El clavicordi de la Biblioteca de Catalunya
Aquest mes de juliol ens ha arribat per donació del compositor Josep Soler i Sardà (Vilafranca del Penedès, 1935) aquest clavicordi que veieu a la imatge.
Clavicordi de la Biblioteca de Catalunya
És un instrument cordòfon, de la família de les cítares de teclat, de corda percudida per unes maces petites de llautó anomenades “tangents”. El seu so és delicat i tènue, i la pulsació i la dinàmica permeten més expressivitat. Aquestes característiques el convertiren en un instrument domèstic ideal per a tocar sol en espais reduïts. Té el seu origen en el monocordi medieval i esdevé un dels antecessors del piano. L’època daurada del clavicordi fou del segle XVI al XVIII.
Aquest clavicordi, de 38 tecles, és una reproducció d’acord amb els models històrics del segle XVI. Va ser construït per Walter Merzdorf u. Söhne de Grötzingen el 1962, segons anotació manuscrita en el seu interior.
Fou un encàrrec del musicòleg i intèrpret Macario Santiago Kastner (Londres, 1908 – Lisboa, 1992), especialista en la recuperació, transcripció i estudi de la música ibèrica de teclat dels segles XVI-XVIII. Kastner va ser un dels primers intèrprets a programar concerts amb clavicordi, el seu instrument preferit, amb el qual va fer algun enregistrament. A la seva mort, el clavicordi passà a la també musicòloga i deixebla seva Maria Ester-Sala (Barcelona 1946-1994), especialista en música instrumental del segle XVIII, en general, i en la de tecla, en particular.
Maria Ester-Sala conegué Macario Santiago Kastner a Barcelona el 1971, a través de Josep Soler i Sardà. Maria Ester-Sala deixà el clavicordi, després de la seva mort, al seu amic i marmessor Josep Soler i Sardà.
El fons Maria Ester-Sala i el fons Josep Soler es conserven a la Biblioteca de Catalunya.
Rosa Montalt
Secció de Música
Facebook de la biblioteca Twitter de la biblioteca Flickr de la biblioteca Tagpacker de la biblioteca Canal Youtube de la biblioteca Pinterest de la biblioteca Instagram de la biblioteca