Uns incunables del sonor: la col·lecció Regordosa-Turull de cilindres de cera

Data inici: 15/11/2013 Data final: 14/12/2013

Lloc: Sala d'Exposicions

Horari: De dimarts a divendres d'11 a 15 h i de 17 a 20 h. Dissabtes de 10 a 14 h.

Comissariat: Margarida Ullate i Estanyol

Web de l'exposició   Vídeos de l'exposició

El mot incunable vol dir, literalment, “que es troba al bressol”. Si bé s’ha utilitzat gairebé sempre per descriure els llibres impresos abans del 1501, el terme es pot aplicar a qualsevol novetat que es troba als inicis de la seva evolució. Aquest és el cas de la col·lecció de cilindres Regordosa-Turull de la Biblioteca de Catalunya, formada pels primers suports sonors de la història en ser comercialitzats amb l’aparell que Thomas Alva Edison patentà el 1878: el fonògraf.

La presentació del fonògraf a Barcelona (la primera ciutat d’Espanya en rebre l’invent) va tenir lloc a l’Ateneu Lliure el 12 de setembre de 1878, promoguda per l’òptic barceloní Francesc Dalmau. La data d’aquesta manifestació s’encavalca entre el final de la Renaixença i l’inici del Modernisme, i en plena segona Revolució Industrial. La incorporació de l’ideari modernista aportava elements nous i “moderns” a l’arquitectura i a les arts aplicades, essent ràpidament adoptat per la burgesia catalana com un símbol de cosmopolitisme. Mentre la societat catalana anava incorporant els avenços tecnològics a la vida quotidiana que havia introduït l’Exposició Universal de Barcelona el 1888, la música i les arts plàstiques tenien en Amadeu Vives, Isaac Albéniz o Ramon Casas els seus representants més emblemàtics.
Dins d’aquest context situem l’empresari tèxtil Ruperto Regordosa Planas, el creador de la col·lecció de cilindres d’aquesta exposició. Ell respon al perfil de ciutadà entusiasmat pels nous invents, alhora que representa el típic industrial conservador. Emparentat amb la més alta burgesia de Barcelona a través de diverses branques familiars (els Burés, els Jover o els Ribas), Regordosa tenia aficions artístiques i sentia devoció per la ciutat de Granada i pel flamenc. El seu germà Mariano, amic d’artistes com Meifrèn, li portà alguns cilindres de l’Argentina. Regordosa segurament va crear i completar aquesta col·lecció entre el 1889 i el 1918, any de la seva mort. Albéniz enregistrà per a ell els tres únics testimonis sonors que en coneixem, associant així per sempre més el nom Regordosa amb el del compositor català.
A finals dels anys 1960, els descendents de Ruperto Regordosa van vendre la col·lecció al violinista i compositor Xavier Turull i Creixell (1922-2000). La Biblioteca de Catalunya l’adquirí el gener del 2000 i, posteriorment, amb l’ingrés del fons del també compositor i amic de Turull, Manuel Valls Gorina (1920-1984), en recuperaríem cinc cilindres més, completant així gairebé la totalitat del conjunt original, ja que hi ha cilindres a l’inventari que no ens van arribar. La digitalització i catalogació dels cilindres l’any 2008, ha permès que avui es puguin escoltar els fitxers d’àudio i que puguem resseguir la seva història a través de la documentació conservada a la Biblioteca.

Tríptic

Presentació de la comissària