Menú superior





Ets a: Inici / El Blog de la BC / “Però és Catalunya que compta sobretot!” Josep Manyé. BBC. Londres


Right menu

Arxiu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30  

Etiquetes



“Però és Catalunya que compta sobretot!” Josep Manyé. BBC. Londres

22 de desembre de 1955. Josep Trueta viu exiliat a Anglaterra, i escriu una carta a l’ambaixador britànic a Madrid, Edmund Howard. Falten pocs dies per Nadal, i li ha arribat la notícia que a la ràdio de la BBC volen suspendre els espais radiofònics en català que s’emeten cada 15 dies des del 7 d’abril de 1947.

Carta de Josep Trueta a Edmund Howard. Fons Josep Trueta. Correspondència

Carta de Josep Trueta a Edmund Howard. Fons Josep Trueta. Correspondència

Trueta li expressa el seu disgust per la notícia, remarca la importància de la llengua catalana com a patrimoni de la cultura europea, una llengua que prové directament dels trobadors, i lamenta que obeeixi al règim franquista que volia extingir tot allò que fos materialment o espiritualment català. Li recorda que, com que els catalans havien ajudat a soldats anglesos a fugir de les urpes de la Gestapo i del feixisme, la BBC havia afegit el català a les 26 llengües que s’hi parlaven, amb un espai de 15 minuts cada quinze dies. Li exposa les raons per les quals està desagradablement sorprès per la contribució de l’ambaixada a la suspensió de l’espai radiofònic dels programes en català a la BBC, i li recrimina que actuï en connivència amb el franquisme. Entén que pel govern espanyol en aquells moments un espai en català a la BBC era una incomoditat perquè ajudava a la pervivència de la llengua. Anomena l’entrada d’Espanya a la UNESCO, i el compromís d’ell mateix en aquesta entrada, malgrat el desacord amb personatges com Pau Casals, la supressió d’un diari mensual, i la seva preocupació quan en aquells moments Espanya estava a punt d’entrar a l’ONU; i li assenyala que el cas de Polònia i Txecoslovàquia és diferent al d’Espanya, perquè tenen en contra Rússia, i Espanya no perquè a Rússia ja li anava bé que Espanya s’anés distanciant d’Occident. Li diu que Espanya no serà més propera si se li permet seguir sent intolerant.

I don’t know wether on certain grounds or not, I have been told by a recent visitor from Madrid that the scattered broadcasts in Catalan by the B.B.C. will soon discontinued. This is a thing I sincerely deplore as they were established after the war at my personal request after seeing two or three of the Ministers. My view point was, and still be, that while Catalan is one of the Spanish languages it is also a patrimony of the civilisation of the West, in fact the only living language which has come down from the language of the Troubadours. It was by 1945 sufficiently evident that the present Spanish regime set out to suppress anythig that was Catalan materially or spiritually, and naturally the greatest efforts would be made to extinguish the language still spoken by about six million people”.

I uns dies després, acabades les festes de Nadal, va rebre la resposta de l’ambaixador, tot demanant-li de parlar-ne personalment, i sense fer-n’hi cap comentari directe per escrit:

Carta d’Edmund Howard a Josep Trueta. Fons Josep Trueta. Correspondència]

Carta d’Edmund Howard a Josep Trueta. Fons Josep Trueta. Correspondència

Needless to say, however, I should be delighted to discuss the matter with you privately in that context, which would give me the welcome opportunity of hearing in additon your views on the wider problem involved”.

L’any 1941, en plena 2a Guerra Mundial, un periodista que es deia Josep Manyé va entrar a treballar a la ràdio de la BBC. Havia nascut a l’Habana el 1908, s’havia exiliat a Anglaterra el 1937, i a la BBC s’havia hagut de posar el pseudònim Jorge Marín per evitar represàlies. El context històric i polític en aquells anys ens situa en la postguerra de la Guerra Civil espanyola i en una guerra mundial, i en un mitjà, la BBC, on hi predominaven els contraris al franquisme i els favorables als aliats. És en aquestes circumstàncies que Manyé hi troba dos còmplices: Josep Trueta i Anglaterra. Trueta el 9 de novembre de 1946 havia pronunciat una conferència en català per la ràdio de la mateixa BBC; i Anglaterra que pensava que el franquisme cauria amb la caiguda de Hitler i Mussolini, va veure el moment oportú per retornar un favor a Catalunya. Durant la Segona Guerra Mundial els pilots d’aviació anglesos que eren abatuts rebien l'ajuda de la Resistència francesa, que els feien arribar als Pirineus i allà, maquis i membres del Centre Excursionista els ajudaven travessar la frontera, per anar a Barcelona i des d’allà a Gibraltar per retornar al seu país. Aquest entramat d’ajuda als aviadors anglesos era impulsat per un agregat al consolat britànic a Barcelona. Aquesta col·laboració catalana, acabada la guerra, tingué una recompensa: permetre que a la ràdio de la BBC s’hi fes una secció en català.

El 7 d'abril de 1947, doncs, la BBC començava l’emissió d’un espai radiofònic popular en català. Josep Manyé n’havia estat l’artífex i escrivia a Josep Trueta per agrair-li l’encoratjament en aquella aventura radiofònica. Li explica que Pau Casals li havia escrit una postal per felicitar-lo, que a la BBC els més escèptics i contraris a l’espai en català l’havien felicitat, que hi havia aspectes per millorar:“Jo en sé totes les faltes i les anirem corretgint [sic] de mica en mica, però lo més important s’ha aconseguit. Avui he rebut un gran “fun mail” i amb ell una postal d’en Casals que habia [sic] sentit l’anunci de l’emissió i em felicita en nom seu i del catalans de França, entre els que va córrer la veu immediatament. Però és Catalunya que compta sobretot!”

Carta de Josep Manyé a Josep Trueta. Fons Josep Trueta. Correspondència

Carta de Josep Manyé a Josep Trueta. Fons Josep Trueta. Correspondència

Li explica com havien estat els dies abans de l’emissió, que s’havien produït fets que podien ser entrebancs pel programa: la incertesa que li havia causat el manifest de Joan de Borbó de 1947 des d’Estoril, dos dies abans d’emetre el programa; parla també de Walter Starkie, un hispanista irlandès establert a Espanya, que havia dit que valia més ignorar les diferències lingüístiques i centrar-se en les geogràfiques i històriques. També li explica que s’havia celebrat el dia dels bascos, i que des d’una ràdio clandestina d’Euskadi s’havien connectat a la BBC i havien anunciat els espais radiofònics a la ràdio anglesa en català, euskera i gallec. I li deia “En fi, seguirem lluitant amb més empenta que mai i, passi el que passi, aquesta primera victòria no ens la treu ningú.”

Dies després, el 27 d’abril, Josep Manyé tornà a escriure a Josep Trueta. En la carta anterior Manyé acabava recordant-li que per Sant Jordi farien un programa especial. En aquesta, li explica que el programa va ser un èxit, que va rebre moltes cartes de felicitació; i torna a referir-se a Starkie - com a “S”-, perquè li havia fet el suggeriment que fes el programa en castellà, per tal que els castellans entenguessin i poguessin conèixer la història de Catalunya, i Manyé li respongué que demanés que fessin tots els programes de la BBC en bilingüe. Un altre fet que era motiu de comentari per part de Manyé era el silenci del que ell anomenava oposició, els contraris a aquelles emissions, i creia que tard o d’hora farien alguna cosa, o intentarien fer sabotatge.

Uns dies després, el 9 de maig, Josep Manyé torna a escriure. En aquesta ocasió li explica que està molt satisfet de com va el programa i el ressò i l’acollida que té, i els reconeixements que rep per carta, però també li expressa el temor que vulguin suspendre les emissions, començant amb dues estratègies, la reivindicació que facin les emissions en bilingüe amb l’excusa que arribaran a tothom; o bé fent els programes en més dialectes o llengües, de manera que el català passaria a ser un de tants.

Carta de Josep Manyé a Josep Trueta. Fons Josep Trueta. Correspondència

Carta de Josep Manyé a Josep Trueta. Fons Josep Trueta. Correspondència

Uns mesos més tard, el 20 d’agost, Josep Manyé li escriu de nou. Josep Trueta havia publicat uns estudis i el felicita, i li explica que l’èxit del programa de moment no fa preveure cap acció contrària, i que en l’última emissió havia entrevistat un català que vivia als Estats Units amb qui parlaren de la Santa Espina, i que al cap d’una setmana faria un altre programa parlant l’activitat literària dels catalans a l’exili, i que prepararia un especial 11 de setembre, i retransmetria els Jocs Florals, que aquell any es van celebrar a Londres. Per ell això suposaria un reconeixement per a la cultura, i aprofita per demanar-li que intervingués en un proper programa per donar a conèixer els èxits científics.

Carta de Josep Manyé a Josep Trueta. Fons Josep Trueta. Correspondència

Carta de Josep Manyé a Josep Trueta. Fons Josep Trueta. Correspondència

Aquesta carta és l’última conservada de Josep Manyé dels anys 40, al Fons Trueta que es conserva a la Biblioteca de Catalunya. Les cartes posteriors són ja de 1956, 1966 i 1977. En aquesta última, recorda com i quan van començar les emissions en català a la BBC i fa balanç de com va anar i de la fita històrica que va suposar i conclou que “Duraren deu anys i el mateix pragmatisme anglès que els féu possible, els suprimí…”

Carta de Josep Manyé a Josep Trueta. Fons Josep Trueta. Correspondència

Carta de Josep Manyé a Josep Trueta. Fons Josep Trueta. Correspondència

Aquestes cartes, doncs, tracen la història de les primeres emissions radiofòniques en català per la BBC, de la il·lusió, dels temors, de les dificultats, i dels èxits d’aquella empresa, que va acabar entre 1956 i 1957, quan Anglaterra va cedir a les pressions del franquisme.

Josep Manyé, en plena postguerra, a l’exili, havia aconseguit que per la BBC s’hi parlés en català cada 15 dies i excepcionalment cada setmana. Tenia de còmplice Josep Trueta, amb qui establí una amistat i una col·laboració estreta per tal que aquell reducte en català a la BBC fos possible, fins que poc abans de Nadal de 1956 el suspendrien, tot silenciant aquella llengua que sobrevivia des dels temps dels trobadors, i que va valdre la carta de Trueta a Edmund Howard.

Una aventura, a través de cartes i documents, per l’afany de fer sentir una llengua, unes paraules, una cultura, i tot el que comportaven: la manera de veure i de viure que designaven. Emmudir-les era portar-les al silenci. Per això Josep Manyé després de la primera emissió malgrat que estava satisfet pel ressò i el reconeixement dels catalans exiliats a França, dels companys de la BBC, de Pau Casals i de tanta altra gent,  deia: “Però és Catalunya que compta, sobretot!”

Detall de la carta de Josep Manyé a Josep Trueta del 9 d’abril de 1947. Fons Josep Trueta. Correspondència

Detall de la carta de Josep Manyé a Josep Trueta del 9 d’abril de 1947. Fons Josep Trueta. Correspondència

Mercè Comas
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

 

Bibliografia

Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Trueta https://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Trueta-Josep
Casals, Pau. Estimat doctor- Admirat mestre: l'esperit d'una amistat en 79 cartes. Barcelona: Acontravent, 2009.
Trueta, Josep. Fragments d’una vida. Barcelona: Edicions 62, 1978.
“Josep Manyé”, Diccionari històric de periodistes catalans [en línia: https://dichpc.iec.cat/periodista_un.asp?id_persona=1140] [consulta: 24/01/2023]

Comentaris