La trajectòria professional i fotogràfica de Pau Barceló i Faix (1910-1997) és molt llarga, variada i plena de dedicació a documentar la vida cultural, social i musical catalana. Si bé en els seus inicis, als anys trenta, va exercir com a retratista va ser en documentació publicitària que va dur a terme treballs que el van donar a conèixer a partir del 1950.

A les col·leccions bibliogràfiques de la Biblioteca de Catalunya es conserven llibres que recullen imatges de reportatges amb fotografia patrimonial, actes polítics o cultura popular que en són un exemple, i queden reflectits també en algunes publicacions, com per exemple:

Concretament en la primera obra, les fotografies de Pau Barceló van ser maquetades per Jordi Fornas, de qui la Biblioteca conserva també una col·lecció de fotografies ¹ En relació a la tècnica fotogràfica, la Biblioteca conserva una publicació sobre la tècnica del bromoli, emprada en el marc del moviment artístic pictorialista, i en la qual hi ha una dedicatòria autògrafa del fotògraf a Joaquim Pla Janini gran representant d’aquest procediment a Catalunya:

Lloat, reconegut i col·laborador de molts coetanis, forma part de la primera generació de fotoperiodistes catalans que van col·laborar també en mitjans de comunicació com, per exemple, Serra d’Or, Germinabit i Tele/Estel, que van esdevenir les primeres plataformes estables d’una cultura perseguida, i al volum dedicat al Teatre de Cavall Fort que està il·lustrat amb dibuixos i amb les seves fotografies.

També va escriure i publicar en revistes musicals com Pro-Música. En el Portal de Premsa Catalana Digitalitzada podreu trobar articles en què va col·laborar i d’altres que parlen d’ell, cercant pel seu nom: a  ARCA. s’hi recullen moltes publicacions periòdiques amb articles escrits o il·lustrats amb les seves fotografies i/o que en fan menció.

L’arxiu fotogràfic que conserva la Biblioteca de Catalunya mostra la seva especialització com a fotògraf d'espectacles i de concerts i és representatiu de la tasca que va dur a terme durant dues dècades. La seva tasca al capdavant d’institucions de país en el marc de les quals va desenvolupar la seva professió l’han convertit en un testimoni gràfic de primer ordre perquè va saber captar la sensibilitat i el pols de la vida cultural i social del nostre país en els darrers cinquanta anys, sobretot en el context de la música i el teatre.

L’ingrés del Fons Pau Barceló a la Biblioteca de Catalunya data del 2005, en tant que formava part del Centre de Documentació Musical de Catalunya (CDM), adscrit a l’aleshores Direcció General de Música, Teatre i Cinematografia, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquest centre de documentació amb voluntat de centre temàtic es va crear el 1983 amb la voluntat d’esdevenir l’Arxiu de Documentació Gràfica de la Música Catalana. El CDM va rebre aquest fons el març de 1985 per mediació d’Enric Garriga, director general d’AGFA-Gevaert.

En els inicis, l’arxiu estava dipositat en un arxivador metàl·lic amb calaixos que contenia fotografies que documenten molts espectacles en la seva globalitat:

-Teatre independent català

-Arxiu de rellevants directors d’orquestra

-Festivals nacionals i internacionals del moment

-Associacions cantaires, de dansa i corals de cultura popular

La seva trajectòria és llarga, i més si tenim en compte que “Fins a la Guerra civil va treballar com a ajudant de Casas, sense signar les fotos. Després de la guerra, va rebre represàlies i va estar setze anys sense poder publicar freelance.” ²

Un dels primers espectacles que va fotografiar va ser el de la primera Fira de teatre al carrer de Tàrrega, una de les fites aconseguides com va reconèixer el propi autor ³

El Fons Pau Barceló consta d’aproximadament de 5700 fotografies que daten entre 1977 i 1986 i consta de còpies en paper, en blanc i negre o color, contactes positius de pas universal.

El nombre d’entitats i institucions vinculades a la música és molt llarga i hi trobem, per exemple, el Palau de la Música Catalana, el Festival Internacional de Música de Barcelona, Pro Música o les Joventuts Musicals Catalanes. Els múltiples reportatges que va cobrir queden recollits en l’inventari del fons que conservem. Ordenats cronològicament, consten de positius en paper, els fulls de contactes, els negatius de pas universal i de vegades van acompanyats amb documentació textual o complementària:

                              © Pau Barceló – Top.: Fons Pau Barceló, C15/3   Fons Pau Barceló (material d’acompanyament)

A més a més d’aquest llegat vinculat a concerts i audicions, la Biblioteca conserva també fotografies seves en d’altres fons personals d’escriptors com Jordi Saladrigas (representacions teatrals) i Manuel Vázquez Montalbán, i ens els fons personals de músics com són els de Frederic Mompou⁴, Josep Valls i Anna Ricci; algunes fotografies amb notes manuscrites al revers que identifiquen els espectacles i retratats. Pau Barceló va documentar també les obres de l’edifici on està ubicada actualment la Biblioteca de Catalunya al barri del Raval, fotografia que forma part del seu propi arxiu històric:

La vinculació de Pau Barceló amb la companyia l'Agrupació Dramàtica de Barcelona es fa palesa en la documentació que va adquirir, el 1991, el Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (CDMAE), que li dedicà l’any 2011 l’exposició retrospectiva Pau Barceló. L'escena en imatges (1954-1990) amb motiu del centenari del naixement del fotògraf. Aquest Arxiu Barceló es pot consultar a través del portal Escena Digital de Catalunya recentment presentat:

Entre els reconeixements a la seva tasca, fou mereixedor del premi ADB 1986, el Premi d’Actuació Cívica 1991, concedit per la Fundació Carulla, i la Creu de Sant Jordi 1992, per la seva dilatada trajectòria professional al servei de la cultura a Catalunya. El seu nom i algunes fotografies han estat seleccionades per formar part del portal Fotografia a Catalunya, projecte del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) que està en procés de renovació. El Palau de la Música, on va treballar també, va homenatjar-lo el passat 2022 amb una exposició organitzada pel Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC) sota amb el títol Pau Barceló i l’espectacle revelat.

Agraïm i destaquem la tasca duta a terme per l’Associació Fotogràfica Pau Barceló que, des de la seva mort, vetlla per posar a l’abast l’obra gràfica del fotògraf i activista cultural català: https://www.paubarcelo.cat/. L’obra gràfica i multidisciplinar de tota una època, que constitueix una font d’informació per a moltes recerques que veuran la història des del seu objectiu.

El crític de teatre Joaquim Vila i Folch en feu una semblança, en la qual recull aquestes paraules: “Quan voldries dir més coses t’adones que et falten les paraules. Ara, però, si les féssim servir pel pes que tenen, només en caldria dir dues: català i fotògraf.” i “El seu sentit de país i la insubordinable fidelitat a la idea de pàtria arrodoneixen la seva figura. Una figura entranyable en el tracte i en fer la relació.” ⁵

Anna Nicolau 
De la Unitat Gràfica 

--------------------

Notes

1 25x10: 25 fires i 10 fotògrafs. Tàrrega: Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, 2005.

2 Durliat, Marcel; Barceló, Pau. El Rosselló romànic. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1973.

3 Fabre, Jaume. Història del fotoperiodisme a Catalunya, 1885-1976 : Palau de la Virreina del 14 de març al 29 d'abril de 1990. [Barcelona] : Col·legi de Periodistes de Catalunya : Ajuntament de Barcelona, 1990.

4“Carme Bustamante, Carme Bravo i Josep Colom al Palau de la Música durant la celebració del Centenari Mompou”. 1993 [Amb anotacions autògrafes de Carme Bravo, al revers].

5 Vila i Folch, Joaquim. “Pau Barceló, adéu-siau!. Serra d’Or, Núm. 447 (març 1977), p. 60-61.

Bibliografia

Capdevila i Candell, Mireia. “El fons Pau Barceló consta de 5685 fotografies que daten entre 1977 i 1986. 50 anys de fotoperiodisme cultural a Catalunya”. L’Avenç, Núm. 516 (febrer 2025), p. 22-29.

Ciurans, Enric. “Pau Barceló, la memòria del teatre en imatges”. Serra d’Or, Núm. 751 (juliol-agost 2022), pàgines 52-56.

Fàbregas, Xavier. “Deu anys de teatre independent”. Serra d’Or, Núm. 159 (desembre 1992), p. 39-40.

Introducció a la història de la fotografia a Catalunya; Juan Naranjo, Joan Fotcuberta, Pere Formiguera, Laura Terré, David Balsells. Barcelona: MNAC; Lunwerg, DL 2000.

Montalt, Rosa «Els papers dels nostres músics. Els fons personals de la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya». Sonograma Magazine: Revista de pensament musical en V.O., Núm. 020, 10-2013 [Consulta: 11 d’abril de 2025].