llibertat. L’obra va ser estrenada per la companyia amateur del Junior F. C., mentre els diaris parlaven dels premis i de la tensió política que es vivia al país.

El 1936, la Generalitat, malgrat la Guerra Civil, va seguir creant nous premis per estimular la creació, entre ells, el Premi Joan Maragall d’assaig, quart premi literari, que premià l’obra d’Agustí Esclasans La ciutat de Barcelona en l’obra de Jacint Verdaguer. Aquest any, el premi de teatre, l’Ignasi Iglésias, va recaure en l’escriptor Xavier Benguerel per  El casament de la Xela. L’obra va ser estrenada el març del 1938, la darrera temporada de teatre oficial, per la companyia titular del Teatre Català de la Comèdia i se’n van fer moltes representacions, algunes d’elles interrompudes pels bombardejos.

El 1937 la Generalitat va crear dos premis literaris més, el cinquè i el sisè: el Narcís Oller de contes i el Valentí Almirall de periodisme, que havia anunciat l’any anterior, i que finalment va incloure amb els literaris. El Premi Ignasi Iglésias va ser declarat desert. Aquest any concursava Prudenci Bertrana, amb l’obra Neu de tot l’any, i no van ser poques les veus que criticaren el veredicte i en demanaren una reparació a un dels millor escriptors del moment. També hi va haver una forta polèmica promoguda per Joan Oliver, entre d’altres, en què es qüestionava l’existència i la decadència del teatre català.

L’any 1938 el Premi Ignasi Iglésias el van guanyar Joan Escofet i Armand Blanch per Capvespre, que tampoc s’estrenà.  

Aquell mateix any,  Carles Pi i Sunyer, conseller de Cultura del moment, va convocar un concurs per facilitar la representació d’obres teatrals inèdites al Teatre Català de la Comèdia (l’actual Teatre Poliorama), amb un premi de 5.000 pessetes. El premi el va guanyar Joan Oliver amb l’obra La fam. Es van donar tres distincions més, de 1.000 pessetes, de les quals una va ser per a Joaquim Ruyra, per l’obra En Garet a l’enramada, una altra va ser per a J. Navarro i Costabella per Cèsar i Angèlica, i la darrera per a Andreu A. Artís, per Cada dia. 

L’última notícia sobre els premis data del 6 de gener del 1939 i parla del Premi Joan Maragall d’assaig, que el jurat va decidir no atorgar. El 26 de gener del 1939, el dia de la caiguda de Barcelona, sortia el darrer número del Diari Oficial de la Generalitat. El govern català ha de marxar a l’exili, i els premis desapareixeran fins l’any 1982, en què es tornaran a convocar amb el títol Premis Nacionals de Cultura. 

Guanyador i obra, jurat i nombre d’obres presentades

1932

Guanyador i obra: Josep Maria de Sagarra per l’Hostal de la Glòria

Jurat: Joaquim Borralleras, Pere Coromines, Joan Cortès, J. Farran i Mayoral i J. Pous i Pagès

Suplents: Joan Alavedra i Màrius Gifreda

Nombre d’obres presentades: 90

Enllaç al document

1933

Guanyador i obra:  Albert Piera per Els homes forts

Jurat: Joan Alavedra, Cèsar August Jordana, Joan Puig i Ferreter, Josep M. de Sagarra i Domènec  Guansé

No  coneixem el nombre d’obres presentades

1934

Guanyador i obra: Josep Maria Millàs-Raurell per El món en què vivim

Jurat: Josep Farran i Mayoral, Carles Riba, Albert Piera i Serís, Carles Capdevila i Francesc Trabal  

Suplents: Carme Monturiol i Modest Sabater

Nombre d’obres presentades: 80

Enllaç al document

1935

Guanyador i obra: Nicolau M. Rubió i Tudurí per Un sospir de llibertat.

Jurat: Pompeu Crehuet, Albert Piera, Màrius Gifreda, Josep Maria Millàs-Raurell i Joan Alavedra.

Nombre d’obres presentades: 74

1936

Guanyador i obra:  Xavier Benguerel per El casament de la Xela

Jurat:  Josep Pous i Pagès, Artur Perucho, Enric Lluelles, Sebastià Juan Arbó i Carme Monturiol.

Nombre d’obres presentades: 45

1937

Guanyador i obra: Desert

Jurat:  Josep Pous i Pagès, Carme Monturiol, Joan Alavedra, Francesc Curet i Enric Lluelles

Nombre d’obres presentades: 40

1938

Guanyador i obra:  Joan Escofet i Armand Blanch per Capvespre.

Jurat: Carles Riba, Francesc Curet i Joan Oller i Rabassa

Nombre d’obres presentades: 46

1938

Premi Teatre Català de la Comèdia:

Guanyador i obra: Joan Oliver per La fam.

Distincions:

 Joaquim Ruyra per En Garet a l’enrramada

 J. Navarro i Costabella per Cèsar i Angèlica

Andreu A. Artís per Cada dia

Jurat: Avel·lí Artís, Cèsar August Jordana, Enric Jiménez, Domènec Guansé i Xavier Benguerel.

Nombre d’obres presentades: 128

Enllaç al document

El Premi Ignasi Iglésias i el Premi Teatre Català de la Comèdia als fons de la Biblioteca de Catalunya:  

Els manuscrits presentats al Premi Ignasi Iglésias i al Premi Català de la Comèdia formen part del Fons Premis Literaris de la Generalitat de Catalunya (1932-1938) que conté, a part de la documentació sobre el teatre de què es parlarà més a bastament, les obres presentades a altres premis convocats per la Generalitat durant la segona república, és a dir, les presentades al Premi Narcís Oller de narrativa, al Premi Joan Crexells de novel·la i al Premi Valentí Almirall de periodisme .

Els manuscrits que conformen aquest fons corresponen als topogràfics Ms. 2551 i els compresos entre el  Ms. 6427 i el Ms. 6522,  i estan organitzats de la següent manera:

1-Ms. 6427 Documentació sobre els Premis Literaris de la Generalitat de Catalunya.

Aquest manuscrit conté documentació molt variada: bases dels Premis, relació d’obres presentades, jurats, llista de les obres enviades als membres del jurat i albarans amb rebuts d’obres presentades als diferents premis.

Enllaç al document

2-Ms. 6428-6514 Originals presentats als Premis Literaris de la Generalitat de Catalunya Ignasi Iglésias i Teatre Català de la Comèdia.

3-Ms. 2551. Josep Carner i Ribalta. El plaer de viure. Comèdia en tres actes i sis cuadros. 1936.

4-Ms. 6515-6521: Obres de teatre no identificades 1933-1938.

5-Ms. 6522 Vària de documents de teatre referits als Premis de la Generalitat de Catalunya.

No se sap del cert el motiu pel qual la Biblioteca de Catalunya conserva aquesta documentació entre els seus fons, però és possible que, al final de la guerra, aquesta es considerés un dels llocs segurs per dipositar els documents a protegir.

Aquest fons teatral va arribar a la Biblioteca  incomplet, i només s’hi conserva una part de les obres de teatre presentades als dos premis, una setantena, de les més de cinc-centes obres que van concursar, de les quals sis són manuscrites. La resta d’obres, la gran majoria, són textos mecanografiats, bé originals o còpies en paper carbó. El text mecanografiat era una condició de les bases per a les obres inèdites “Les obres inèdites caldrà que siguin mecanografiades”.

La major part de les obres preservades van ser presentades als premis Ignasi Iglésias i Teatre Català de la Comèdia de l’any 1938, probablement perquè eren les últimes que s’havien rebut, i per això es conserven en bloc. L’Ignasi Iglésias convocat per la Generalitat es va celebrar entre els anys 1932 i 1938, i el Premi Teatre Català de la Comèdia es va celebrar, només el 1938.

La Biblioteca conserva, però, quatre obres que hi van concursar l’any 1932 (Ms. 6437, 6475, 6494 i 6498), una de l’any 1933 (Ms. 6430), tres del 1934 (Ms. 6474, 6500, i 6455), una del 1935 (Ms. 6465?), dues del 1936 (Ms. 6487 i 6493) i una del 1937 (Ms. 6484-6486, tres còpies de la mateixa obra).  

D’aquestes obres, poques porten a escena l’experiència bèl·lica o revolucionària. En són l’excepció La fam, de Joan Oliver, guanyador de la primera convocatòria del Premi Teatre Català de la Comèdia de 1938, Cada dia, d’Andreu A. Artís, menció especial del Premi Teatre Català de la Comèdia de 1938 i Marta, de Josep Navarro i Costabella, que va ser finalista del Premi Ignasi Iglésias el 1938, i situada a la rereguarda, la guerra i la revolució hi apareixen com quelcom anecdòtic i llunyà. Només Florentina, de Maria Carratalà, presenta un drama ambientat al front on denuncia la brutalitat dels feixistes amb una història d’amor.

No hi havia límit en la presentació d’originals, i per tant un mateix autor podia presentar a concurs el mateix any diverses obres. Entre els autors més prolífics deu figurar Tomàs Ribas i Julià, que l’any 1936 presentà set obres al concurs teatral.

Tot i que la majoria dels personatges que participaren en els premis eren coneguts com a escriptors, entre els concursants hi ha tres autors que són molt coneguts en altres camps, com Martí de Riquer, que  presentà dues obres el 1936, El triomf de la fonètica, i Spinoza i els gentils (obra còmica); Joan Baptista Xuriguera, autor del best-seller Els verbs catalans conjugats (Barcelona: Claret, 1972), va presentar l’obra La pau regna al camp (1937), i Ignasi Agustí, que l’any 1934 presentà a concurs Benaventurats els lladres (comèdia d’embolics), i que després de la Guerra Civil passà a escriure en castellà.

No m’agradaria cloure l’article sense parlar de les dones, la presència de les quals és gairebé testimonial, ja que hi ha anys en què no hi va concursar cap dona (1932); d’altres, una sola autora, com Carme Montoriol, amb l’obra l’Huracà el 1934. De producció escassa, molts crítics valoren la seva aportació en un moment en què al teatre català li cal una renovació temàtica i formal. El 1936, Margarida de Valldaura, amb Les facècies de l’amor, i el 1937, Rosa Maria Arquimbau, amb Les dones sàvies. El 1938, trobem una major presència d’autores, ja que aquest any s’hi van presentar tres dones: Maria Carratalà (Florentina), Rosa Timbas (El destí) i Margarida de Valldaura (altra vegada amb Les facècies de l’amor).

Maria Carratalà també es presentà al Premi Teatre Català de la Comèdia amb tres obres, que dissortadament resten perdudes: La mort al parapet, El mantó de Manila i Joventut femenina. Va ser dinamitzadora de teatre al Lyceum Club i va traduir diverses peces estrenades a la dècada dels trenta. Carratalà forma part de les escriptores de teatre emergents anomenades “dones sàvies” (títol de l’obra de Rosa Maria Arquimbau). El maig de 1932 va prendre part de la constitució del Front Únic Femení Esquerrista, una iniciativa que volia remoure les consciències de l’electorat femení i que van signar també Aurora Bertrana, Carme Montoriol i Rosa Maria Arquimbau.

Entre els fons teatrals de la BC, aquest seria probablement dels menys coneguts, però aquest fet no li resta importància ni atractiu. Malgrat ser un fons incomplet, pensem que pot ajudar a enriquir el panorama de la dramatúrgia catalana, així com donar noves pistes als investigadors (autors novells, textos inèdits conservats i desapareguts, autors desconeguts, etc.)

Isabel Gálvez
Secció de Manuscrits

BIBLIOGRAFIA

-Rosa Serra i Majem. Premis Nacionals de Cultura 1932-2011. Publicació electrònica.

-Enric Gallén.  “El teatre”, dins Història de la literatura catalana. Part Moderna. Volum IX. Barcelona: Editorial Ariel, 1984. pàg. 413-462.

-Jordi Coca, Enric Gallén i Anna Vàzquez. La Generalitat republicana i el teatre (1931-1939). Legislació. Publicacions de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, Barcelona: Edicions 62, 1982.

-Francesc Foguet i Boreu. El teatre català en temps de guerra i revolució (1936-1939). A propòsit de Mirador i Meridià. Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999.

-Francesc Foguet i Boreu. “Capvespre, de Joan Escofet i Armand Blanch”, dins Revista Stichomythia, 5, 2007.

-Robert Marrast. El teatre durant la Guerra Civil Espanyola. Assaig d’història i documents. Barcelona: Publicacions de l’Institut del Teatre. Edicions 62, 1978.