Menú superior





Ets a: Inici / El Blog de la BC / En el centenari de Ràdio Barcelona 2024


Right menu

Arxiu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
            1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31          

Etiquetes



En el centenari de Ràdio Barcelona 2024

Ràdio Barcelona 1924-2024 

Ràdio Barcelona comença a emetre el 14 de novembre de 1924 amb l'indicatiu EAJ-1 des de la sisena planta de l'hotel Colon, a la Plaça Catalunya i se situa entre les capdavanteres en els inicis del món de la ràdio; enguany se celebra, doncs, el centenari de la seva fundació.

El 1926 trasllada les seves antenes al Tibidabo i els estudis, a l’edifici Tívoli, a l’actual seu del carrer Casp de Barcelona. L’any següent es fusiona amb Unión Radio (EAJ-7) de Madrid, i el 1940 ambdues emissores esdevenen el germen de la Sociedad Española de Radiodifusión (l’actual Cadena SER).

Ràdio Barcelona a l’Hotel Colón el 1924. Arxiu Fotogràfic de Ràdio Barcelona

Cúpula-estudi de Ràdio Barcelona el 1924. Arxiu Fotogràfic de Ràdio Barcelona

Antenes de Ràdio Barcelona al Tibidabo el 1926. Arxiu Fotogràfic de Ràdio Barcelona

Maria Sabaté, una de les primeres veus de Ràdio Barcelona, recrea la primera emissió de l’EAJ-1, el 1974

L’Orfeó Català interpreta el Cant dels Ocells a la segona meitat dels anys 20

Sintonia de Ràdio Barcelona el 1928, El caçador i la pastoreta

La Dolores, el primer radioteatre a Ràdio Barcelona, el 1926

L’acord entre Ràdio Barcelona i la Biblioteca de Catalunya

A punt de complir els 70 anys, el novembre de 1993, el Conseller de Cultura de la Generalitat i el president de la Sociedad Española de Radiodifusión (SER) signen un conveni pel qual l'emissora cedeix en dipòsit a la Fonoteca de Catalunya el seu arxiu sonor.

El 1994 comencen a arribar alguns documents a la Biblioteca, s'organitza una exposició commemorativa i s'edita el disc 78 r.p.m. : selecció dels fons de Ràdio Barcelona cedits a la Generalitat de Catalunya.

Per la seva banda, l'emissora publica el triple CD 70 anys: antologia sentimental de Ràdio Barcelona que actualitza el reduït contingut del doble LP de 1974 50 aniversario de Radio Barcelona amb documents procedents del seu ric arxiu sonor.

Per il·lustrar aquest post al blog de la BC s’han seleccionat fragments extrets del disc 70 anys : antologia sentimental de Ràdio Barcelona, on el locutor Quico Sanchís, pren el paper de narrador i introdueix els protagonistes de cada àudio. Alguns àudios procedeixen d’altres enregistraments de l’època com ara discs de 78 rpm o discs instantanis d’acetat, enregistrats durant els anys 20, 30 i fins a finals dels 40.

1. 50 aniversario de Radio Barcelona. Biblioteca de Catalunya. Pol Cruells / 2. 70 anys: antologia sentimental de Ràdio Barcelona. Biblioteca de Catalunya. Pol Cruells / 3. 78 r.p.m. selecció dels fons de Ràdio Barcelona cedits a la Generalitat de Catalunya. Biblioteca de Catalunya. Pol Cruells

Toresky i Míliu, als anys 30. Arxiu Fotogràfic de Ràdio Barcelona

Nou estudi a Ràdio Barcelona el 1934. Arxiu Fotogràfic de Ràdio Barcelona

El ventríloc Toresky i en Míliu, el seu personatge, en un monòleg dels anys 30

Francesc Macià proclama la República, el 1931

Pompeu Fabra en un programa d’esports a Ràdio Barcelona, el 1935

Lluís Companys, parlament durant la Guerra Civil Espanyola, el 1937

La finalitat de l’acord persegueix la preservació i difusió del fons sonor de Ràdio Barcelona a través del seu dipòsit a la Biblioteca de Catalunya. Aquest arxiu sonor és especialment rellevant per les seves dimensions i pel què suposa a nivell patrimonial:

· És un testimoni sonor de la història de Catalunya, d’Espanya i del món al segle XX, dels seus principals esdeveniments i personalitats.

· És un testimoni directe per a l’estudi del món de la ràdio i dels mitjans de comunicació, tant a nivell tècnic, com de programació i continguts.

· És una documentació sonora patrimonial de primer ordre, i produïda dins l’àmbit lingüístic, territorial i cultural d’actuació de la Biblioteca de Catalunya.

El compromís de la Biblioteca amb aquest fons segueix tres línies generals: la seva preservació física, la catalogació dels seus continguts, i la seva divulgació a través de la digitalització i d’activitats de difusió diverses.

La digitalització de l’àudio, però, és una tasca que requereix diversos processos: la preparació prèvia del document analògic (que ha de servir, entre d’altres qüestions, per detectar casos de deteriorament físic com ara la hidròlisi (la síndrome de cinta enganxosa o sticky shed syndrome); l’assignació de metadades als arxius digitals resultants seguint directrius internacionals com les Directrius per a la producció i preservació d'objectes d'àudio digital (TC04) de la IASA; la descripció física i assignació de punts d’accés (autors, matèries, títols) al catàleg de la Biblioteca; i finalment, la càrrega dels àudios al repositori digital de la Biblioteca CoFRE (Conservem per al Futur Recursos Electrònics). A CoFRE es consignen, a més a més, dates i altres informacions relatives als drets d’autor, permisos d’ús i de reproducció d’aquests materials.

1.Laboratori de la Unitat de Sonors i Audiovisuals. Biblioteca de Catalunya/ 2.Magnetòfon Studer de la USAV. Biblioteca de Catalunya

Magnetòfon de fil a Ràdio Barcelona el 1948. Arxiu Fotogràfic de Ràdio Barcelona

Cantada d’havaneres enregistrada en magnetòfon de cinta el 1948. Arxiu Històric de Ràdio Barcelona

El Gran Galeoto, radioteatre emès a Ràdio Barcelona el 1952, en ocasió de la Gran semana del radioteatro

Josep M. de Segarra, en l’homenatge a Santiago Rusiñol, el 1955

Fragment del programa El consultorio de Elena Francis, el 1956

Fragment de la radionovel·la Ama Rosa, serial radiofònic de 1959

Esdeveniments històrics i testimonis sonors

Els enregistraments sonors i audiovisuals són una font d’informació primària, i són especialment rellevants com a testimonis documentals de tot el S. XX. Molts dels que fan referència a la història sonora del nostre país s’han enregistrat a través de les emissions de Ràdio Barcelona. La següent breu mostra d’àudios de l’Arxiu històric de Ràdio Barcelona ens pot ajudar a fer-nos una idea de la rellevància d’aquest fons:

Joan Manuel Serrat a RB, al programa Radioscope, als anys 60. Arxiu Fotogràfic de Ràdio Barcelona

Joaquin Soler Serrano entrevista els damnificats de les riuades de 1962. Arxiu Fotogràfic de Ràdio Barcelona

Salvador Dalí entrevistat per Joan Castelló Rovira, als anys 60. Arxiu Fotogràfic de Ràdio Barcelona

Salvador Dalí replica a Joan Miró en una entrevista a Ràdio Barcelona, als anys 60

Servei d’informació a Ràdio Barcelona davant l’emergència creada per les riuades de 1962 al Vallès

Joan Manuel Serrat al Palau de la Música, l’any 1967

Montserrat Roig parla sobre Mercè Rodoreda al programa Glossari, el 1974

Jordi Carbonell s’adreça als manifestants l’11 de setembre de 1976

Joaquim M. Puyal canta el gol de Cruyff al primer partir retransmès en català, el 1976

Josep Tarradellas en l’acte d’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el 1978

Fragments de la retransmissió en directe de l’intent de cop d’estat de Tejero el 1981

Anunci de la candidatura de Barcelona com a guanyadora per esdevenir seu dels 25ns Jocs Olímpics, el 1986

Testimonis en directe de l’atemptat d’ETA a l’Hipercor de Barcelona, el 1987

Joan Carles I inaugura oficialment els Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona

El fons de Ràdio Barcelona a la Biblioteca de Catalunya 

El conjunt de documents procedents de Ràdio Barcelona es pot trobar al catàleg de la Biblioteca cercant per Arxiu Històric de Ràdio Barcelona, el punt d’accés que els aglutina. De fet, però, el conformen quatre grans grups:

1)        L’Archimag, arxiu de cintes magnètiques en bobina oberta de Ràdio Barcelona, està format per prop de 10.000 enregistraments procedents de la pròpia programació de l'emissora: conté discursos, entrevistes, debats, rodes de premsa, informatius, música enregistrada i en directe, efectes sonors, falques musicals i publicitàries i molt més. L’abast cronològic s’inicia quan Ràdio Barcelona adquireix un magnetòfon, a finals de la dècada del 1940, però els continguts inclouen la migració a aquest nou suport d’enregistraments anteriors duts a terme sobre discs instantanis d’acetat (anys 1930) que no han sobreviscut el pas dels anys (paraules de Francesc Macià, Lluís Companys, Pompeu Fabra, Miguel de Unamuno...)

Accés: En procés. Abast: 1948-1999. Catàleg propi: consulteu l'Archimag i el catàleg de la BC

 

1. Bobines de RB amb anotacions manuscrites. Biblioteca de Catalunya. Pol Cruells/ 2. Bobines de RB amb mecanoscrits. Biblioteca de Catalunya. Pol Cruells

Forma part de l’Arxiu històric de Ràdio Barcelona una col·lecció de prop de 350 radioteatres enregistrats en cinta magnètica, en català i en castellà, molts d'ells acompanyats dels respectius guions mecanoscrits.

Tot i que es comencen a emetre el 1927, amb l’obra La Dolores, de Josep Feliu i Codina, trobem enregistrats força títols emesos entre 1950 i 1979, any en què ja majoritàriament van ser obres representades en català. Tot i no considerar-se estrictament radioteatres, podem incloure aquí les versions teatralitzades de textos diversos, i programes especials com el del centenari de la publicació de l’Atlàntida, el poema de Jacint Verdaguer, emès el 1977.

Els radioteatres preservats a la Biblioteca es troben tots digitalitzats i, en cas que conservin els respectius guions en paper, se’n pot sol·licitar la consulta a la Sala de Reserva.

1.Guió del radioteatre Centenari de l’Atlàntida, de 1977. Biblioteca de Catalunya. Pol Cruells/ 2.Quadre d’actors de radioteatre als estudis de RB, als anys 60. Arxiu Fotogràfic de Ràdio Barcelona

2)   La discoteca històrica procedent de l'emissora està formada per uns 10.000 discs de pedra (a 78 rpm) amb què s'il·lustrava la programació i es nodria de continguts musicals des dels seus inicis. Inclou sobretot música, però també efectes sonors, paraula, i altres. Per escoltar-los cal demanar-ne una còpia alternativa.

Accés: Sala de reserva. Abast: 1905-1958. Consulta al catàleg

El sepulturer filòsof, amb Toresky i Miret, locutors de RB. Disc de 78 rpm, 1930?. Biblioteca de Catalunya. Pol Cruells

3)  La discoteca de vinils de Ràdio Barcelona també estava formada per uns 80.000 discs a 45 i 33 rpm, adquirits de finals dels anys 50 fins als 90. Els continguts coincideixen en gran part amb els discs procedents de Dipòsit Legal que, des de 1958, nodreixen el fons sonor de la Biblioteca de Catalunya. Es poden consultar al catàleg manual de fitxes de Ràdio Barcelona, prèvia petició al personal bibliotecari; en algunes d’aquestes fitxes es poden observar els segells de “No Radiable” o “Prohibido”, imposats per la censura durant el llarg període del franquisme.

Accés: En procés. Abast: 1958-1994. Catàleg manual, pregunteu al SAIOD

1.Catàleg manual de RB a la Biblioteca de Catalunya. Biblioteca de Catalunya. Pol Cruells/ 2. Maria, de Pau Riba, amb el segell “No radiable”. Biblioteca de Catalunya. Pol Cruells

4) La col·lecció de discs d’importació la formen aproximadament uns 1.800 discs de 12" (30 cm) a 45 rpm (alguns a 33 rpm). Majoritàriament es tracta de maxi-singles promocionals de música disco enviats a discoteques i emissores de ràdio durant els anys 80.

Accés: Sala general. Abast: 1980-1994. Consulta al catàleg

You are walking, maxisingle d’Electribe 101. Internet

IASA 2024 a València i col·laboracions futures

Coincidint amb el centenari de Ràdio Barcelona i amb el congrés anual de l’Associació Internacional d’Arxius Sonors i Audiovisuals (IASA) que se celebrava enguany a València, s’ha fet una presentació conjunta a càrrec de Xavier Sánchez (RB) i Pol Cruells (BC), amb el títol “Radio Barcelona, 100 años de historia de la radio: pasado, presente y futuro entre colaboraciones”; la comunicació ha permès donar a conèixer la web del centenari (amb àudios procedents de la biblioteca), i la col·laboració duta a terme entre ambdues entitats.

Seguim amb interès el projecte de digitalització de l’Arxiu Fotogràfic de Ràdio Barcelona que s’ha iniciat en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona ja que suposarà un complement riquíssim al fons sonor.

També ens fem ressò del fet que la Universitat Autònoma de Barcelona conserva i ha descrit la col·lecció de guions de radioteatres procedent del fons Armand Blanch qui, després de l’aturada per la Guerra Civil, en pren la direcció dels radioteatres a Ràdio Barcelona el 1942, rellevant Adrià Gual. Al dipòsit digital de la UAB s’hi troba també la col·lecció Guions de Ràdio Barcelona, en procés de digitalització; ambdues col·leccions enriqueixen el fons sonor d’aquest gènere.

 

Enllaços relacionats amb Ràdio Barcelona

L'Arxiu sonor de Ràdio Barcelona I: l'Archimag (article al Blog de la BC)

L'Arxiu sonor de Ràdio Barcelona II: la discoteca (article al Blog de la BC)

En els 90 anys de Ràdio Barcelona (article al Blog de la BC)

Fons radiofònics a la Biblioteca de Catalunya (exposició a la BC)

L’Arxiu històric de Ràdio Barcelona (post al bloc de la BC)

El radioteatre de Ràdio Barcelona (pòdcast de la BC)

 

Enllaços relacionats amb els sonors a la Biblioteca de Catalunya

50 anys d’un servei de consulta pública de documents sonors. L'etapa actual (1994-2014) (article al Blog de la BC)

50 anys d’un servei de consulta pública de documents sonors. La segona etapa (1981-1993) (article al Blog de la BC)

 

Enllaços externs relacionats

100 anys de Ràdio Barcelona Història Sonora (web Cadena SER Ràdio Barcelona)

Col·lecció de guions de Ràdio Barcelona (1925-1946) (Dipòsit Digital de Documents. UAB)

Arxiu sonor de la ràdio a Catalunya (projecte de la UAB)

Comentaris

Molt interessant!

Moltes gràcies Pol per aquest article tan complet i amb tanta informació! Afegeixo l'enllaç a la revista, de la qual es poden consultar molts números, malgrat no la tenim completa:
En castellà (1924-1934)
https://explora.bnc.cat/discovery/fulldisplay?docid=alma991014194829706717&context=U&vid=34CSUC_BC:VU1&lang=ca
En català (1934-1938)
https://explora.bnc.cat/discovery/fulldisplay?docid=alma991014195549706717&context=U&vid=34CSUC_BC:VU1&lang=ca

Dues celebracions en una

Bon recurs per a introduir-nos en el coneixement de Ràdio Barcelona en l'any del seu centenari (24 de novembre), tot coincidint amb la celebració el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual (27 d'octubre)!