Menú superior



Ets a: Inici / Cap a RDA / Preguntes més freqüents

Preguntes més freqüents

La Subcomissió Tècnica d'RDA (STRDA) ha preparat les següents respostes a algunes de les preguntes que s’han fet en els darrers mesos. Tanmateix, per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari poseu-vos en contacte amb snb@bnc.cat.

Què és RDA ?
Per què el canvi a RDA?
Què passa amb la ISBD?
Què són els FRBR i quina és la seva relació amb RDA?
On es pot trobar informació sobre els principis i models conceptuals d’RDA?
Què inclou RDA?
RDA inclou instruccions per a la codificació de les dades en MARC 21?
El format MARC 21 permet enregistrar tot els elements RDA?
S’hauran de fer canvis importants en els registres existents en els catàlegs?
Com afectarà RDA els actuals sistemes integrats de biblioteques?
És necessari una formació específica per aplicar RDA?
Com es publica RDA?
Quines traduccions hi ha disponibles?
Quan es disposarà de la traducció catalana?

Què és RDA ?

RDA és l’acrònim de Recursos, descripció i accés. És el títol de la nova norma de catalogació que substituirà les Regles angloamericanes de catalogació, 2a edició (AACR2).

RDA són directrius i instruccions per a la descripció i l'accés de qualsevol recurs. Els registres resultants de la seva aplicació podran ser utilitzats en diversos entorns digitals (Internet, OPAC web, etc.).    

Per què el canvi a RDA?

Les AACR2 van ser publicades per primera vegada el 1978. Tot i que s'han actualitzat, són una normativa que va ser dissenyada principalment per a un entorn dominat pel catàleg de fitxes. L’any 1997, a la International Conference on the Principles and Future Development of AACR, celebrada a Toronto, es van identificar una sèrie de problemes de fons, alguns dels quals es van resoldre amb les actualitzacions posteriors, però es va fer evident que era necessari un replantejament fonamental del codi per poder respondre als actuals reptes i oportunitats del món digital.

L'abril de 2005, el Joint Steering Committee for the Revision of AACR (JSC) i el Committee of Principals (CoP), després de valorar una sèrie d'alternatives, van decidir que el més apropiat era dissenyar un nou estàndard enfocat a l'entorn digital. 

RDA proporciona:

  • Un marc flexible per descriure tots els recursos analògics i digitals.
  • Dades fàcilment adaptables a les noves i emergents estructures de base de dades.
  • Dades compatibles amb els registres existents en els actuals catàlegs de biblioteques en línia.

RDA s’ha construït sobre els fonaments de les AACR2 i s'està desenvolupant per a l’ús principalment en biblioteques, però té el potencial de poder ser utilitzat per altres comunitats del món de la informació (arxius, museus, editors, etc.), ja que s’ha fet l’esforç d’alinear RDA als estàndards de metadades usats en aquestes comunitats.

Què passa amb la ISBD?

RDA no s’estructura segons l'ordre de les zones de la ISBD ni prescriu quina puntuació s’ha d’utilitzar per a cada element. RDA es centra en les dades que s’han d’enregistrar, però no pretén donar cap directriu de com s’han de mostrar a l’usuari.

La normativa ISBD continua sent vàlida com un dels formats possibles per mostrar la informació als usuaris. És per aquest motiu que RDA inclou un apèndix específic (apèndix D.1) que dóna la informació necessària sobre la presentació de les dades RDA en una visualització ISBD. Inclou una taula on s’especifica l’ordre dels elements ISBD, quins camps són obligatoris, la puntuació prescrita, així com el corresponent element RDA.

Què són els FRBR i quina és la seva relació amb RDA?

FRBR és l’acrònim en anglès de Functional requirements for bibliographic records. Aquest informe el va portat a terme l’Study Group on the Functional Requirements for Bibliographic Records. Va ser aprovat per l’Standing Committee de la Section on Cataloguing de l’IFLA.

Els FRBR són un model conceptual d’entitat/relació, independent de qualsevol codi de catalogació. El model obre la possibilitat d’organitzar millor el catàleg d’acord amb les necessitats dels usuaris: s’identifiquen les entitats que són objecte d’interès dels usuaris, les característiques o els atributs associats a cada entitat, i les relacions més importants que s’han d’establir d’acord amb les necessitats dels usuaris.

Els FRBR són la base conceptual d’RDA:

  • La terminologia dels FRBR (per exemple, l'ús dels noms de les entitats bibliogràfiques: "obra", "expressió", "manifestació" i "ítem") és present en RDA.
  • L’estructura d’RDA correspon al atributs i les relacions identificades en els FRBR.
  • Les tasques de l'usuari especificades en els FRBR (trobar, identificar, seleccionar, obtenir) han estat claus per definir el conjunt d'elements bàsics que qualsevol descripció ha d’incloure.

RDA també utilitza els FRAD (Functional requirements for authority data) com a base per a les instruccions sobre el control d'autoritats i per definir el conjunt d'elements bàsics que han de facilitar les tasques de l’usuari.

On es pot trobar informació sobre els principis i models conceptuals d'RDA?

Les traduccions al català dels principis i dels models conceptuals d’RDA, es troben disponibles en línia al web de la Biblioteca de Catalunya:

Què inclou RDA?

RDA inclou les instruccions i les directrius que regeixen la descripció dels recursos així com la tria i la forma dels punts d'accés, i les relacions definides en FRBR i FRAD.

RDA consta de 10 seccions que se centren en primer lloc en l'enregistrament dels atributs de les entitats FRBR, i després en les relacions entre aquestes entitats.

Atributs

  • Secció 1: Enregistrament dels atributs de les manifestacions i els ítems.
  • Secció 2: Enregistrament dels atributs d’obra i expressió.
  • Secció 3: Enregistrament dels atributs de persona, família i entitat corporativa.
  • Secció 4: Enregistrament dels atributs de concepte, objecte, esdeveniment i lloc.

Relacions

  • Secció 5: Enregistrament de relacions primàries.
  • Secció 6: Enregistrament de relacions a persones, famílies i entitats.
  • Secció 7: Enregistrament de relacions de matèria.
  • Secció 8: Enregistrament de relacions entre obres, expressions, manifestacions i ítems.
  • Secció 9: Enregistrament de relacions entre persones, famílies i entitats.
  • Secció 10: Enregistrament de relacions entre conceptes, objectes, esdeveniment i llocs.

Cada secció conté les directrius generals i un capítol per a cada entitat. Cada capítol s'associa amb una tasca d'usuari FRBR. També inclou apèndixs d'abreviatures, majúscules, etc.

Actualment les seccions 4 i 10, sobre conceptes, objectes i esdeveniments, estan pendents de desenvolupar. Es preveu que RDA inclogui en un futur les instruccions de com crear punts d’accés de matèria; tanmateix, no preveu incloure cap instrucció sobre les classificacions.

RDA inclou instruccions per a la codificació de les dades en MARC 21?

RDA i MARC 21 són dues normes diferents, dissenyades per a dos propòsits diferents. RDA és una norma de contingut mentre que MARC 21 és un dels estàndards possibles de codificació de la informació. Els registres creats amb RDA poden ser codificats amb altres esquemes, com ara MODS o Dublin Core.

El format MARC 21 permet enregistrar tot els elements RDA?

En els darrers anys el format MARC 21 s’ha actualitzat per donar cabuda a la codificació dels elements RDA. Al web de la Biblioteca de Catalunya està disponible una relació dels nous camps, subcamps i principals canvis:

De lliure accés, també es troba disponible un mapatge de MARC 21 a RDA i també d’RDA a MARC 21 tant pel que fa al format bibliogràfic com al d’autoritats:

S’hauran de fer canvis importants en els registres existents en el catàlegs?

En principi els registres creats amb RDA són compatibles amb els registres actuals creats amb AACR2 o ISBD. Tanmateix, hi haurà alguns casos que requeriran modificacions, com per exemple els punts d’accés per a la "Bíblia" (p. ex., AACR2: “Bíblia. A.T. Pentateuc”; RDA: “Bíblia. Pentateuc”). Els actuals sistemes integrats de biblioteques són capaços de fer els canvis previstos mitjançant actualitzacions i/o modificacions de forma àgil i global a tot el catàleg.

Com afectarà RDA els actuals sistemes integrats de biblioteques?

S’ha de tenir en compte que les instruccions RDA estan dissenyades per ser independents de qualsevol sistema, format, mitjà o sistema utilitzat per emmagatzemar o intercanviar les dades. Un dels objectius principals d’RDA és que pugui ser  fàcilment adaptable a qualsevol estructura de base de dades.

És d'esperar que amb el temps els sistemes integrats de biblioteques i els OPACs evolucionin per a treure el màxim profit de les dades creades amb RDA i proporcionin l’eficàcia de l’estructura FRBR als usuaris a l’hora de trobar, identificar i obtenir els recursos que necessiten.

És necessari una formació específica per aplicar RDA?

Com en qualsevol nova norma, els catalogadors han de formar-se per poder aplicar-la correctament. Si s’ha treballat amb AACR2 o ISBD, no hi ha d’haver dificultats en aplicar RDA, però és necessari familiaritzar-se amb la seva estructura i el nou vocabulari dels FRBR. La informació sobre els principals canvis entre AACR2 i RDA es troba disponible a Suport a les bilioteques per a la transició cap a RDA.

Estar informat dels desenvolupaments d’RDA a nivell internacional i de la seva implementació a Catalunya pot ajudar a preparar-se i aclarir dubtes. Us recomanem:

Com es publica RDA?

RDA és un recurs en línia d’accés per subscripció a través d’RDA Toolkit. Permet navegar, fer anotacions en línia, imprimir qualsevol dels continguts, utilitzar marcadors per a instruccions específiques, fer cerques a diversos nivells, emmagatzemar i compartir fluxos de treball, i accedir a altres eines de catalogació relacionades.

Existeix també l’edició impresa en anglès, que es publica cada any substituint l’edició anterior. Per a més informació es pot consultar: RDA print,

Quines traduccions hi ha disponibles?

Hi ha diverses traduccions d’RDA en castellà, francés, alemany, etc., disponibles a l’RDA Toolkit, i en xinès en versió impresa.

Quan es disposarà de la traducció catalana?

Des del  gener de 2016 fins l’abril de 2017 la traducció catalana ha estat disponible en format PDF al web de la Biblioteca de Catalunya. A partir d’abril és consultable en línia a través de l’eina RDA Toolkit, d’accés per subscripció.