Mercuri veu Herse i se n'enamora, un dels tapissos del Palau de la Generalitat (I)
Una visita guiada a la Biblioteca de Catalunya permet veure i gaudir d’un gran tapís de cinc metres d’alçada i cinc i mig d’amplada. L’escena, representada enmig d’un paisatge, mostra en un costat lateral un personatge masculí volant -amb ales al cap i als turmells- que mira intensament una de les noies d’un grup. Les figures, gairebé de mida natural, estan ben definides, tant la forma dels cossos, com dels vestits, així com tots els ornaments decoratius que recreen una escena rítmica i acolorida. Una orla amb dibuixos de paisatges, animals, arquitectures i grups de figures humanes tanca l’escena.
Ens podem fer moltes preguntes sobre aquesta obra: quin significat té, de quina època és, de quins materials està feta, quins són els orígens, quina ha estat la seva història... Entre aquesta setmana i la vinent intentarem respondre algunes de les preguntes.
Mercuri veu Herse i se n'enamora. Willem Pannemaker, 1574. Biblioteca de Catalunya
LA NARRACIÓ
Aquest tapís il·lustra una de les vuit escenes dels amors de Mercuri i Herse, concretament la primera quan, sobrevolant el bosc, Mercuri, fill de Júpiter, veu la nimfa Herse passejant amb les seves germanes -Aglauros i Pandrosos- i se n’enamora. A partir d’aquí s'esdevenen diversos episodis: el passeig, la gelosia i l'enveja -protagonitzades per la germana Aglauros que intenta obstaculitzar la relació-, la recepció de Mercuri al Palau de Cècrops, pare de les nimfes, la celebració del ball de bodes i el pas a la cambra nupcial. La història acaba amb la transformació d’Aglauros en roca negra i la desaparició de Mercuri. La mitologia explica que Mercuri i Herse tingueren un fill.
Aquesta és una narració -de les més de dues-centes- que recull Ovidi a l’obra literària Metamorfosi d’extraordinària influència a tot Occident. Aquest text va circular a través de manuscrits durant l’època medieval i posteriorment a través de llibres impresos. La història de Mercuri i Herse va inspirar molts artistes del Renaixement i també d’èpoques posteriors que van pintar i teixir escenes del relat. L’art de la tapisseria adquirí una gran rellevància durant el Renaixement a la cort; així, palaus i cases nobles arreu d’Europa decoraven els seus salons amb jocs de tapisseria que reprodueixen generalment escenes de la Bíblia o de la mitologia clàssica.
Ovidi Nasó, Publi. Taula dels quinze libres d[e] Transformacions del poeta Ouidi. Barcelona: Pere Miquel, 1494. Bon-10-VI-29
EL CONJUNT ARTÍSTIC
La Biblioteca de Catalunya conserva el primer tapís, d’una sèrie de vuit, sobre els amors de Mercuri i Herse. Aquest conjunt renaixentista, confeccionat a Brussel·les d’acord amb els models estètics italians, explica una història d’amor on es mostren els sentiments humans. En tota la sèrie la figura humana és l’element central de l’escena i transmet moviment i expressivitat. En el conjunt destaca la qualitat en la representació de la perspectiva i la varietat cromàtica, així com l’ús de motius de caràcter vegetal i animal per completar-lo.
El conjunt de vuit tapissos de Mercuri està incomplet i ubicat en diverses institucions:
1. Mercuri veu Herse i se n'enamora (Biblioteca de Catalunya, arrambador de les rajoles vidrades)
2. El passeig, Mercuri caminant al costat d'Herse (Institut d'Estudis Catalans, sala Prat de la Riba)
3. Aglauros atura Mercuri. La germana d'Herse impedeix que Mercuri entri al Palau de Cècrops, pare de les germanes (Institut d'Estudis Catalans, sala Prat de la Riba).
4. Cècrops rep Mercuri i li ofereix un àpat (perdut ja a principis del segle XX)
5. Aglauros és corrompuda per l'enveja (perdut ja a principis del segle XX)
6. El ball o la festa de bodes de Mercuri i Herse (Diputació de Barcelona)
7. El tàlem o cambra nupcial (Institut d'Estudis Catalans, sala Prat de la Riba)
8. Mercuri transforma Aglauros en roca negra i ell desapareix (no localitzat. Havia estat a la sala d'exposicions de la Biblioteca de Catalunya almenys fins a l'any 1975)
El passeig. Fons d’art de l’Institut d’Estudis Catalans (Sala Prat de la Riba). Reg. 140FA
Aglauros atura Mercuri. Fons d’art de l’Institut d’Estudis Catalans (Sala Prat de la Riba). Reg. 139FA
El Ball. Diputació de Barcelona. Foto: Arxiu BC
El Tàlem nupcial. Fons d’art de l’Institut d’Estudis Catalans (Sala Prat de la Riba). Reg. 141FA
PANNEMAKER, MANUFACTURER DE BRUSSEL·LES
Els Països Baixos foren, al segle XVI, un dels llocs de producció més gran de tapissos on destacà, concretament a Brussel·les, la família de teixidors Pannemaker, d’on prové el tapís de Mercuri de la Biblioteca de Catalunya. Aquesta sèrie és obra de Willem de Pannemaker que treballà entre 1535 i 1578, i està datada l'any 1574.
La tècnica de la tapisseria requeria un dibuixant cartoner, el teixidor que coneixia la tècnica del brodat, els nusos, els punts, la malla... i el fabricant que comprava els materials, rebia els encàrrecs i en gestionava el transport i el lliurament. El darrer era l’únic que deixava el nom estampat al tapís. La data es posava en el primer dels tapissos i podien trigar anys a acabar un conjunt. Els tapissos produïts als Països Baixos seguien a nivell estètic els models italians, que eren el cànon de referència del moment amb artistes com Rafael al capdavant. La importació de tapissos de Flandes durant l'època del Renaixement és habitual a la península Ibèrica.
LA COMPRA DE LA GENERALITAT
Aquest conjunt fou adquirit per la Deputació del General de Catalunya per decorar els salons del Palau de la plaça de Sant Jaume en data de 13 de febrer de 1578. Fou comprat a través del corredor Gabriel Ferrer al virrei de Catalunya, Fernando de Toledo per 6.200 lliures segons consta en el Llibre de Cauteles d’aquest any: “[...] sien degudes sis mil y doscentes lliures barceloneses les quals [...] sien donades y pagades [...] per preu de les vuyt peces de tapisseria de seda granada molt fina feta en Flandes ab la ystoria de Mercuri [...]” . També hi consta el pagament de cent ducats al corredor Gabriel Ferrer per “[...] la venda de les vuyt pesses de tapiceria a tretze del passat a nosaltres feta per lo lloctinent don Fernando de Toledo [...]”.
Aquesta sèrie va ornamentar el Palau de la Generalitat fins a principis del segle XX, que va acollir les diferents institucions que s’hi instal·laren al llarg de la història.
La setmana vinent us explicarem els trasllats i moviments d'aquest conjunt de tapissos, les restauracions i les altres edicions que existeixen de la història de Mercuri, així que no us perdeu el pròxim capítol!
Núria Altarriba
Servei d'Accés i Obtenció de Documents
Referències bibliogràfiques:
Llibre de cauteles de la Deputació del General de Catalunya. 1578. Arxiu de la Corona d’Aragó. Generalitat. N-Cauteles 559. 1575-1578. Foli LXXXVIII verso i foli LXXXX verso.
Inventari del patrimoni artístic: els tapissos, 1959-1978. Biblioteca de Catalunya. Arxiu. Capsa 1228-1-2-3 i capsa 940/3.
Duran Canyameras, Ferran. “Els tapissos de l’Audiència al nostre Museu”. Butlletí dels museus d’art de Barcelona. 1937. Desembre, núm. 79, volum VII. Pàg. 367-384. http://ddd.uab.cat/record/20706
Los Amores de Mercurio y Herse, una tapicería rica de Willem de Pannemaker. Madrid : Museo Nacional del Prado, 2010. Catàleg de l'exposició celebrada al Museo del Prado, de l'1 de juny al 26 de set. de 2010. BC. Grav 684.7 Pannemaker (061) 4º
El arte de la tapicería en la Europa del Renacimiento. I Simposio Internacional sobre Tapicería y Artes Textiles. Lleida 16-18 de septiembre de 2010. Lleida, 2012. BC 2012-8-11788
Facebook de la biblioteca Twitter de la biblioteca Flickr de la biblioteca Tagpacker de la biblioteca Canal Youtube de la biblioteca Pinterest de la biblioteca Instagram de la biblioteca